El 2022 va ser un any de progrés per als centres, instituts i grups de recerca públics presents al Parc Científic de Barcelona (PCB) en termes de generació de coneixement, transferència de tecnologia, gestió de la innovació i finançament. Tota l’activitat d’R+D+i generada per aquestes entitats el consoliden com un dels ecosistemes europeus més potents i de més d’alt valor afegit a l’àmbit de les ciències de la vida i la salut. 

El 2022 els instituts, centres i grups públics de recerca presents al Parc Científic de Barcelona van mobilitzar 50 M€ entre capital públic (40 M€) i privat (10 M€).   

L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) -amb una ocupació al Parc el 2022 de 5.462 m2, 28 grups de recerca, 9 plataformes científiques i més de 400 persones dedicades a la recerca -va executar un total de 17,5 M€ (11,1 M€ de finançament públic i 6,4 M€ de finançament privat).  

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) -amb una ocupació de 3.828 m2, 23 grups de recerca i 286 investigadors i investigadores- va aconseguir un total de 15,1 M€ (12,3 M€ de finançament públic i 2.8 M€ de finançament privat).  

El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) -amb una ocupació de 1.401 m2, 16 grups, i un equip científic de 80 professionals- va obtenir 10,6 M€ (10,1 M€ de finançament públic i 0,5 M€ de finançament privat).  

L’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) -amb una ocupació de 2.032 m2, 35 grups de recerca i 132 investigadors i investigadores va aixecar un total de 0,9 M€ (0,6 M€ de finançament públic i 0,4 M€ de finançament privat).  

Dins dels instituts, laboratoris i unitats de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) presents al Parc, cal destacar la Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-Tech), que va captar 4.2 M€ i el grup de l’IBUB Estructura molecular dels receptors nuclears que va aixecar 0,7 M€. Finalment, el Grup UB RMN de Biomolècules (BioNMR Group) -reconegut per la Generalitat de Catalunya- va captar 0,8 M€ i el Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer de la UB va obtenir 0,2 M€.  

“És difícil resumir en un document tota l’activitat que despleguen els centres de recerca instal·lats al Parc Científic. La producció científica, la transferència de tecnologia i la innovació generada en només un any a les nostres instal·lacions ens empeny a continuar posant a disposició de les nostres entitats les millors instal·lacions per continuar impulsant aquest ecosistema de ciències de la vida i la salut que ja és un referent a Europa” destaca Maria Terrades, directora del Parc Científic.

Producció científica i transferència de tecnologia 

Els centres i grups públics presents al Parc van presentar un total de 26 sol·licituds i ampliacions de patents prioritàries: l’IBEC (12), l’IBMB-CSIC (8), i l’IRB Barcelona (6).   

Quant a la gestió de la informació derivada de les patents, un element clau del procés d’innovació, l’IRB Barcelona va signar el 2022 dos contractes de llicència de les seves tecnologies patentades, i un, l’IBMB-CSIC.  

La recerca de tots els centres va tenir un gran impacte també a la comunitat científica, amb un total de 587 publicacions en prestigioses revistes internacionals en el seu àmbit de recerca: l’IBEC (239), l’IRB Barcelona (182), CNAG (77), IBMB-CSIC (56), ICCUB-Tech (21), el grup de l’IBUB Estructura molecular dels receptors nuclears (5), el Grup UB- RMN de Biomolècules (4) i el Grup UB -Dinàmica Metabòlica en Càncer (3).  

Nous grups de recerca i captació de talent    

El 2022 van veure la llum dos nous grups de recerca a l’IBEC: Biomaterials per a la regeneració neuronal, liderat pel Prof. Severo Ochoa Samuel I. Stupp, director del Simpson Querrey Institute (Northwester University, EUA; i el grup Materials interactius bioinspirats i sistemes protocelulars, liderat pel Prof. ICREA César Rodríguez-Emmenegger, cap júnior de grup al DWI-Leibniz Institute for Interactive Materials (Aquisgran, Alemanya).   

Per la seva banda, l’IBMB-CSIC va incorporar cinc nous grups de recerca, quatre d’ells liderats per personal investigador Ramón y Cajal: Artificial Intelligence for protein design (Dra. Noelia Ferruz); Epigenetics and Metabolism (Dr. Marcos F. Pérez Browne), Structural Systems Biology (Dr. Héctor García-Seisdedos) i Synthetic Structural Biology (Dr. Ulrich Eckhard); als que s’afegeix el grup Cell dynamics focusing on immunity, morphogenesis/regeneration and mechanobiology, liderat pel Prof. Serra Húnter de la UB, el Dr. Esteban Hoijman.    

Tecnologies disruptives, un actiu estratègic 

Al Laboratori d’Imatge Molecular per a la Medicina de Precisió de l’IBEC, dirigit per la Irene Marco- es va instal·lar HyperSense, un equipament de polarizació nuclear dinàmica per a ressonància magnètica nuclear (RMN), l’únic a Espanya i un dels pocs a tota Europa. Aquest equip pot millorar el senyal fins a 10.000 vegades respecte a un procediment convencional d’RMN i permet estudiar el metabolisme cel·lular en temps real.  

El 2022 el CNAG va ampliar considerablement l’equipament del centre, incorporant, entre altres, aparells per a la seqüenciació de cèl·lules individuals, Chromium Connect i Chromium X (10X Genomics); un sistema de citometria de flux FACS (Becton Dickinson) per aïllar les cèl·lules; noves tecnologies per realitzar experiments de seqüenciació directa d’ADN/ARN sobre teixit: CosMx (Nanostring) i Vutara (Bruker), així com un gran nombre d’aparells complementaris de laboratori. També va ampliar la seva capacitat de processament de dades amb la incorporació de discos d’emmagatzematge amb una capacitat de 4,8PB (3,5PB net) i de 4.736 nuclis de computació.  

Finalment, el grup UB RMN de Biomolècules va instal·lar i posar en marxa el 2022 l’Equip d’RMN d’1 GHz, gràcies a una subvenció de 8,9 M€ atorgada a la Universitat de Barcelona pel Ministeri de Ciència i Innovació i els fons NextGenerationEU el 2021. Aquest és el primer equipament de tot Europa i el segon del món —després del Japó— que empra superconductors d’alta temperatura per generar camps magnètics en un instrument d’RMN d’1 GHz. Amb camps magnètics tan elevats s’aconsegueix un augment molt important de resolució i sensibilitat, així com una disminució significativa en el temps d’adquisició de dades. Això suposarà un gran impuls per a l’estudi estructural i dinàmic de biomolècules complexes.  

Recerca científica d’excel·lència  

Els instituts, centres i grups públics presents al Parc van fer palès, un any més, el seu compromís amb la seva recerca col·laborativa pionera i d’elevat impacte global.   

Durant el 2022 van participar, en conjunt, en un total de 1.414 projectes i xarxes d’investigació nacionals i d’arreu del món: IRB Barcelona (238), IBEC (137), IBMB-CSIC (53), CNAG (48), ICCUB-Tech (5), el Grup UB-RMN de Biomolècules (3); Grup UB -Dinàmica Metabòlica en Càncer (2) i el Grup de l’IBUB Estructura molecular dels receptors nuclears (2).  

Tots i cadascun d’ells va treballar intensament pel seu compromís de desenvolupar projectes que contribueixin a una millora de la salut i la qualitat de vida de les persones. 

• El CNAG va aconseguir el 2022 avanços molt significatius, entre els quals destaca l’assolit per un equip liderat per l’Ivo Gut, líder del Grup de Genòmica Biomèdica i director del CNAG, i Marta Gut, cap de la Unitat de Seqüenciació, que van desenvolupar, en col·laboració amb el VHIR, un nou mètode per seqüenciar el genoma mitocondrial humà que es podria introduir en un futur com a prova general per al diagnòstic clínic de pacients que pateixen malalties mitocondrials. El 2022, la plataforma GPAP, creada al CNAG, va permetre re-analitzar i re-avaluar dades genòmiques i clíniques de persones amb patologies neurològiques minoritàries i compartir-les amb la comunitat mèdica i investigadora d’arreu de Catalunya; la recerca, liderada per Sergi Beltran, cap de la Unitat de Bioinformàtica, en el marc de la iniciativa URD-Cat, constitueix una fita important per posar fi a “l’odissea del diagnòstic” de les persones afectades per les malalties rares. El CNAG també va continuar participant en diverses iniciatives internacionals de Biodiversitat Genòmica contribuint a la definició dels estàndards en aquest camp: és una peça clau en consorcis com el European Reference Genome Atlas (ERGA), que està duent a terme la seqüenciació i assemblatge del genoma de moltes espècies d’arreu d’Europa, i també participa activament en la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP), que té com a objectiu elaborar un catàleg detallat els genomes de diverses espècies endògenes. L’equip de Genòmica Unicel·lular va participar en un estudi, coordinat per investigadors de l’IDIBAPS-Clínic Barcelona-UB, que revela que les cèl·lules responsables de la progressió de la leucèmia ja són presents en el moment del diagnòstic, oferint noves estratègies per al seu tractament. El CNAG també va contribuir en un estudi internacional, liderat per la UAB, que descriu com ha evolucionat l’estructura tridimensional del genoma i la seva funció en la diversificació dels mamífers, aportant dades de seqüenciació d’alt rendiment. Més informació al web del CNAG [+]  

• L’IBEC va continuar fusionant durant el 2022 la ciència i l’enginyeria per impulsar l’envelliment actiu, la medicina del futur i les teràpies regeneratives, en un any molt especial marcat pel seu 15è aniversari. Un equip liderat per Juan M. Fernández-Costa i Javier Ramon-Azcon, del laboratori Biosensors per a Bioenginyeria, va desenvolupar un “multi-organ-on-xip” per estudiar la comunicació entre les cèl·lules del pàncrees que produeixen insulina i les musculars, una potent eina per desenvolupar i testejar nous fàrmacs contra la diabetis. Un treball liderat per l’Elena Martínez, líder del grup Sistemes Biomimètics per a Enginyeria Cel·lular, en col·laboració amb el grup Infeccions Bacterianes i Teràpies Antimicrobianes, liderat per l’Eduard Torrents, va desenvolupar un model d’intestí humà en 3D que simula les característiques de la mucosa intestinal i el seu relleu. Un equip internacional, coliderat pel professor de recerca ICREA Samuel Sánchez, líder del grup Nano-Bio Dispositius Intel·ligents, i per César de la Fuente-Núñez, de la Universitat de Pensilvània (EUA), va crear nanorobots per lluitar contra les infeccions bacterianes capaços de portar, de manera autònoma, pèptids (petites proteïnes) bactericides al lloc de la infecció. Un altre equip  internacional, liderat pel professor d’investigació ICREA Pau Gorostiza, líder del grup Nanoprobes and nanoswitches, i Tobias Moser, director de l’Institute for Auditory Neuroscience del University Medical Center Göttingen (UMG), va desenvolupar el primer fàrmac controlat per llum (fotofàrmac) que podria millorar l’audició de les persones amb implants coclears. Una recerca, dirigida per Elisabeth Engel, líder del grup Biomaterials per a Teràpies Regeneratives, va desenvolupar un revolucionari biomaterial anomenat biotinta per generar un tumor de mama humà per bioimpresió 3D, obrint les portes al desenvolupament de teràpies més personalitzades. Més informació al web de l’IBEC [+]  

• L’IBMB-CSIC va continuar promovent la recerca d’excel·lència durant el 2022 en un ampli espectre de ciències de la vida, específicament en biologia estructural, regulació genòmica, biologia cel·lular i desenvolupament cel·lular. Un treball liderat per l’investigador F. Xavier Gomis-Rüth, cap del laboratori Proteolysis, va identificar una molècula, la neprosina -que es troba de forma natural al fluid digestiu de la planta carnívora Nepenthes ventrata– com a una via prometedora per al tractament de la celiaquia, ja que podria contrarestar l’efecte dels pèptids tòxics causants de la malaltia. Un altre treball, liderat per Enrique Martín Blanco, descriu un model predictiu de la mecànica de la morfogènesi del sistema nerviós de la Drosophila que podria ajudar a entendre successos equivalents al sistema nerviós humà. Un equip, dirigit pel Dr. Martí Aldea, líder del grup Spatial control of cell cycle entry, va revelar la relació entre la proteïna Mad3 i el control de la grandària de les cèl·lules, de la qual depenen l’escala i eficiència de la majoria dels processos moleculars que hi tenen lloc. Un recerca en Drosophila, liderada pel professor d’Investigació ICREA Gerardo Jiménez, cap del grup Gene expression and signaling, va revelar les funcions de la variant més curta (Cic-L) de les proteïnes Capicua (Cic) –implicades en síndromes neurològiques humanes i càncer- que ha estat un misteri durant anys. Finalment, cal destacar un treball internacional dirigit per la Dra. Isabel Usón, cap del laboratori Crystallographic methods, que aporta noves dades estructurals i genètiques per caracteritzar isoformes de fonts naturals, utilitzant el seu avaluador d’aminoàcids Sequence Slider. Més informació al web de l’IBMB-CSIC [+]   

• Durant el 2022, l’IRB Barcelona va dur a terme avenços notables en la investigació sobre el càncer i la metàstasi i els trastorns relacionats amb el metabolisme i l’envelliment, i en la comprensió fonamental dels mecanismes subjacents a la salut i a la malaltia. Un equip liderat per l’investigador ICREA Dr. Eduard Batlle, cap del laboratori de Càncer Colorectal, va identificar la població de cèl·lules tumorals residuals responsables de la reaparició del càncer colorectal en altres òrgans; Científics del laboratori de Plasticitat Cel·lular i Malalties, liderats per l’investigador ICREA Dr. Manuel Serrano, van demostrar que induir la senescència en cèl·lules del càncer millora l’efectivitat de la resposta immune antitumoral, en major grau que les cèl·lules mortes que s’utilitzen de manera habitual. Un consorci internacional, codirigit pel Dr. Eduard Batlle, va revelar les dades preclíniques de MCLA-15, dirigit a cèl·lules mare canceroses de tumors sòlids, establint les bases per incorporar l’ús d’organoids en el procés de descobriment de fàrmacs. El laboratori de Bioinformàtica Estructural i Biologia de Xarxes, liderat per l’investigador ICREA Dr. Patrick Aloy, va desenvolupar una eina computacional per integrar i harmonitzar la gran quantitat de dades biològiques disponibles, que proporciona informació sobre com les diferents entitats biològiques es relacionen entre si, incloent-hi més de 30 milions d’interaccions funcionals. Com a aproximació a la medicina personalitzada, l’estudi del laboratori de Ciència de Dades del Genoma, dirigit per l’investigador ICREA Dr. Fran Supek, va proposar que les “empremtes mutacionals” de la reparació de l’ADN són un prometedor marcador genètic predictiu per especificar quins tumors respondran a determinades teràpies. Més informació al web de l’IRB Barcelona [+]  

• Dins de l’IBUB, l’equip de la Dra. Eva Estébanez, líder del grup Estructura molecular dels receptors nuclears, va fer avanços importants en l’estudi de la superfamília de receptors nuclears mitjançant diverses tècniques bioquímiques i biofísiques com ara la cristal·lografia de raigs X i la ressonància de plasmons superficials (SPR). Entre ells, destaca un treball on van revelar la gran plasticitat del receptor de glucocorticoides, el seu gran potencial per dissenyar fàrmacs més selectius i amb menys efectes secundaris que els que generen els corticoesteroides clàssics. En un altre estudi, aquest equip va demostrar que l‘àcid oleic és un lligand metabòlic endogen de TLX -un regulador clau de la transcripció relacionat amb el càncer de cervell, mama,pròstata i la leucèmia-, una troballa que obre vies farmacològiques inexplorades per contrarestar el deteriorament cognitiu i mental en l’envelliment i les malalties associades amb la disminució de la neurogènesi. Una recerca del grup sobre la vinculació del receptor d’andrògens humà i l’AR-NTD -el plegament incorrecte del qual està implicat en el càncer de pròstata i la malaltia de Kennedy– va obrir una innovadora via per aplicacions de descobriment de fàrmacs. El 2022 l’equip de la Dra. Estébanez també va fer importants troballes relacionades amb l’etiologia de l’atròfia muscular espinal i els gens SMN1 i el SMN2, amb un gran potencial per al disseny de noves teràpies. I en un altre treball el grup va demostrar que l’estudi de l’interacció entre el receptor de mineralocorticoides i el de glucocorticoides pot ser un objectiu d’interès clínic per al tractament de trastorns inflamatoris i relacionats amb malalties autoimmunes de la pell. Més informació al web del Grup de la Dra. Estébanez [+] 

• La Unitat Tecnològica de l’ICCUB (ICCUB-Tech) centrada en el desenvolupament d’instrumentació per a projectes de física d’altes energies, astrofísica i espacial, i sistemes de tractament de dades massives (big data), continua treballant, amb un paper molt destacat, en projectes internacionals tan rellevants com ara les missions Gaia i Solar Orbiter, de l’Agència Espacial Europea; l’experiment Large Hadron Collider beauty (LHCb) del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), al CERN; així com en altres col·laboracions científiques multinacionals, com ara el Cherenkov Telescope Array Observatory (CTAO) i VIRGO, i nacionals, com el programa Estratègia NewSpace de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Entre els seus principals avanços durant el 2022 van destacar l’obtenció del projecte europeu PetVision per al creació d’un escàner PET (Tomografia per Emissió de Positrons); la participació en desenvolupaments tecnològics en format de circuits integrats d’aplicació específica (ASICs) per a futurs experiments al LHCb i per a telescopis de raigs gamma (CTA); el desenvolupament d’un circuit integrat (BETA ASIC) per aplicacions espacials que se instal·larà a la China Space Station (CSS); i la publicació del tercer catàleg de la missió Gaia, amb astrometria d’alta precisió de 1800 milions d’estrelles de la Galàxia. Més informació al web de l’ICCUB-Tech [+] 

• El Grup RMN de Biomolècules (BioNMR Group)- afiliat al Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la UB- que estudia la formació i remodelació d’interaccions proteïna-proteïna, i la seva funció crucial en els processos de regulació, va crear el 2022 el grup consolidat interinstitucional entre Alba-CSIC-UB de Biologia Estructural Integrativa; i la xarxa de Biologia Estructural Integrativa. Entre les seves publicacions més rellevants, destaca un estudi  en què demostren que una regió desordenada de la proteïna Src regula la seva capacitat oncogènica. L’equip va descobrir aquesta regió, anomenada ULBR, gràcies a les eines que proporciona la ressonància magnètica nuclear (RMN), una tècnica en què la UB és capdavantera. El treball es va dur a terme amb experts en càncer colorectal de la Universitat de Montpeller (França). Més informació al web del grup BioNMR [+]