Segons la resolució provisional de la darrera convocatòria d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS), la Universitat de Barcelona (UB) ha rebut 8.922.959 milions d’euros per incorporar el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp de l’Estat. La subvenció, atorgada pel Ministeri de Ciència i Innovació, cobreix el 100 % del finançament per adquirir, i instal·lar al Parc Científic de Barcelona (PCB) aquest equip, que gestionaran els Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) i  formarà part d’una ICTS que dona servei a tota la comunitat científica. 

La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tecnologia essencial en la recerca en química, farmàcia i biomedicina. «La UB és líder en aquests camps, tal com mostren els rànquings més recents, i la renovació de les infraestructures amb aquest nou instrument li permetrà mantenir el lideratge a escala europea i mundial», afirma el rector de la UB, Joan Guàrdia.

L’equip s’instal·larà al Parc Científic de Barcelona (PCB), en un edifici específicament dissenyat per a equips amb camps magnètics grans. Aquesta tecnologia, juntament amb altres tècniques complementàries ja existents a les xarxes d’ICTS, «permetrà crear el principal hub de biologia estructural del sud d’Europa i potenciarà camps emergents d’aplicació, com ara l’ús de proteïnes desordenades com a dianes terapèutiques o els fàrmacs d’origen biotecnològic», explica Jordi Garcia, vicerector de Recerca.

RMN d’1 Ghz: més ràpida i sostenible

L’RMN és una de les eines més versàtils en biomedicina i biotecnologia. El poder d’aquesta tecnologia rau en la seva capacitat de proporcionar informació estructural i dinàmica a escala atòmica de biomolècules complexes, incloses les seves interaccions i modificacions que tenen lloc in vivo.

L’aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp incorpora un imant híbrid d’última generació que inclou un nou superconductor d’alta temperatura. D’aquesta manera, és possible crear un camp magnètic suficient per arribar a la freqüència d’1 GHz. «Amb camps magnètics tan elevats s’aconsegueix un guany important de resolució i de sensibilitat, així com una disminució significativa en el temps d’adquisició de dades. Això suposarà un gran impuls per a l’estudi estructural i dinàmic de biomolècules complexes», apunta Miquel Pons, coordinador científic de la ICTS Xarxa de Laboratoris d’RMN de Biomolècules a la qual s’incorporaria aquest nou equip.

Per assegurar-ne la sostenibilitat, també s’inclou un  sistema de reliqüefacció de l’heli, és a dir, que permet tornar a liquar el gas, fet que redueix dràsticament el consum d’un recurs tan limitat i augmenta la resiliència de la ICTS davant possibles problemes de subministrament o augments futurs del seu cost.

El projecte també inclou el desenvolupament d’un sistema de gestió de dades que incorporarà sistemes d’intel·ligència artificial i que permetrà assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques.

La incorporació d’aquest nou equip a l’ICTS «permetrà a tota la comunitat investigadora tenir accés a una tecnologia d’última generació, que potenciarà noves sinergies i línies de recerca», explica Juan Fran Sangüesa, director dels CCiTUB. «També revertirà en el teixit industrial, especialment en un sector clau com és el biomèdic, i contribuirà a l’atracció de talent i a la formació de qualitat per als nostres estudiants», conclou.