Els instituts de recerca públics, juntament amb les unitats i grups de la Universitat de Barcelona (UB) presents al Parc Científic de Barcelona (PCB-UB), han assolit un nou rècord de finançament el 2024. Aquesta fita consolida el PCB com un dels grans pols europeus de recerca i innovació en ciències de la vida i com un referent en l’atracció de talent internacional. 

Durant el 2024, la inversió en l’ecosistema públic de recerca ha continuat creixent fins a sumar 84,6 milions d’euros, provinents de fons públics (67,9 milions d’euros) i de capital privat (16,6 milions d’euros). Aquestes xifres confirmen que el 2024 ha estat un any de creixement econòmic notable al Parc, amb un increment del 20,8% respecte el 2023 (69,9 milions d’euros). En total, tenint en compte la inversió captada per les empreses privades (124,7 milions d’euros), el finançament de tot l’ecosistema del Parc l’any passat va arribar als 209,3 milions d’euros.

“Aquestes dades evidencien el gran potencial de la recerca pública en l’àmbit de les ciències de la vida, que continua creixent en paral·lel a les empreses privades. Per al PCB-UB, és clau comptar amb institucions tan potents dins la nostra comunitat, pel valor que aporten i perquè impulsen una col·laboració público-privada cada vegada més sòlida; un model que des del Parc Científic i la Universitat de Barcelona considerem el nostre segell de qualitat i d’èxit”, explica la directora del Parc, Maria Terrades.

Per la seva part, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha destacat que dades com aquestes demostren que el PCB-UB té els fonaments per convertir-se en “el pol d’innovació i recerca biotecnològica i en biomedicina més important del sud d’Europa”.

Els grans instituts i centres d’investigació allotjats al Parc encapçalen l’obtenció de recursos econòmics el 2024. Pel que fa als fons públics, destaca especialment l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), que va aconseguir 31,3 milions d’euros per a projectes de recerca d’avantguarda, principalment centrats en càncer. L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), reconegut internacionalment per la seva recerca interdisciplinària en bioenginyeria i nanomedicina, va registrar 18,8 milions d’euros. El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) suma 8,5 milions d’euros, consolidant-se com un referent en genòmica i bioinformàtica, mentre que l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) va assolir 5,7 milions d’euros de finançament públic.

Seguint la tendència dels anys anteriors, el finançament que reben els centres de recerca públics  provinent de capital privat es manté per sota de la inversió pública, tot i que ha registrat un augment significatiu arribant als 16,6 milions d’euros, un 19,7% de tot el finançament aixecat. L’IRB Barcelona encapçala la captació amb 7 milions d’euros, seguit pel CNAG, que va assolir 5,6 milions, l’IBEC, amb 2,7 milions, i l’IBMB-CSIC, que va arribar a 188.436 euros.

Els centres, unitats i grups de la Universitat de Barcelona instal·lats al Parc Científic han contribuït també a aquest impuls econòmic. És el cas de Creatio – el Centre de Producció i Validació de Teràpies Avançades de la UB – que va captar 1,8 milions d’euros (1 milió d’euros de capital privat) per al desenvolupament de teràpies cel·lulars, teràpia gènica i enginyeria de teixits. La Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-Tech) va obtenir 135.714 euros (98% de fons públic); el Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer va captar 285.000 euros (60.000 € de capital privat), i el Grup de RMN de Biomolècules (BioNMR Group) – afiliat al Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la UB – va rebre 55.000 euros provinents íntegrament de finançament públic.

També destaquen els Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB), que van captar un total de 2,5 milions d’euros en la convocatòria d’ajuts per a l’adquisició d’equipament cientificotècnic del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Aquestes plataformes, que donen suport a l’activitat investigadora, compten al Parc Científic amb una de les tres infraestructures singulars (ICTS) de Catalunya: el laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN). A principis del 2025, es va inaugurar un nou equip de microscòpia de darrera generació, que suposa un pas endavant clau per consolidar la UB com a referent en microscòpia electrònica. L’aparell ha tingut un cost de 3,35 milions d’euros, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya.

Un lloc on la ciència connecta amb la societat

La transferència de coneixement continua sent un element central de l’ecosistema innovador del Parc Científic de Barcelona, on centres de recerca, start-up, spin-off i grans empreses realitzen la seva activitat d’R+D+I per arribar a transformar la investigació en productes i serveis innovadors amb un impacte tangible en la societat. La recerca que s’hi desenvolupa combina rigor científic i vocació innovadora, reflectida en els esforços constants per protegir els resultats, valoritzar el coneixement i impulsar la transferència tecnològica.

En l’àmbit de la recerca pública, els centres i grups van registrar durant el 2024 un total de 18 sol·licituds i ampliacions de patents prioritàries: 14 de l’IBEC, 3 de l’IRB Barcelona i 2 del Grup de RMN de Biomolècules de la UB. Aquestes dades reflecteixen la vitalitat i el dinamisme d’un sector públic que, juntament amb les empreses i start-ups del Parc, transforma la ciència en solucions tangibles per a la societat.

A més, durant el 2024 es va participar en 675 projectes col·laboratius nacionals i europeus d’R+D+I, una activitat que no només fomenta la cooperació internacional sinó que també finança una bona part de la seva recerca i desenvolupament, assegurant que els resultats científics arribin amb més rapidesa al mercat i a la societat.

Motor de producció científica d’excel·lència a Catalunya

Al Parc es concentren alguns dels centres més innovadors i productius de Catalunya amb 552 publicacions científiques el 2024, combinant innovació, impacte internacional i descobriments que poden transformar la salut i la ciència del nostre planeta.

En biomedicina, l’IRB Barcelona va ser notícia amb el descobriment dels condensats de la proteïna CPEB4, implicats en l’autisme, publicat a Nature. L’IBEC va aconseguir reduir en un 90% els tumors de bufeta amb nanorobots autopropulsats, un avenç tan rellevant que va ocupar la portada de Nature Nanotechnology. Mentrestant, el CNAG va completar l’atles cel·lular de l’amígdala humana més detallat fins ara, amb més de 556.000 cèl·lules analitzades, aportant pistes clau sobre el sistema immunitari i malalties com la leucèmia.

En l’àmbit de l’astronomia, l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB-Tech), dins de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA), va participar en la identificació del forat negre estel·lar més massiu de la Via Làctia, publicació destacada a Astronomy & Astrophysics.

El 2024 s’han incorporat 14 noves infraestructures de recerca. Entre els exemples més destacats, el CNAG ha ampliat la seva plataforma de seqüenciació d’última generació amb 4 nous equips, mentre que els CCiTUB han incorporat 7 equipaments científico-tècnics que potencien les seves capacitats experimentals. També cal destacar que Creatio UB ha sumat 2 noves infraestructures i l’ICCUB-Tech ha adquirit un avançat equipament de soldadures. El talent professional també continua creixent i s’han afegit 8 nous grups de recerca: 4 de l’IBEC, 2 a l’IBMB-CSIC i altres 2 a l’IRB Barcelona.

Descobriments científics a la frontera del coneixement

El 2024 ha continuat sent un any d’una elevada producció científica amb destacats descobriments que marcaran l’agenda investigadora dels anys vinents, demostrant que l’ecosistema de recerca públic que forma part de la comunitat del Parc Científic de Barcelona se situa al capdavant de les fronteres del coneixement científic internacional i obren camí a noves innovacions, especialment en el camp de les ciències de la vida.

L’any passat, el Laboratori UB-RMN de Biomolècules va consolidar la seva posició de referència en l’estudi estructural de biomolècules mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear (RMN) i en la seva aplicació a la biomedicina. Entre les seves activitats més destacades va figurar l’organització del simposi internacional “Integrative Structural Biology”, que va servir com a punt de trobada per compartir avenços en l’anàlisi de l’estructura i la funció de les proteïnes. En l’àmbit de la recerca, el grup va publicar un estudi a la revista Journal of Medicinal Chemistry (doi: 10.1021/acs.jmedchem.4c02042) en el qual es va presentar un nou mètode de RMN que va accelerar el descobriment dels mecanismes d’acció de fàrmacs dirigits contra les tirosina quinases de proteïnes, constituint un pas decisiu per al disseny de tractaments més eficaços. A més, en un treball publicat a Biomedicine & Pharmacotherapy (doi: 10.1016/j.biopha.2024.117325) van demostrar que dos medicaments antivirals, ledipasvir i daclatasvir, poden bloquejar el creixement de cèl·lules de càncer colorectal i de mama triple negatiu.

El CNAG va continuar ampliant els límits del saber científic amb avenços que obren noves vies en la comprensió de la vida, la salut i l’evolució. El 2024, va publicar l’atles cel·lular més complet de l’amígdala humana fins avui, amb més de 556.000 cèl·lules analitzades (doi: 10.1016/j.immuni.2024.01.006). Aquest recurs és fonamental per entendre millor el funcionament del nostre sistema immunitari i el desenvolupament de malalties com la leucèmia. En una altra fita extraordinària, un equip investigador va identificar el primer fòssil de cromosomes antics conservats en la pell d’un mamut llanut de fa 52.000 anys, un descobriment que permet reconstruir genomes d’espècies extingides i aprofundir en el coneixement de la seva biologia (doi:  10.1016/j.cell.2024.06.002). A més, el CNAG juga un paper clau en la preservació de la biodiversitat participant en el projecte pilot ERGA (European Reference Genome Atlas), on contribueix a la generació de genomes de referència per a 98 espècies, impulsant la recerca genòmica i la conservació d’espècies a escala europea (doi: 10.1038/s44185-024-00054-6).

L’equip de l’ICCUB-Tech va dur a terme importants avenços en el camp de l’astrofísica i la cosmologia teòrica. D’una banda, es van desenvolupar nous models teòrics que van permetre aportar llum sobre la naturalesa quàntica dels forats negres (doi: 10.1016/j.physletb.2025.139260), oferint una millor comprensió dels processos físics que en determinen el comportament. A més, el grup va participar en el descobriment del primer parell de quàsars en fusió a l’albada de l’univers, un resultat, publicat a la revista The Astrophysical Journal (doi: 10.3847/2041-8213/ad35c7), i que va proporcionar informació clau sobre la formació i evolució primerenca de les galàxies. També es va aconseguir la detecció del forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia gràcies a les dades obtingudes per la missió Gaia. L’assoliment, publicat a la revista Astronomy & Astrophysics (doi: 10.1051/0004-6361/202449763) va contribuir a refinar els models sobre la formació d’aquest tipus d’objectes compactes. Paral·lelament, l’ICCUB-Tech va col·laborar en la mesura més precisa fins ara de l’expansió de l’univers a través del projecte internacional DESI (Dark Energy Spectroscopic Instrument), un pas decisiu per entendre millor la naturalesa de l’energia fosca. Finalment, el centre va celebrar la finalització amb èxit de la recollida de dades de col·lisions protó-protó a l’experiment LHCb del CERN, posant fi a una etapa d’intensa activitat experimental que va obrir noves perspectives per a la física de partícules.

El 2024, Creatio va rebre la concessió del projecte VISI-ON BRAIN (MSCA-ITN | MSCA-2024-DN-01-01, Horizon Europe) i va coordinar la Doctoral Network VISI-ON-BRAIN, dedicada a la formació de doctorands d’excel·lència i impulsant el desenvolupament i la validació de metodologies in vitro i in silico basades en models humans per als trastorns cerebrals. El centre també va impulsar la translació de projectes de recerca cap a la clínica, comptant amb 17 serveis de producció clínica que van demostrar la capacitat operativa i translacional del centre.

L’IBEC va aconseguir realitzar una sèrie de descobriments de gran rellevància durant el 2024. Per a una banda, un equip va aconseguir reduir un 90 % els tumors de bufeta en ratolins mitjançant nanorobots alimentats per urea, publicant els resultats a la prestigiosa revista Nature Nanotechnology (doi: 10.1038/s41565‑023‑01577‑y). A Nature Communications, van revelar com la física de les cèl·lules de càncer colorectal és a dir, les seves propietats mecàniques i d’adhesió, contribueix al procés de metàstasi (doi: 10.1038/s41467-024-47227-2). Una altra investigació va demostrar que les histones humanes del subtipo H1 tenen activitat antimicrobiana contra bacteris multiresistents com el Pseudomonas aeruginosa, tant en suspensió com en biopel·lícules, obrint noves vies terapèutiques (doi: 10.1128/msystems.00704‑24). També es va publicar a la prestigiosa revista científica Advanced Materials (doi: 10.1002/adma.202400306) que van generar per primera vegada organoides de ronyó amb un sistema vascular complex integrat, fet que reforça la capacitat de modelatge in vitro de malalties renals i facilita la translació de la recerca cap a la clínica. Finalment, van presentar un avanç en sensors biomèdics amb l’estudi de biosensors basats en receptors olfactius humans, capaços de distingir compostos amb característiques molt similars imitant la manera com l’olfacte humà funciona a nivell molecular.

El 2024 també va ser un any de notable producció científica a l’IRB Barcelona. Destaca especialment la recerca sobre el paper dels condensats de la proteïna CPEB4 en el desenvolupament de mecanismes associats a l’autisme, amb un estudi publicat a la revista Nature (doi: 10.1038/s41586-024-08289-w) amb noves perspectives per a futurs tractaments. També van identificar cinc factors clau que expliquen per què alguns pacients responen millor a la immunoteràpia contra el càncer, un descobriment publicat a Nature Genetics (doi: 10.1038/s41588-024-01899-0). A més, els científics van mostrar que sincronitzar els rellotges circadians del cos ajuda a frenar l’envelliment, protegint músculs i teixits, amb resultats publicats a Science (doi: 10.1126/science.adj8533) i Cell Stem Science (doi: 10.1016/j.stem.2024.04.013).

Per últim, els investigadors de l’IBMB-CSIC van demostrar que l’equilibri transcriptòmic i el creixement òptim de les cèl·lules depenen de la seva mida en un estudi publicat a Molecular Cell que aporta noves perspectives sobre la regulació cel·lular (doi: 10.1016/j.molcel.2024.07.005). També es va revelar que la proteïna LATS1 controla l’ocupació del cromatina per CTCF i la resposta hormonal en cèl·lules de càncer de mama cultivades en 3D, amb implicacions per entendre millor la dinàmica del càncer (doi: 10.1038/s44318-024-00080-x). En l’àmbit microbiològic, es van desxifrar els mecanismes de degradació del fucoidan en bacteris marins del grup Planctomycetota, que es va publicar a Nature Communications (doi: 10.1038/s41467-024-55268-w). A la mateixa revista, es va demostrar que l’ADN nucleosomal conserva memòria topològica, un descobriment que ajuda a comprendre la regulació del genoma (doi: 10.1038/s41467-024-49023-4). Finalment, en el camp de la virologia, es va mostrar que mutacions puntuals en llocs específics de la interfase nsp12-nsp8 alteren dràsticament l’activitat de la RNA polimerasa del SARS-CoV-2, un treball clau per al desenvolupament d’estratègies antivirals (doi: 10.1073/pnas.2317977121).

Infraestructures científico-tècniques d’avantguarda

Les infraestructures de recerca de la Universitat de Barcelona continuen consolidant el seu paper estratègic en l’escena científica internacional. A través d’instal·lacions d’última generació i serveis altament especialitzats, la UB impulsa la col·laboració entre institucions i reforça el seu avantatge competitiu en àmbits clau de la recerca i la innovació.

El Laboratori d’RMN de Biomolècules de la UB ha intensificat la promoció de la biologia estructural integrativa en estreta col·laboració amb el Sincrotró Alba, un dels grans centres científics de l’Estat dedicat a la generació de llum de sincrotró. Aquesta infraestructura permet analitzar, a nivell atòmic i molecular, les propietats de la matèria, facilitant estudis essencials per entendre l’estructura i el funcionament de les biomolècules. En aquest projecte també hi participa un equip de crio-microscòpia electrònica del CSIC, configurant un ecosistema de recerca interdisciplinari d’alt nivell. Al llarg de 2024, s’ha treballat, a més, en l’ampliació de la infraestructura europea de biologia estructural INSTRUCT-ERIC, amb l’objectiu d’integrar-hi els equips d’RMN d’alt camp de la UB, el Sincrotró Alba i els grups de microscòpia electrònica de la universitat, reforçant així la presència de la recerca catalana en el marc europeu.

El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) ha continuat avançant en la recerca biomèdica, especialment en l’àmbit del càncer i de les malalties minoritàries, mitjançant l’adaptació de la plataforma RD-Connect Genome-Phenome Analysis Platform (GPAP). Aquesta eina d’anàlisi integrada de dades genòmiques i fenotípiques permet identificar mutacions i patrons moleculars clau que poden orientar el diagnòstic, el pronòstic i el desenvolupament de tractaments personalitzats. Gràcies a aquesta tecnologia, el CNAG, en col·laboració amb l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), ha aconseguit diagnosticar 23 infants amb malalties neuromusculars rares, millorant la seva qualitat de vida i obrint noves vies terapèutiques.

El centre Creatio, dedicat a la medicina avançada i les teràpies innovadores, s’ha consolidat com a referent en la producció de partícules lentivirals (LV), elements essencials per al desenvolupament de les teràpies CAR-T contra el càncer. Gràcies a la seva activitat, hospitals d’arreu d’Espanya han pogut accedir a aquests materials, contribuint al tractament amb èxit de més de 900 pacients. Paral·lelament, el centre lidera el Hub en Mètodes Alternatius a l’Experimentació amb Animals de la UB, una plataforma col·laborativa centrada en el desenvolupament i validació de models in vitro i in silico, que permeten reduir, refinar i substituir l’ús d’animals en la recerca, en línia amb els principis de la ciència ètica i sostenible. A més, ha potenciat la col·laboració amb l’ecosistema de salut establint 24 nous contractes d’RDI a demanda, amb 5 organismes públics i 19 empreses privades, reforçant així el vincle entre recerca, innovació i transferència de tecnologia cap a la societat.

En el cas del Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), al llarg de 2024 van incorporar nou equipament per valor de més de 3,5 milions d’euros. Alguns d’aquests equips han estat finançats en la seva totalitat amb fons europeus en la convocatòria d’adquisició d’equipament científico-tècnic del Fons Next Generation EU – Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, tractant-se d’equipaments clarament singulars. També a 2024 en l’àmbit de la innovació i la transferència, s’ha establert un acord de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i Bruker BioSpin per al desenvolupament de noves aplicacions de l’equipament d’RMN d’1GHz, disposat als CCiTUB.