Els progressos en finançament, generació de coneixement, transferència de tecnologia i gestió de la innovació assolits el 2021 pels centres, instituts i grups de recerca presents al Parc Científic de Barcelona el refermen, un any més, com a hub estratègic de l’R+D+i pública d’excel·lència. Conjuntament, van mobilitzar prop de 66 M€, entre fons públics (56,4M€) i privats (9,6M€) recursos que els van permetre impulsar, de manera molt proactiva, la valorització i explotació dels resultats de la seva recerca per portar la innovació en salut al mercat i contribuir al creixement econòmic del país. 

El 2021 ha estat un any ple de reptes i fites assolides pels centres, instituts i grups públics de recerca que desenvolupen la seva activitat al Parc Científic de Barcelona. Tots ells, conformen una comunitat científica d’avantguarda, molt dinàmica i en constant creixement, integrada per dos Centres d’Excel·lència Severo Ochoa: l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona); l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), amb una Unitat d’Excel·lència María de Maeztu; i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), que forma part del Mapa d’Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) de l’Estat espanyol.

La Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-Tech), el Grup de Recerca de Reumatologia del VHIR, i cinc laboratoris i grups de recerca de la UB també integren aquest ecosistema públic d’R+D+i, al qual es va incorporar recentment el Grup Sida i Infecció per VIH de l’IDIBAPS- Hospital Clínic, instal·lat el 2022.

Tota l’activitat que generen aquests centres consoliden el PCB com un dels espais més potents del país en l’àmbit de recerca en salut i el situen com a hub estratègic per a l’R+D+i pública d’excel·lència.

Segons la directora del Parc, Maria Terrades, “en un entorn altament estimulant per a la recerca, la transferència de tecnologia i la innovació en ciències de la vida com el que ofereix el Parc, el 2021 aquests centres i grups públics capdavanters han expandit, un any més, les fronteres del coneixement científic i tecnològic per contribuir a la millora de la salut i la qualitat de vida de la societat.”

Maria Terrades, directora del Parc Científic de Barcelona (Foto: PCB)

Captació de fons per créixer

El 2021 va ser un gran any, en termes d’atracció de finançament, per als instituts, centres i grups públics de recerca presents al Parc, que van mobilitzar al voltant de 66M€ entre capital públic (56,4M€) i privat (9,6M€).

L’IRB Barcelona -amb una ocupació al Parc el 2021 de 5.365 m², 28 grups de recerca, 8 plataformes científiques i més de 410 persones dedicades a la recerca -va executar un total de 28,7M€ (23,5M€ de finançament públic i 5,2M€ de finançament privat).

L’IBEC -amb una ocupació de 3.551 m², 23 grups de recerca i 320 investigadors i investigadores- va aconseguir un total de 14,1M€ (11,2M€ de finançament públic i 2,9M€ de finançament privat).

El CNAG-CRG -amb una ocupació de 1.401 m², 16 grups, i un equip científic de 90 professionals- va obtenir 10M€ (8,7M€ de finançament públic i 1,3M€ de finançament privat).

L’IBMB-CSIC -amb una ocupació de 2.020 m², 30 grups de recerca i 146 investigadors i investigadores va aixecar un total de 3,6M€ (3,5M€ de finançament públic i 0,1M€ de finançament privat).

Dins dels grups, laboratoris i unitats de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) ubicats al Parc, cal destacar el d’RMN de Biomolècules (BioNMR Group) -reconegut per la Generalitat de Catalunya- que va ser beneficiari de la subvenció de 8,9M€, atorgada a la UB pel Ministeri de Ciència i Innovació, per instal·lar al Parc Científic de Barcelona el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp de l’Estat. L’equip, que s’incorporarà a la ICTS Xarxa de Laboratoris d’RMN de Biomolècules, serà gestionat pels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB). En total, la inversió captada pel BioNMR Group el 2021 va ser de 9,1M€ de fons públics.

El Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer de la UB va obtenir 0,2M€, i la Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-Tech) va captar uns altres 0,2M€ procedents de convocatòries públiques competitives.

Portar la innovació en salut a la societat

Pel que fa a la gestió de la innovació, els centres i grups públics de la comunitat del PCB van mantenir durant el 2021 la seva aposta ferma per la protecció dels resultats de la recerca, la valorització de coneixement, i la transferència de tecnologia, com a motor de creixement econòmic i de la qualitat de vida de la societat.

La seva activitat d’R+D+i va estar encaminada, en gran manera, a la gestió dels seus projectes des d’una perspectiva de mercat, mitjançant acords de llicència de tecnologia, creació d’empreses derivades, la recerca per contracte, i l’establiment de col·laboracions amb institucions i empreses d’arreu del món per tal que els resultats de la seva recerca puguin ser rendibilitzats a través de la creació de nous productes o processos. Els seus indicadors així ho demostren.

Amb relació a la propietat intel·lectual, els centres i grups públics presents al Parc van presentar un total de 17 sol·licituds i ampliacions de patents prioritàries: l’IBEC (10); l’IRB Barcelona (3); l’IBMB-CSIC (3) i l’ICCUB-Tech (1). La gestió de la informació derivada de les patents és un element clau al procés d’innovació.  L’IRB Barcelona va signar el 2021 un total de cinc contractes de llicència de les seves tecnologies patentades, i un, l’IBEC.

En termes d’emprenedoria, l’IBEC va crear una nova spin-off, Vitala, que combina tecnologies innovadores de bioenginyeria, com ara els ‘òrgans en un xip’ i tècniques avançades d’imatge, per oferir un valor sense precedent a la recerca de compostos terapèutics en fase preclínica, així com en la selecció del millor fàrmac en clínica.

Els descobriments amb potencial de mercat de l’IRB Barcelona van donar lloc també a una altra empresa derivada, la spin-off Nuage Therapeutics, que centra la seva activitat en el descobriment de nous fàrmacs dirigits a dianes terapèutiques que, per les seves propietats estructurals, han estat difícilment abordables fins ara.

La cooperació amb institucions públiques i empreses privades nacionals i internacionals, també va ser un capítol clau per als centres i grups públics del Parc en el procés de la valorització del coneixement i transferència de tecnologia per resoldre els reptes actuals i futurs de salut des d’una perspectiva global. Durant el 2021 van engegar, en el seu conjunt, un total de 1.124 projectes col·laboratius amb diverses entitats públiques i privades d’arreu del món:  IRB Barcelona (215), IBEC (140), IBMB-CSIC (57), CNAG (57), ICCUB-Tech (15) Grup UB -Dinàmica Metabòlica en Càncer (1) i el grup UB- RMN de Biomolècules (5).

Una aposta per la captació de talent i equipament de darrera generació

Els centres i grups públics del Parc, també van mantenir la seva posta per l’atracció de joves talents científics de projecció internacional.

El 2021 es van integrar a l’IRB Barcelona, per dirigir tres nous grups de recerca, Cristina Mayor-Ruiz – Protein Degradation and Drug Discovery; Alejo Rodríguez-Fraticelli – Quantitative Stem Cell Dynamics; i  Direna Alonso-Curbelo – Inflammation, Tissue Plasticity & Cancer. L’IBEC també va incorporar el grup de recerca Molecular Imaging for Precision Medicine, liderat per Irene Marco-Rius. I, per la seva banda, l’IBMB-CSIC també va fixar a Marc Liesa per dirigir el nou grup Mitochondria, Redox and Metabolic Diseases.

Per potenciar la seva d’excel·lència, i continuar a l’avantguarda de la innovació, la comunitat pública d’R+D+i del Parc, també va invertir el 2021 en equipament d’última generació, desenvolupant potents eines i tècniques per accelerar i potenciar noves línies de recerca i promoure l’atracció de talent.

El Grup RMN de Biomolècules de la UB va incorporar el primer equip d’RMN d’1 GHz  de tot l’Estat espanyol, i un nou Sistema de liqüefacció d’heli; l’IRB Barcelona va crear la Drug Screening Platform; el CNAG-CRG va adquirir dos nous seqüenciadors, un tercer Illumina NovaSeq 6000 i l’Oxford Nanopore Technologies PromethION 24; l’IBMB-CSIC va incorporar el Glacios Cryo Transmission Electron Microscope per a la seva nova Cryo-Electron Microscopy Platform a l’ALBA Synchrotron, un vibratomo per a la plataforma de Histology Service i un crioconservador; i l’IBEC va posar en marxa una plataforma analítica d’alt rendiment per a la caracterització de nanopartícules i macromolècules.

Al capdavant de la recerca de frontera

Quant a producció bibliogràfica, els indicadors dels instituts, centres i grups públics presents al Parc van fer palès, un any més, el seu compromís amb la seva recerca de frontera -pionera i d’elevat impacte global- amb un total de 625 publicacions en revistes científiques internacionals: l’IBEC (230), l’IRB Barcelona (188), CNAG (107), IBMB-CSIC (51), ICCUB-Tech (44), el Grup UB- RMN de Biomolècules (3) i el Grup UB -Dinàmica Metabòlica en Càncer (2).

Aquesta recerca de frontera es va reflectir en un gran nombre de projectes disruptius què volen donar respostes als grans reptes de la ciència i la salut mundial.

• Els principals avanços del CNAG-CRG van estar vinculats al desenvolupament d’eines que faciliten la identificació de variants i mutacions gèniques responsables de múltiples malalties. El 2021 va anunciar els resultats obtinguts per la RD-Connect GPAP, la plataforma més gran de descobriment de gens i diagnòstic de malalties rares finançada per la Comissió Europea -desenvolupada, allotjada i coordinada pel centre-, que va acumular més de 20.000 perfils genòmics i fenotípics anonimitzats, va facilitar el diagnòstic de gairebé 1.000 pacients, i és utilitzada per més de 500 investigadors. També es va aliar amb institucions dels EUA per constituir el Center for Genome Imaging, una infraestructura ubicada a la Universitat Harvard per dissenyar tecnologies que permetin la visualització, anàlisi i modelatge del genoma humà complet a una resolució increïblement alta. D’altra banda, membres de l’equip científic del centre van crear el Primer Atles de cèl·lules immunitàries de càncers humans per a oncologia de precisió; les seves troballes (Genome Research; doi: 10.1101/gr.273300.120) van revelar que diferents tipus de tumors mostren patrons sorprenentment similars al de les cèl·lules immunitàries que resideixen al seu interior, i amb aquest coneixement van crear un sistema de classificació per ajudar a predir la resposta a la immunoteràpia i el pronòstic del càncer a un nivell que supera amb escreix els mètodes actuals. Destacar, també, la seva participació en la plataforma IMPaCT, engegada el 2021 a fi de dotar al Sistema Nacional de Salut d’Espanya d’una estructura col·laborativa per a la implantació de la medicina genòmica a l’assistència sanitària. Més informació al web del CNAG [+]

• La qualitat de la recerca d’excel·lència en bioenginyeria de l’IBEC es va plasmar en assoliment de fites de diferents projectes transversals de recerca en teràpies avançades. Per primera vegada es van poder observar in vivo el moviment col·lectiu de milions de nanorobots. Va ser una recerca del grup de Dispositius biològics intel·ligents, un avenç fonamental en la carrera dels nanorobots per convertir-se en els protagonistes de teràpies i tractaments altament precisos (Science Robotics; doi: 10.1126/scirobotics.abd2823). Des del grup de recerca Biosensors per a Bioenginyeria es va crear el primer model 3D amb cèl·lules de pacients de distròfia muscular miotònica que permetrà dissenyar tractaments personalitzats i més efectius (Biofabrication; doi: 10.1088/1758-5090/abf6ae). En l’àmbit dels fàrmacs dirigits, o fàrmacs diana, el grup de Nanosondes i Nanointerrupors de l’IBEC va aconseguir desenvolupar, per primera vegada, molècules que permeten activar i desactivar circuits neuronals utilitzant llum, d’una manera no invasiva i que permetran afavorir l’acció específica de medicaments (Cell Chemical Biology; doi: 10.1016/j.chembiol.2020.08.005). En la seva lluita contra les infeccions bacterianes, el grup d’Infeccions bacterianes: teràpies antimicrobianes en col·laboració amb el grup de Nanobioenginyeria va dissenyar un nou dispositiu per fer un diagnòstic personalitzat i precís de les infeccions bacterianes cròniques; el BiofilmChip servirà identificar el tractament més adequat (npj Biofilms and Microbiomes; doi: 10.1038/s41522-021-00236-1). Des del grup Pluripotència per a la regeneració d’òrgans va desenvolupar organoides de ronyó que presentaven mutacions per a carcinoma de cèl·lules renals, per poder observar com es desenvolupa el teixit al ronyó, i identificar els signes primerencs de desenvolupament de la malaltia. Un equip del grup Integrative cell and tissue Dynamics, va desenvolupar miniintestins, organoides que reprodueixen l’estructura tridimensional i recapitulen les funcions del teixit viu, van poder realitzar, per primer cop, experiments en alta resolució que han permès obtenir mapes en 3D que mostren les forces exercides per cada cèl·lula (Nature Cell Biology; doi: 10.1038/s41556-021-00699-6). Més informació al web de l’IBEC [+]

• L’IBMB-CSIC es va mantenir el 2021 al més alt nivell internacional d’excel·lència científica quant a l’estudi dels principals mecanismes moleculars i genètics implicats en la fisiologia i en el desenvolupament dels organismes vius. Científiques i científics de l’institut van desxifrar l’estructura i funció d’un enzim clau del bacteri P.gingivalis, principal causant de periodontitis (PNAS; doi: 10.1073/pnas.2103573118). Van aconseguir revelar un mecanisme, essencial en la senyalització cel·lular, la disfunció del qual podria contribuir al desenvolupament de malalties neurodegeneratives com ara la d’Alzheimer, la fibrosi, la nefritis o el càncer (PNAS; doi: 10.1073/pnas.2023839118). També van un liderar un estudi que descriu un mecanisme molecular que coordina processos claus per a la plasticitat sinàptica, essencial per a l’aprenentatge i la memòria (Science Signaling; doi: 10.1126/scisignal.abf5594). I van descobrir un mecanisme molecular, pel qual els bacteris s’adhereixen a les cèl·lules per a infectar-les, la qual cosa podria facilitar el desenvolupament d’una nova generació de fàrmacs antibacterians, amb un mecanisme d’acció diferent dels antibiòtics, per lluitar contra els bacteris resistents (Trends in Microbiology; doi: 10.1016/j.tim.2021.01.011). Més informació al web de l’IBMB-CSIC [+]

• Els principals impactes en recerca de l’IRB Barcelona van estar associats el 2021 a importants descobriments dels investigadors i investigadores del centre sobre el càncer, malalties infeccioses i patologies respiratòries. En un estudi publicat a Nature (doi: 10.1038/s41586-021-04075-0) van revelar el mecanisme pel qual l’àcid palmític fomenta la metàstasi del càncer i atorga una ‘memòria’ més agressiva a les cèl·lules tumorals. En un treball a Cell Stem Cell (doi: 10.1016/j.stem.2021.04.030) van demostrar que l’expressió de fragments ancestrals d’ADN viral dona com a resultat una forta resposta inflamatòria i la disfunció del teixit mamari, i que aquesta acumulació d’ADN viral pot tenir un paper clau en el potencial metastàtic. També van descriure a la revista Nucleic Acids Research (doi: 10.1093/nar/gkab461) un mecanisme essencial en l’evolució dels organismes unicel·lulars a formes de vida més complexes, que obre una nova via de recerca per al tractament de malalties relacionades amb les proteïnes extracel·lulars, com ara l’asma i la malaltia obstructiva pulmonar crònica. I com a resultat d’una col·laboració internacional van descobrir que les candidiasis causades per especies diverses de fong segueixen mecanismes d’infecció diferents (Nature Microbiology; doi: 10.1038/s41564-021-00875-2). Quan al desenvolupament de noves tecnologies per accelerar la recerca, destaquen el disseny d’una eina basada en mètodes d’aprenentatge automàtic que identifica les mutacions causants del càncer per a cada tipus de tumor, publicada a Nature (doi: 10.1038/s41586-021-03771-1), que permetrà donar un fort impuls a la medicina oncològica personalitzada. A Science Advances (doi: 10.1126/sciadv.abj0786) van proposar un altre procediment computacional per entendre la dinàmica de les proteïnes i la regulació dels processos cel·lulars, entre els quals s’inclouen els efectes de diverses hormones i la regulació del metabolisme energètic, amb conseqüències de gran abast per a aplicacions farmacèutiques i biotecnològiques. Més informació al web de l’IRB Barcelona [+]

• Les fites científiques més rellevants de la Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-Tech) van estar lligades a la seva participació en projectes d’abast mundial que revolucionaran el nostre coneixement de l’univers i la recerca de frontera en física fonamental, astrofísica i cosmologia. La inclusió a l’ESFRI Roadmap 2021 de l‘Einstein Telescope, un programa internacional per a la construcció d’un futur observatori subterrani d’ones gravitacionals, ha estat un dels grans èxits del 2021. Aquesta infraestructura permetrà donar una ullada, per primer cop, a les “edats fosques” de l’univers, i conduir a descobriments inimaginables en aquest camp de recerca; la ICCUB-Tech contribuirà al seu e-Infrastructure Board (eIB), especialment en la definició de la informàtica general i el maneig massiu de dades. El 2021, dins de la Missió Gaia, un programa sense precedents de l’ESA que permetrà el mapa tridimensional més gran i més precís de la nostra galàxia, va començar a desenvolupar dos nous projectes que permetran, d’una banda, executar grans simulacions i mineria de dades massives sobre els catàlegs de Gaia EDR3 i DR3 i, d’altra banda, mesurar la contaminació lumínica del cel nocturn. Com a part de la comunitat científica que treballa en el projecte Projecte Virgo, un dels experiments més importants en el camp de les ones gravitacionals, la ICCUB-Tech va continuar fent, un any més, millores al model informàtic general, com ara la implementació de mètodes d’eliminació de soroll per augmentar la seva sensibilitat. Més informació al web de l’ICCUB-Tech [+]

• El Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer, afiliat al Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB i a l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), va ser partícip el 2021 de troballes clau quant a la comprensió de la regulació metabòlica del càncer i la seva diafonia (crosstalk) amb factors genètics i epigenètics. Va col·laborar en el descobriment -publicat a Nature Metabolism (doi: 10.1038/s42255-021-00350-6)- d’un subconjunt únic de cèl·lules propagadores de tumors (TPCs), caracteritzades per un elevat metabolisme glucolític, i en el seu paper en la progressió del carcinoma de cèl·lules escatoses -un dels càncers més agressius-, definint el metabolisme cel·lular com a característica clau de l’heterogeneïtat intratumoral. També va participar en un altre estudi, publicat a Gens (doi: 10.3390/genes12111698), en què es va revisar el paper d’una família de proteïnes, les sirtuines, en el control metabòlic de les cèl·lules immunitàries i les seves implicacions en les malalties relacionades amb el sistema immunològic i el càncer. Més informació al web del Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer [+]

• El Grup BioNMR, afiliat al Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la UB, ha esdevingut un dels grups de referència per entendre el paper de la regió intrínsecament desordenada de c-Src, el producte del primer oncogen descrit i una proteïna implicada en un gran nombre de càncers, però de la qual es desconeixia la importància dels primers 85 residus desordenats. El 2021 el grup va publicar a la revista Oncogen (doi: 10.1038/s41388-021-02092-x) un treball en què mostrava que mutacions en una part de la regió desordenada inicialment descoberta per RMN disminueixen en un 50% la invasivitat, proliferació i el creixement de tumors implantats en ratolins. També va publicar a Biosensors un mètode per al cribratge de quimioteques destinat a trobar fàrmacs adreçats a aquesta regió (doi: 10.3390/bios12020096) i va engegar un projecte de prova de concepte per valoritzar un fàrmac actualment usat per altres aplicacions que sembla que actua també sobre la via de senyalització de c-Src. Més informació al web del grup BioNMR [+]