Els progressos en finançament, generació de coneixement, transferència de tecnologia i gestió de la innovació assolits el 2021 pels centres, instituts i grups de recerca presents al Parc Científic de…
El grup de Nanosondes i Nanocommutadors de l’IBEC –amb seu al Parc Científic de Barcelona– i els seus col·laboradors a Espanya i als Estats Units han publicat un article científic a la revista JACS (doi:10.1021/ja5026326) que planteja una nova manera d’utilitzar les proteïnes regulades per la llum. Les proteïnes ‘commutables’, per control remot, poden activar o inhibir les funcions bioquímiques específiques en les cèl·lules vives, el que permet als investigadors configurar i provar una multitud de situacions dins la cèl·lula – per activar o desactivar els processos a un nivell molt més profund en el teixit i amb major resolució en 3D.
ProFestival és el primer portal d’Internet que aplega els 1.200 festivals que existeixen a l’Estat espanyol. El projecte, gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera –amb seu al Parc Científic de Barcelona–, té el suport del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i s’emmarca en el Programa de Gestió Cultural de la UB, que enguany celebra el 25è aniversari.
Investigadors de l’Institut J. Craig Venter i de la Virginia Commonwealth University dels Estats Units, en col·laboració amb científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), amb seu al Parc Científic de Barcelona– publiquen el primer mapa de les interaccions moleculars entre proteïnes –anomenat interactoma- d’Escherichia coli (E. coli) que permet començar a comprendre com funciona el bacteri. El treball –publicat a Nature Biotechnology (doi: 10.1038/nbt.2831)– revela al voltant del 25% (2.234) de les aproximadament 10.000 interaccions clau estimades que es donen a E. coli i cobreix aproximadament el 70% del seu proteoma (la col.lecció de proteïnes).
S’acaba d’iniciar oficialment el projecte europeu «HEALS» (acrònim de ‘Health and Environment-wide Associations based on Large population Surveys’), que té com a objectiu desenvolupar una metodologia integrada a partir de la qual es pugui desxifrar l’exposoma d’una persona, és a dir, el mapa de les exposicions totals a compostos tòxics i factors d’estrès ambiental (socioeconòmics, nutricionals, etc.) des de la seva concepció. El projecte també inclou el disseny d’eines d’avaluació de risc per analitzar els efectes d’aquesta exposició sobre la salut.
Científics europeus, liderats per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Ginebra (UNIGE) en el marc del projecte GEUVADIS, han presentat un mapa que assenyala les causes genètiques de les diferències entre individus. L’estudi –publicat a les revistes Nature (doi:10.1038/nature12531) i Nature Biotechnology (doi:10.1038/nbt.2702)– ofereix el conjunt més gran de dades publicat fins ara que enllacen la informació del genoma humà (ADN) amb l’activitat funcional d’aquests gens a nivell de l’ARN.
Un treball dut a terme per un equip internacional de científics ha permès seqüenciar, per primer cop, els genomes d’un gran nombre d’individus de les sis espècies de grans simis d’Àfrica i d’Àsia sud-oriental. Els resultats –publicats avui a l’edició digital de Nature (doi:10.1038/nature12228)– proporcionen l’anàlisi més detallada i completa feta fins ara de la diversitat genètica dels grans simis, i permetran contextualitzar la història del nostre genoma. L’estudi ha estat possible gràcies a les tecnologies de seqüenciació d’última generació del Centre Nacional d”Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu al Parc Científic de Barcelona.
Un estudi, publicat avui a la revista Nature Genetics, ofereix una nova perspectiva en la investigació del càncer, en integrar els resultats de la seqüenciació completa de l’epigenoma i del genoma en pacients afectats de Leucèmia Limfàtica Crònica (LCC). La recerca ha revelat més d’un milió d’alteracions epigenètiques –una troballa inesperada que indica una reprogramació massiva de l’epigenoma de les cèl·lules canceroses– i ha evidenciat també que la majoria d’aquestes alteracions tenen lloc en regions del genoma que anteriorment no s’havien estudiat. Els resultats del treball –en què hi han participat científics del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ubicats al Parc Científic de Barcelona– aporten dades claus per identificar les cèl·lules que originen la malaltia, descobreixen nous mecanismes moleculars implicats en el seu desenvolupament i ofereixen una nova aproximació per millorar-ne el diagnòstic.
El 2003 els científics del Projecte Genoma Humà van completar la seqüència de l’ADN i van publicar una llista gairebé completa dels 3 mil milions de parells de bases químiques que el conformen. Tot i que la seqüenciació del genoma humà va suposar una fita científica sense precedents, restava fer l’últim gran pas: comprendre’n el funcionament. Ara, una dècada després i gràcies a més de cinc anys d’esforços de 440 investigadors de 32 laboratoris d’arreu del món –entre ells, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) –amb seu al Parc Científic de Barcelona–, el consorci internacional ENCODE (Encyclopedia of DNA Elements) presenta la primera visió holística de com funciona aquesta seqüència. Els descobriments es publiquen alhora en 30 articles científics de lliure accés a les revistes Nature, Genome Biology i Genome Research.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) –amb seu al Parc Científic de Barcelona– han descobert un mecanisme clau mitjançant el qual les cèl·lules exploren el seu medi. Aquesta troballa obre noves portes per predir o controlar el comportament cel·lular i entendre com interactuen les cel·lules amb tot el que les envolta. El treball es publica aquesta setmana a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
