S'acaba d'iniciar oficialment el projecte europeu «HEALS» (acrònim de ‘Health and Environment-wide Associations based on Large population Surveys'), que té com a objectiu desenvolupar una metodologia integrada a partir de la qual es pugui desxifrar l'exposoma d'una persona, és a dir, el mapa de les exposicions totals a compostos tòxics i factors d'estrès ambiental (socioeconòmics, nutricionals, etc.) des de la seva concepció. El projecte també inclou el disseny d'eines d'avaluació de risc per analitzar els efectes d'aquesta exposició sobre la salut.

”

«HEALS» –que té una durada de 5 anys, i un pressupost de 14,8 milions d’euros cofinançat per la Unió Europea dins del 7è Programa Marc– es desenvoluparà mitjançant un consorci liderat per la Université Pierre et Marie Curie i format per 29 partners de 15 països europeus, dels quals 3 són de l’Estat espanyol: el Parc Científic de Barcelona (Unitat de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia (UTOX) i Plataforma de Proteòmica); l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’exposoma pretén ser una eina per identificar, caracteritzar i quantificar al mateix temps les exposicions exògenes i endògenes a contaminants, és a dir, aquells factors de risc modificables que predisposen a patir determinades malalties relacionades amb la qualitat de l’entorn ambiental al llarg de la vida d’una persona. Esbrinar l’exposoma implica que tant les exposicions ambientals com la variació genètica es puguin mesurar de manera fiable i simultània.

Els membres del consorci «HEALS» treballaran per al perfeccionament d’una metodologia integrada i l’aplicació de les eines d’anàlisi i de càlcul corresponents per a la realització d’estudis que busquen associacions entre els efectes sobre la salut i els factors d’estrès ambientals (nutricionals, mediambientals, etc.). La finalitat és fer un “mapa” de l’exposició a contaminants ambientals al llarg de tota la vida, tenint en compte els canvis en el lloc de residència i els consegüents canvis en l’exposició. L’exposició inclou també els factors d’estrès no químics, com la radiació UV, el soroll, i els factors socioeconòmics.

El treball s’enfocarà en els grups de població més vulnerables: nens, dones embarassades i gent gran. Els principals efectes sobre la salut que s’estudiaran són l’al·lèrgia i l’asma, el desenvolupament neurològic i els trastorns neurodegeneratius, l’obesitat i la diabetis infantil, tots ells relacionats amb mesures ambientals i de salut específiques.

El projecte farà ús de bases de dades existents generades a partir de grans estudis de població de la Unió Europea sobre el medi ambient i la salut, inclosos els estudis de bessons. Així l’equip d’investigadors que hi participen desenvoluparà estudis de metanàlisi, on es posa en comú dades de diferents estudis i així s’augmenta la potència estadística i la probabilitat de trobar efectes significatius. La inclusió d’estudis de bessons permetrà la investigació dels efectes del medi ambient sobre els genotips idèntics, i destriar els efectes epigenètics de l’exposició ambiental.

La utilització de mètodes d’anàlisi de contaminants (en mostres conservades o noves) amb tècniques d’expressió gènica i proteòmica, entre d’altres, permetrà augmentar el potencial per descobrir marcadors i associacions entre exposició i efectes significatius.

El Parc Científic de Barcelona col·laborarà al projecte a través de la Unitat de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia (UTOX) i la Plataforma de Proteòmica, sota la coordinació de Miguel Borràs, responsable de la UTOX. Ambdós centres tindran una participació activa en diverses àrees de treball, tot incloent la realització de tècniques de toxicologia in vitro, les anàlisis proteòmiques de mostres seleccionades i la col·laboració en les tasques de modelització.