Skip to main content
Sense categoria

Troben més diversitat genètica entre els grans simis que entre els humans

By 4 de juliol de 2013novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Font: University of Washington / Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC).
 04.07.2013

Troben més diversitat genètica entre els grans simis que entre els humans

Un treball dut a terme per un equip internacional de científics ha permès seqüenciar, per primer cop, els genomes d'un gran nombre d'individus de les sis espècies de grans simis d'Àfrica i d'Àsia sud-oriental. Els resultats –publicats avui a l'edició digital de Nature ()– proporcionen l'anàlisi més detallada i completa feta fins ara de la diversitat genètica dels grans simis, i permetran contextualitzar la història del nostre genoma. L'estudi ha estat possible gràcies a les tecnologies de seqüenciació d'última generació del (CNAG), amb seu al Parc Científic de Barcelona.


Els grans simis -ximpanzés, goril·les i orangutans- són el grup d’espècies vius mes propers als éssers humans. Compartim un ancestre comú, que va viure fa 14-16 milions anys, però amb els ximpanzés compartim un avantpassat molt més recent, fa només uns sis milions d’anys.

El treball –dirigit per Tomàs Marquès, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC) de Barcelona, i Evan Eichler, de la Universitat de Washington (Seattle, EUA)– s’ha centrat en incloure la major diversitat genètica d’individus salvatges possible, degut a la ràpida disminució de la població de grans simis arreu del món. A la recerca també hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El mapa genètic més complet dels primats

Les tecnologies d’última generació i l’equip científic del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica CNAG –on s’ha realitzat la seqüenciació de la majoria dels genomes– han permès als investigadors fer grans progressos sobre el coneixement del genoma humà i la diversitat genètica mitjançant la seqüenciació dels individus de la nostra espècie. En canvi, s’ha posat menys atenció en els nostres parents més propers: els grans simis. Això es deu, en gran part, a la dificultat per obtenir mostres d’ADN d’aquestes espècies en perill d’extinció.

Encara que existeixen molts simis en captivitat, aquests individus són un pobre reflex de la diversitat natural. Ara, en aquest treball científic, els investigadors han treballat amb material genètic d’individus salvatges, una tasca realitzada en col·laboració amb grups conservacionistes.

“Donar suport a un projecte tan ambiciós i de tanta envergadura com aquest s’adiu exactament amb la missió del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, que va ser creat amb la finalitat de portar a terme projectes d’anàlisis i seqüenciació d’ADN a gran escala i assegurar la competitivitat internacional del nostre país en l’àrea estratègica de la genòmica” – afirma Ivo Gut, director del CNAG.

Els científics han trobat que els genomes humans mostren una variabilitat molt reduïda en comparació amb el genoma de la majoria dels grans simis. Poques espècies de simis mostren nivells tan baixos. “Aquesta reducció en la diversitat genètica és normalment el resultat d’un procés anomenat un “coll d’ampolla”, caracteritzat per un descens dràstic del nombre d’individus a la població”, comenta Javier Prado-Martínez, estudiant de doctorat de l’Institut de Biologia Evolutiva i co-primer autor de l’estudi.

“El que és sorprenent és la intensitat d’aquest coll d’ampolla”en els éssers humans en comparació amb la majoria dels grans simis”, afegeix. Els genomes d’una parella d’orangutans, per exemple, difereixen en més de 2 de cada 1.000 parells de bases, en comparació amb 1 de cada 1.000 parells de bases entre dos éssers humans. Algunes espècies de grans simis: goril·les orientals, ximpanzés occidentals i bonobos, també tenen una variabilitat molt baixa, com a resultat d’aquests colls d’ampolla” en el passat.

El que també es va fer evident per als investigadors era la complexitat de la història evolutiva dels ximpanzés en comparació amb els éssers humans. Els patrons de diversitat genètica van ser consistents amb un vast flux genètic o la migració entre les poblacions ancestrals amb expansions brusques de mida de la població, seguit pels accidents.

“Els éssers humans”, per contra “tenen una història evolutiva relativament simple”, diuen els autors. “Queda clar que en els últims milions d’anys les poblacions de ximpanzés van fluctuar enormement en grandària i complexitat.” La base d’aquests col·lapses de població és clara, però coincideix, en part, amb un període de temps en què la població humana va començar a prosperar.