L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) ha manifestat el seu suport a la declaració de consens que ha elaborat una seixantena d'experts, investigadors, juristes, especialistes en bioètica i editors de revistes científiques de 14 països sobre la recerca amb cèl·lules mare embrionàries. A la redacció d'aquesta declaració, realitzada a Hinxton (Regne Unit), ha participat el membre de l'OBD i investigador del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i d'Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Santaló.

La declaració de l’anomenat Hinxton Group suposa un acord de la comunitat científica d’alguns països sobre la cooperació transnacional en la recerca amb cèl·lules mare embrionàries en medicina, camp on els científics han d’afrontar una extraordinària variabilitat de regulacions. En suport a aquesta declaració, l’OBD ha afirmat que “la recerca en cèl·lules mare constitueix una immensa promesa de futur per dissenyar nous tractaments per malalties que ocasionen enormes patiments a les persones i que, per tal que aquesta recerca pugui avançar ràpidament, és imprescindible la col·laboració científica intra i internacional”. En aquest debat, els experts també han considerat arguments ètics i jurídics sobre la recerca amb embrions humans, el debat sobre la donació d’oòcits, el clonatge reproductiu i, fins i tot, sobre el frau científic del cas del Dr. Hwang.

El Hinxton Group ha arribat al consens de que la humanitat pot veure’s enormement beneficiada pels resultats de la recerca en cèl·lules mare si es fa de manera èticament adequada, per a la qual cosa proposa una declaració en 19 punts d’entre els quals cal remarcar especialment els aspectes següents:
– A causa del potencial beneficis que pot aportar per la salut de les persones, la legislació dels diferents països sobre la recerca en cèl·lules mare ha de ser extremadament flexible a fi de poder seguir el ritme dels avenços científics. D’altra banda els científics necessiten d’un marc legislatiu clar que els permeti tenir la confiança de treballar segons estàndards ètics i jurídics acceptables. Aquesta és sens dubte una de les aportacions cabdals del Hinxton Group.
– La recerca en cèl·lules mare ha de fer-se respectant les guies ètiques internacionalment acceptades pel que fa al benestar, els drets i la llibertat dels donants de teixits i dels que participin en assaigs relacionats amb aquesta recerca.
– Els governs no haurien d’impedir, malgrat la seva legislació prohibeix la recerca amb cèl·lules mare embrionàries, la col·laboració internacional en aquest àmbit, a fi que els investigadors puguin dur a terme la seva activitat on creguin més convenient i on la llei els empari.
– Ja que les cèl·lules mare embrionàries són una molt valuosa font de recerca i que la col·laboració internacional és vital pel progrés del coneixement, la Declaració anima els investigadors que posin les línies cel·lulars obtingudes a disposició de bancs nacionals o internacionals per a l’ús públic d’altres investigadors.
– El Hinxton Grouprecomana que es creï una base de dades que inclogui guies ètiques per aquest tipus de recerca, els protocols concrets de recerca, els fulls de consentiment dels donants o dels que participin en un procediment experimental així com la informació que se’ls hagi facilitat.
– El Hinxton Group demana, a més, que es construeixi un consens internacional sobre els requeriments ètics que cal exigir a les investigacions amb cèl·lules mare.