Investigadors del Grup de Recerca de Neurofarmacologia i Dolor, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i Esteve, han desenvolupat una tecnologia que permet determinar quina serà l'activitat analgèsica dels fàrmacs abans de ser testats en models animals. La troballa –que es publica al Journal of Medicinal Chemistry (doi: 10.1021/jm401529t)– permet un estalvi important de temps i de diners en la recerca de nous medicaments realment efectius en el tractament del dolor. Les unitats de descobriment i desenvolupament preclínic de nous medicaments d'Esteve estan ubicades al Parc Científic de Barcelona.

”

Tradicionalment, en el desenvolupament de fàrmacs analgèsics, l’eficàcia d’aquestes molècules es comprova emprant models animals de dolor, un procés feixuc, costós i de vegades poc aclaridor des del punt de vista farmacològic. Per aquest motiu, des de fa uns quants anys, el gran repte és desenvolupar noves metodologies. Tal com explica Francisco Ciruela, investigador del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la UB i del Grup de Neurofarmacologia i Dolor (IDIBELL), “estem parlant de milers de fàrmacs; per això, abans de provar-los en models preclínics de dolor —és a dir, en models animals—, seria bo fer un cribratge previ de l’activitat d’aquestes molècules per destriar-ne aquelles que tenen un potencial antinociceptiu més alt”.

L’estudi dirigit per Ciruela descriu una nova tecnologia que permet esbrinar l’activitat analgèsica d’aquests fàrmacs abans de ser testats en models animals. “Hem desenvolupat un biosensor basat en la transferència d’energia ressonant de fluorescència (FRET) que ens permet catalogar en un sistema senzill (cèl·lules en cultiu) els lligands del receptor sigma-1 en agonistes i antagonistes”, detalla l’investigador.

D’aquesta manera, els experiments duts a terme per Esteve i l’equip del Dr. Ciruela amb fàrmacs coneguts han permès establir una correlació directa entre el senyal de FRET del biosensor en resposta a aquests fàrmacs i la seva eficàcia analgèsica en un model animal de dolor. Segons els resultats obtinguts, mentre que els activadors del receptor sigma-1 —és a dir, els agonistes— disminueixen el senyal de FRET del biosensor i presenten una baixa eficàcia analgèsica, els antagonistes o bloquejants del receptor incrementen el senyal de FRET i tenen una elevada eficàcia analgèsica en el model animal de dolor.

“Amb aquest patró tan definit —explica el Dr. Ciruela— podem agafar una nova molècula i fer una predicció del seu comportament analgèsic”. Així, si disminueix el senyal de FRET del biosensor —és a dir, si es comporta com un agonista—, s’esperarà que no tingui efectes analgèsics en el model animal de dolor, però si augmenta el senyal de FRET —i es comporta, doncs, com a antagonista—, tindrà potencialment uns efectes analgèsics màxims i, per tant, serà una bona candidata per ser testada in vivo.

Aquesta nova tecnologia ja ha estat patentada, segons assenyala l’investigador, i “malgrat que encara és aviat per treure’n tot el rendiment —perquè actualment s’estan fent mesures de FRET amb els fàrmacs d’un en un—, s’espera que aviat es pugui aplicar de manera extensiva al desenvolupament de fàrmacs analgèsics antagonistes del receptor sigma-1”, remarca Ciruela. Es preveu, doncs, robotitzar el sistema, amb l’objectiu de desenvolupar un mètode per testar molts fàrmacs de manera ràpida i eficient, una eina que tècnicament es coneix com a cribratge d’alt rendiment (high-throughput screening, HTS).

Més informació a l’enllaç [+]