La biotecnològica catalana Iproteos –ubicada al Parc Científic de Barcelona– ha llançat una innovadora campanya de finançament basada en el micromecenatge per accions (equity crowdfunding) –a través de la plataforma Creoentuproyecto.com– amb l'objectiu de recaptar 100.000 euros per completar l'etapa preclínica no regulatòria del seu compost IPR019. Es tracta d'un dels 20 fàrmacs en tot el món en desenvolupament per aturar la progressió i revertir els dèficits cognitius de l'esquizofrènia. Iproteos és una spin-off creada l'any 2011 per dos científics catalans capdavanters en el camp dels pèptids terapèutics, Teresa Tarragó i Ernest Giralt, sobre la base de la transferència d'una tecnologia generada a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona)IRB Barcelona i la Universitat de Barcelona (UB), amb la participació estratègica de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG).

El micromecenatge per accions és una nova via de captació de fons econòmics per a projectes on petits inversors obtenen, a canvi de les seves aportacions, una participació a l’empresa en comptes d’altres contraprestacions com succeeix al micromecenatge tradicional. Aquest tipus de campanyes està creixent a un ritme exponencial arreu del món; s’espera que enguany recaptin uns 10.000 milions de dòlars per a més de 2 milions de projectes socials, culturals i empresarials.

“Volem ésser pioners a Espanya en establir una nova estratègia de finançament per a joves companyies biotecnològiques, la qual ja funciona a Europa amb molt d’èxit. A França i Regne Unit és un moviment força estès al sector biotecnològic. Fins i tot companyies que estan recaptant desenes de milions de dòlars a través d’altres fonts de capital, fan rondes parcials de crowdfunding per guanyar visibilitat, volum de clients o validació de negoci. Al nostre cas, el petit inversor pot aportar des de 300 euros i obtenir a canvi una participació a l’empresa. Aquests fons ens permetran atreure futures inversions per avançar cap als assaigs preclínics regulatoris i clínics amb pacients i llicenciar el fàrmac el 2016″, afirma Teresa Tarragó, CEO i fundadora d’Iproteos.
 

Aturar la progressió i revertir els dèficits cognitius de l’esquizofrènia

L’esquizofrènia és una malaltia mental greu que afecta al voltant del 7 per mil de la població mundial (uns 24 milions de persones) i que es comença a desenvolupar entre els 15 i 35 anys d’edat, segon dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els actuals fàrmacs antipsicòtics tracten els símptomes positius (deliris, al·lucinacions, etc.) i negatius (dificultat en la parla, emocions impròpies, etc.) però no existeix cap que s’adreci específicament als símptomes cognitius de l’esquizofrènia.

L’IPR019 d’Iproteos consisteix en el desenvolupament d’un potenciador cognitiu d’última generació que ja ha demostrat la seva eficàcia, amb resultats molt positius, en models animals: s’ha aconseguit una millora de les capacitats de l’aprenentatge i memòria afectades per l’esquizofrènia, la qual cosa no succeeix amb els tractaments actuals.

A més, té un mecanisme d’acció completament diferent la qual cosa el converteix en un ‘first in class‘. Es tracta d’un fàrmac dels anomenats ‘de tercera generació’, que estan a la interfície entre els utilitzats tradicionalment i els de segona generació (fàrmacs proteics). Està basat en unes molècules anomenades pèptids, que bloquegen l’acció de les proteases i són capaços de travessar la barrera hematoencefàlica, un sistema protector del cervell que fins ara la gran majoria de fàrmacs no han aconseguit creuar.

“Els pèptids són un tipus de fàrmacs elevadament específics i selectius i, alhora, presenten molt baixa toxicitat. Si es comparen amb els fàrmacs proteics són força més econòmics de produir, ja que es poden obtenir per síntesi química i, a més, un altre avantatge important és que els pèptids poden arribar al cervell i ser administrats per via oral o subcutània, amb la qual cosa són molt més versàtils que els fàrmacs proteics”, explica Ernest Giralt, cofundador i president del Comitè Científic Assessor.

Per al desenvolupament d’aquest tipus de fàrmacs, Tarragó i Giralt combinen la seva àmplia experiència investigadora en pèptids i proteases amb tècniques de disseny in silico i les tecnologies més innovadores en síntesi de pèptids, com ara la tecnologia IPRO, una combinació d’eines informàtiques i biotecnològiques desenvolupades pel propi equip de recerca d’Iproteos per a la modelització informàtica de processos biològics.

Iproteos ha comptat amb el suport d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya–, del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).