Antonella Consiglio, investigadora de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) –present al Parc Científic de Barcelona– ha participat en un treball que dóna noves claus sobre l'activació de les cèl·lules mare del cervell adult per produir neurones al llarg de tota la vida. La recerca, publicada en l'edició electrònica de la revista Nature Cell Biology, està coordinada per Isabel Fariñas, de la Unitat de Neurobiologia Molecular de la Universitat de València (UV), i també hi han col·laborat els experts Carlos López Otín (Universitat d'Oviedo) i Robert Kypta (CIC bioGUNE, Bilbao)

”

Els nostres teixits es renoven constantment gràcies a les cèl·lules mare, que generen cèl·lules noves per substituir les velles. Les cèl·lules mare es localitzen en ubicacions molt concretes dins dels teixits —els microambients o nínxols—, en els quals es relacionen amb altres tipus de cèl·lules. Encara que la regulació d’aquestes interaccions cel·lulars és poc coneguda en general, les cèl·lules mare del cervell adult estan adherides a altres cèl·lules del seu nínxol per una proteïna d’adhesió cel·lular anomenada N-cadherina, que actua com a lligam. En aquest estudi, fet en ratolins, s’ha demostrat que existeix una proteïna —coneguda com a MT5-MMP— que és capaç de tallar aquest lligam tot alliberant les cèl·lules mare del control del nínxol.

Antonella Consiglio va fer la manipulació in vivo de la proteïna N-cadherina mitjançant vectors lentivirals. De manera específica, la investigadora de l’IBUB va participar en la producció del vector lentiviral, en la seva validació a escala cel·lular i en la injecció estereotàctica al cervell del ratolí necessària per portar a terme l’estudi. «L’objectiu de fer servir aquesta tècnica era poder examinar els efectes directes de la proteïna N-cadherina en viu sense afectar la formació del nínxol de les cèl·lules mare neurals adultes en etapes anteriors, cosa que es pot produir quan es fan servir ratolins transgènics», explica la neurobiòloga i experta en teràpia gènica.

«El treball ens permet conèixer millor les relacions entre les cèl·lules mare i el seu entorn i identifica dianes moleculars sobre les quals es pot actuar per potenciar l’activació d’aquestes cèl·lules durant la renovació dels teixits o en processos regeneratius», remarca Eva Porlan (UV), primera autora del treball.

Els resultats d’aquesta recerca poden ajudar a descobrir estratègies específiques per tractar, o fins i tot prevenir, malalties degeneratives, com ara l’Alzheimer o el Parkinson. D’altra banda, i atès que l’activació descontrolada de les cèl·lules mare pot donar lloc a tumors, aquest treball també pot ajudar a comprendre com es controla l’activació normal de les cèl·lules mare, a fi de trobar solucions terapèutiques a la formació de tumors causats per la pèrdua d’aquest control.

La recerca d’Antonella Consiglio està centrada en el camp de la investigació amb cèl·lules mare i la medicina regenerativa. El seu laboratori a l’IBUB s’ha especialitzat en el desenvolupament de la transferència de gens experimentals i l’aprofitament de la tecnologia per obtenir nous coneixements sobre processos biològics de gran importància per a la medicina molecular, com ara l’activitat de les cèl·lules mare i la neurogènesi.

Enllaç a la notícia [+]