El dijous 22 d'octubre el Parc Científic de Barcelona (PCB) va acollir la vuitena sessió de les jornades Lessons Learned: 'Biofiscalitat: els incentius fiscals per a la ciència', organitzades periòdicament per l'associació d'empreses CataloniaBio i Biocat per impulsar el coneixement i el networking entre els professionals de l’àmbit de ciències de la vida. En aquesta ocasió, la trobada va tenir com a objectiu aprofundir i analitzar les eines per superar les normatives i la burocràcia que regulen la fiscalitat de les empreses biotecnològiques i biomèdiques, i que dificulten el propi concepte de l'R+D. 

Sis professionals d’àmbits complementaris —empresa, gabinet d’advocats, entitat certificadora i Hisenda— han explicat les seves lliçons apreses a la jornada, moderada per Anna Rosell, economista i directora de l’àrea Fiscal d’IMB Grup. Hi van intervenir com a ponents: Diego Rodríguez, advocat de J&A Garrigues; Inmaculada Torés, tècnic comercial en certificació R+D+I d’EQA; Xavier Castells, CFO de InKemia IUCT Group; Miguel Ángel Maig, coordinador del Sindicat de Tècnics d’Hisenda de Catalunya Gestha, i Ignasi Belda, CEO d’Intelligent Pharma, situada en el PCB.

A Catalunya queden poques deduccions fiscals per a les empreses biotecnològiques i biomèdiques, i una d’aquestes és l’R+D+I. “Les biotec tenen ajuts importants en R+D+I, però no sempre els aprofiten per manca de planificació o assessorament. Cal incloure aquesta qüestió dins l’estratègia economicofinancera de l’empresa”, recomana Anna Rossell, directora de l’Àrea Fiscal d’IMB Grup i moderadora de la jornada.

El crèdit pressupostari d’R+D+I del Govern espanyol és de 640 milions d’euros el 2015 i 693 milions d’euros el 2016, segons Gestha. Si ens comparem amb altres països d’arreu del món, “els incentius que tenim són generosos. L’R+D+I no només ens la deduïm, sinó que ens la paguen” explica Diego Rodríguez, advocat de Garrigues. La llei espanyola defineix tres conceptes —la recerca (R), el desenvolupament (D) i la innovació tecnològica (I)— que donen dret a crèdit fiscal: un 25% en deduccions d’R+D, un 17% en despeses de personal investigador qualificat, un 8% en inversions en actius a efectes d’R+D, i un 12% en innovació. Els possibles dubtes per a l’empresa, segons Rodríguez, passen per “saber què és R+D+I i acreditar a l’Administració que es fa” (la Llei preveu mecanismes per evitar això com ara les consultes vinculants, els informes motivats o els acords previs de valoració).

L’exitós ‘Patent Box’

L’any 2008 es va posar en marxa un dels incentius fiscals que està tenint més acceptació en el teixit empresarial innovador, el Patent Box, que  permet que les empreses obtinguin una reducció del 60% a l’Impost de Societats per determinades rendes derivades de la propietat intel·lectual, llicències, patents, etc.

Segons Diego Rodríguez de Garrigues “hi ha una certa competència entre països. Nosaltres simplement l’hem copiat d’altres llocs i està funcionant bé”. Xavier Castells d’InKemia opina que “l’aplicació és positiva sempre que tinguis beneficis” i Ignasi Belda, CEO d’Intelligent Pharma, veu que “moltes empreses, com ara les CRO, pensen que si no hi tenen patents no poden optar al Patent Box i no és cert. Pot ser per coneixements, fórmules, plànols… S’hauria de dir Innovation Box. Si hi  teniu dubtes feu sempre una consulta vinculant”.

Els dubtes i les decisions que van sorgint configuren l’estratègia fiscal de cada empresa. Així ho considera el director financer d’InKemia, grup biotecnològic català amb filials a Colòmbia i Brasil. “La primera decisió fiscal és saber on et situes perquè hi ha condicionants, tant per als inversors potencials com per a l’empresa” reflexiona Xavier Castells. Castells remarca que poques pimes biotec apliquen comptablement la desgravació de l’Impost de Societats: “Es posa en valor un actiu que teniu davant d’entitats financeres, proveïdors i altres actors i, fins i tot, podeu passar de pèrdues a beneficis”. Per ser compatibles amb l’Impost de Societats cal tenir el segell de ‘Pime innovadora‘, és a dir, acreditar-se al Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Mites i llegendes

L’emprenedor Ignasi Belda, que des de 2007 està aplicant el màxim de deduccions que li permet la llei, ha explicat alguns dels mites i llegendes urbanes que ha anat escoltant al llarg d’aquests anys. Per exemple, si un projecte biotec fracassa “pots seguir aplicant les deduccions per R+D, contràriament al que moltes empreses creuen”.

Tot i ser un dels millors països del món en incentius per a l’R+D, “n’hi ha d’altres de molt potents com França, on sense tenir-hi seu també pots aplicar. Nosaltres ens hem acreditat pel Ministeri de Recerca i Universitats francès i els nostres clients es poden desgravar el 30% de les factures. És una gestió senzilla a fer”. Belda ho té clar: “Si no apliquem estem perdent avantatge competitiu respecte França, Alemanya o Holanda on les empreses utilitzen la llei amb tota la seva potència”.