20 científics de prestigi mundial exposaran els darrers coneixements sobre la barrera i els avenços en vehicles terapèutics dirigits al cervell, des d’avui i fins dimecres 4 de novembre, a la conferència Blood-Brain-Barrier, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i la Universitat de Tohoku (Japó) –amb el suport de la Fundació BBVA– a l’Institut d’Estudis Catalans. Un dels darrers resultats és un vehicle-llançadora basat en verí d’abella desenvolupat al Laboratori d'Ernest Giralt en la seu del institut al PCB.

Alzheimer, tumors cerebrals, esquizofrènia, infarts cerebrals, epilèpsia, demència, diversos tipus d’atàxies…Hi ha un ampli ventall de malalties que afecten el sistema nerviós central que per tractar-les cal que els fàrmacs facin diana al cervell. Conèixer biològicament la compactada barrera hematoencefàlica que el protegeix, constituïda per tants capil·lars que posats un darrera l’altre mesurarien 600 kilòmetres, i buscar maneres de superar-la és una de les estratègies més prometedores per oferir noves teràpies amb fàrmacs potencialment funcionals però incapaços de creuar la barrera per sí sols.

“Avui ja hem avançat prou com perquè es facin els primers assajos clínics amb vehicles llançadora que superen la barrera, la responsable de la baixa taxa d’èxit en noves teràpies”, explica el científic de l’IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona Ernest Giralt –un dels pocs especialistes al món en la recerca de llançadores– i que coorganitza aquesta Conferència Barcelona Biomed amb el científic japonèsTetsuya Terasaki de la Universitat de Tohoku (Japó).

Dues estratègies principals: Anticossos i pèptids

El primer científic en introduir el concepte de vehicles llançadora per superar la barrera del cervell va ser el nord-americà de la Universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA), William M. Pardridge, el 1986. Cinc anys més tard va demostrar experimentalment la viabilitat dels anticossos, com els que usa el sistema immune, com a vehicles hàbils per creuar la barrera. Convidat al congrés, Pardridge oferirà la conferència plenària titulada: “Biologics drug delivery to brain with blood-brain-barrier molecular Trojan Horses”.

L’estratègia dels anticossos llançadora es desplega a partir dels avenços de Pardridge, i recentment es un estudi publicat a Neuron el 2014, s’exposa una aplicació amb un tractament basat en immunoteràpia contra l’Alzheimer. Aquesta estratègia concreta, basada en un fragment d’anticòs (que fa de llançadora) acoblat a un altre anticòs (que fa d’agent terpaèutic) l’està desenvolupament l’empresa farmacèutica Roche.

L’altre gran línia estratègica en llançadores es planteja a inicis del segle XXI. Es tracta dels pèptids, que són proteïnes més petites i menys costoses de generar que els anticossos. L’any 2005, Ernest Giralt expert en la química de pèptids incorpora a l’IRB Barcelona aquesta línia de treball i ara comencen aconseguir les primeres llançadores peptídiques hàbils per creuar la barrera.

L’últim exemple és un pèptid basat en l’apamina, una proteïna extreta del verí d’abella que, eliminada la toxicitat, supera la barrera i és durable en sang. Aquest resultat ha estat publicat aquest octubre a la revista Angewandte Chemie. A banda d’aquest pèptid llançadora, el laboratori de Giralt n’ha aconseguit dos més basats en altres estratègiques químiques.

Un altre científic destacat de la conferència és el metge Jaume Mora, de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. El doctor Mora és expert en un tipus de càncer cerebral infantil avui incurable. El seu equip i el del doctor Giralt  l’IRB han iniciat una col·laboració per acoblar una teràpia antitumoral als pèptids llançadora. Aquest projecte, que involucra als dos científics i a altres socis europeus, acaba de rebre finançament de la Unió Europea dins el programa EuroNanoMed-II. 

“Un cop esgotada la línia tradicional de buscar molècules petites que defugien la barrera, l’estratègia dels cavalls de Troia comença ja a proporcionar resultats que ens fan ser optimistes i obren tot un ventall de possibilitats terapèutiques per al tractament de les malalties del cervell”, conclou Giralt.