Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix al seu ADN. El treball, publicat avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinat per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i hiha comptat amb la participació de diversos centres, entre ells el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) amb seu al Parc Cientific de Barcelona. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya.

Els resultats de l’estudi (doi: 10.1186/s13059-016-1090-1) constaten que el del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica –fins i tot inferior al d’altres mamífers amenaçats com el guepard o el dimoni de Tasmània o d’aus com l’ibis japonès o l’àguila de cua blanca–  i suggereixen que això podria limitar la capacitat d’adaptació d’aquest felí a canvis en el seu entorn (clima, malalties, etc.). A més, s’ha constatat l’abundància de variants genètiques potencialment perjudicials que podrien estar reduint les taxes de supervivència i de reproducció de l’espècie.

La seqüenciació i l’assemblatge del genoma s’ha dut a terme al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, i l’anotació dels gens codificadors de proteïnes s’ha fet en col·laboració amb investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Els científics han aconseguit llegir i ordenar 2.400 milions de lletres de l’ADN de Candiles, un mascle nascut a la població de Sierra Morena que actualment forma part del programa de cria en captivitat. 

S’han identificat 21.257 gens, un nombre similar al de l’ésser humà i altres mamífers, i s’han comparat amb els del gat, el tigre, el guepard o el gos. Els investigadors han trobat indicis de modificacions a gens relacionats amb l’audició, la vista i l’olfacte per facilitar l’adaptació del linx al seu entorn, el que els hauria permès convertir-se en caçadors excepcionals i especialitzar-se en una presa com el conill.

Per tal d’estudiar la història i la diversitat genètica de l’espècie, s’han analitzat els genomes de deu linxs ibèrics més procedents de Doñana i Sierra Morena, les dues úniques poblacions supervivents a la Península i que han romàs aïllades entre si durant dècades. Així mateix, s’ha fet una anàlisi comparativa amb un linx europeu, a fi d’establir les relacions entre els dos linxs que habiten a Euràsia.
 

• Més informació al web del CNAG [+]