Un estudi liderat des de l'IDIBAPS, en què ha participat PSYNCRO, empresa de recerca neuropsicològica ubicada al PCB, i deu centres hospitalaris més, amb el patrocini de GSK, demostra que el test HCL-32 identifica les depressions bipolars de manera senzilla i amb un èxit superior al 80%. El treball s'ha fet amb la versió espanyola d'aquest test i ha estat publicat a la revista Journal of Affective Disorders.

El trastorn bipolar de tipus II és una malaltia infradiagnosticada que es pot confondre fàcilment amb una depressió. A diferència del que passa en el trastorn bipolar de tipus I, els símptomes depressius i sobretot els maníacs que s’alternen en aquesta forma de la malaltia són poc evidents i difícils d’identificar. De fet, sovint els pacients que la pateixen van al metge perquè estan deprimits sense sospitar que també han passat per fases maníaques lleus (eufòria i altres alteracions cognitives). Falten eines a la consulta mèdica per identificar amb èxit aquesta patologia, que pot trigar entre 8 i 10 anys en diagnosticar-se correctament. A més, el tractament antidepressiu pot ser contraproduent en pacients amb un trastorn bipolar de tipus II. El Dr. Eduard Vieta, de l’equip Bases biològiques del trastorn psíquic i psiquiatria nuclear de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), ha coordinat un estudi per validar la versió espanyola del test Hypomania symptom check list (HCL-32), que s’està desenvolupant en una àmplia col·laboració internacional.

La revista Journal of Affective Disorders publica en el seu darrer exemplar els resultats que confirmen la gran utilitat d’aquest senzill qüestionari de 32 preguntes per diferenciar una depressió major d’un trastorn bipolar. La principal diferència entre l’HCL-32 i el que es fa servir actualment, el Mood disorder questionnaire (MDQ), consisteix en el caràcter obert de les preguntes, que facilita la sinceritat dels pacients. Però darrere d’aquestes preguntes s’hi oculta la informació essencial per valorar de manera retrospectiva els nivells d’energia/activitat dels pacients i els problemes de desinhibició, autocontrol i atenció que han patit en el passat. El nou estudi compara la sensibilitat dels dos qüestionaris, i conclou que l’HCL-32 és més precís que el MDQ en la identificació de pacients amb un trastorn bipolar de tipus II. Aquest treball ha estat patrocinat per GlaxoSmithKline (GSK), i ha comptat amb la participació de PSYNCRO, que ha treballat en col·laboració amb el Departament de Psicologia de la Universitat de Girona.

Un total de 237 persones, procedents de 15 departaments psiquiàtrics diferents, van omplir el HCL-32. Excepte els que pertanyien al grup control (60), la resta estaven correctament diagnosticats, estables i rebent un tractament adequat a la seva malaltia, que podia ser Trastorn bipolar de tipus I (62), de tipus II (56) o bé depressió major (58). El test va ser capaç d’identificar més del 80% de pacients amb trastorn bipolar. Tot i que no diferenciava entre els de tipus I i els de tipus II, aquesta és una decisió relativament fàcil de prendre a partir de les dades clíniques del pacient. Així doncs, per primera vegada es disposa d’un instrument ràpid per identificar la bipolaritat quan un pacient amb depressió es presenta a la consulta mèdica. Tot i que caldrà seguir fent estudis amb poblacions de pacients més àmplies, el test HCL-32 pot aportar informació molt útil als psiquiatres i, fins i tot, als metges d’atenció primària.