Un equip internacional d'investigadors, entre els quals es troba el climatòleg Xavier Rodó, cap del Laboratori de Recerca del Clima del Parc Científic de Barcelona, mostra en un estudi com les variacions climàtiques, en determinades circumstàncies, afecten la dinàmica d'una malaltia infecciosa. En aquest estudi s'ha desenvolupat un model matemàtic que permet descriure la dinàmica del còlera i millorar, així, la predicció de possibles brots epidèmics. Els resultats d'aquest estudi es publiquen aquesta setmana a la revista científica Nature.

Moltes malalties infeccioses com ara el còlera, la malària i el dengue, segueixen cicles anuals, alhora que presenten també una variació interanual, per exemple, hi ha anys en què la malaltia té una incidència més elevada i desenvolupa epidèmies i d’altres en que les incidències són inferiors a les habituals. Aquestes dinàmiques temporals de les malalties infeccioses depenen tant de factors interns, com ara l’evolució demogràfica de la població, les seves característiques socials, la proporció d’individus immunes o les polítiques sanitàries i les campanyes de vacunació, així com de factors externs ambientals, per exemple els climàtics. Evidenciar la relació entre els factors climàtics i la dinàmica de la malaltia, difícil de mesurar de manera quantitativa fins el moment, és un dels objectius de la recerca duta a terme per aquest grup d’investigadors.

En aquest estudi es presenten els resultats d’integrar ambdós tipus de factors, la variabilitat climàtica i les variacions de la immunitat de la població, en una sola equació que permet explicar tant la dinàmica habitual de malalties com el còlera, és a dir el seu cicle anual, com les variacions interanuals d’aquestes. Aquest model s’ha desenvolupat a partir d’una equació anterior elaborada per descriure la dinàmica del còlera al Subcontinent Indi, però que és extrapolable a d’altres regions i malalties de dinàmiques similars.

L’estudi s’ha dut a terme amb una sèrie temporal de dades climàtiques recopilades durant els darrers quaranta anys a la població de Matlab (Bangladesh). Els resultats obtinguts han estat una elevada correlació entre les variacions interanuals de la transmissió de la malaltia i els patrons climàtics de les pluges monsòniques, el cabal del riu Brahmaputra, les inundacions a Bangladesh i la temperatura superficial a la Badia de Bengala, així com amb el fenomen conegut com “El Niño” (ENSO, “El Niño” Southern Oscillation), que regeix la dinàmica climàtica interanual. Així mateix, demostra, que pel cas del còlera, la idea existent fins el moment que el control climàtic de la malaltia era exercit des dels ambients costaners, és incorrecte. D’aquests resultats obtinguts els investigadors conclouen que l’efecte climàtic va lligat a les situacions extremes. En aquest sentit, els anys massa secs i càlids provoquen la concentració de persones prop de les escasses masses d’aigua, mentre que la combinació de pluges torrencials i rius desbordats provoca inundacions que destrueixen o alteren els sistemes de distribució d’aigua potable. En totes dues circumstàncies es donaria un proliferació bacteriana significativa i augmentaria, per tant, la probabilitat que el patogen i les poblacions humanes, sotmeses ja a un estrès considerable, estiguin en contacte.

Aquest nou model incorpora el clima com a factor determinant en la dinàmica d’aquestes malalties de manera que permet estudiar com es produeix aquest forçament climàtic, però obre, també, les portes a una possible millora en la predicció de les epidèmies permetent anticipar els possibles efectes de la variació climàtica sobre la emergència o re-emergència de determinades malalties infeccioses que segueixen dinàmiques similars a la del còlera.