Skip to main content
< Tornar a notícies
En vermell, les interaccions entre la proteïna receptor d’andrògens (AR) i la proteïna TFIIF (Foto: IRB Barcelona).
 12.12.2017

Setge al càncer de pròstata avançat

Un equip liderat per l’investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) en el Parc Científic de Barcelona, Xavier Salvatella, ha descobert un nou front per on atacar les cèl·lules tumorals de pròstata que han desenvolupat resistència als tractaments disponibles. El treball, publicat a la revista Structure del grup Cell, ha comptat amb la col·laboració del laboratori d’Angel R. Nebreda i del Laboratori de Bioinformàtica Experimental de l’IRB Barcelona, i de la Universitat de Barcelona.

 

En la majoria del casos, el càncer de pròstata es cura extirpant el tumor amb cirurgia i/o amb radioteràpia. Tanmateix, hi ha un 20% de pacients que necessitaran tractament per eliminar cèl·lules tumorals però, inevitablement, aquest deixa de funcionar després de dos o tres anys i el càncer progressa.  En aquest estadi de la malaltia, ja no hi ha cap cura.

Les cèl·lules tumorals de pròstata necessiten que la proteïna receptor d’andrògens estigui ben activa per sobreviure i proliferar. El fàrmac que s’usa per eliminar les cèl·lules tumorals interfereix, de fet, amb aquesta proteïna. El fàrmac actua unint-se a una regió concreta del receptor d’andrògens i inhabilita la proteïna. “Amb el temps la proteïna acumula alteracions, muta, i arriba un punt en que és inútil enviar fàrmacs a aquella regió, perquè de fet, la proteïna es desprèn d’aquella part”, descriu Xavier Salvatella.

Al Laboratori de Biofísica Molecular dirigit per Salvatella estudien en detall l’estructura tridimensional i els moviments atòmics del receptor d’andrògens per trobar-hi nous punts d’ancoratge. Està descrit de fa temps que la proteïna té una regió petita, de només 20 aminoàcids, que se sap clau per a la supervivència de les cèl·lules tumorals.

Ara, aquest treball descriu per primera vegada que aquesta regió -habitualment sense estructura i per tant a priori descartada per enviar-hi fàrmacs- pren una estructura en forma d’hèlix. Amb el guany d’aquesta hèlix –que encara no s’entén com es produeix-, una altra proteïna, anomenada TFIIF, s’hi enganxa. L’estudi evidencia que la interacció entre ambdues promou l’activitat del receptor d’andrògens i, consegüentment, asseguraria la supervivència i multiplicació de les cèl·lules tumorals.
 

► Més informació al web de l’IRB Barcelona [+]

► Article de referència:

Eva De Mol, Elzbieta Szulc, Claudio Di Sanza, Paula Martínez-Cristóbal, Carlos W. Bertoncini, R. Bryn Fenwick, Marta Frigolé-Vivas, Marianela Masín, Irene Hunter, Víctor Buzón, Isabelle Brun-Heath, Jesús García, Gianni De Fabritiis, Eva Estébanez-Perpiñá, Iain J. McEwan, Ángel R. Nebreda, and Xavier Salvatella. “Regulation of androgen receptor activity by transient interactions of its transactivation domain with general transcription regulators”. Structure (2017). DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.str.2017.11.007