Un article publicat a la revista Genome Research –en el qual ha participat l'equip del Reg-Volution Lab, que dirigeix el catedràtic Jordi Garcia-Fernàndez, del Departament de Genètica i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), ubicat al Parc Científic Barcelona– demostra, per primer cop, com es poden separar els gens al llarg dels llinatges evolutius mitjançant el mecanisme de la retrotransposició, que és la síntesi de DNA a partir d'RNA a través de la transcriptasa inversa.

”

En el genoma, els gens que codifiquen per proteïnes similars i que es regulen conjuntament solen trobar-se a prop. Però també hi ha gens que no tenen aquesta particularitat i, tot i així, es mantenen junts en el genoma. Per què se separen, o no, alguns gens, lligats ancestralment en el genoma, és una incògnita que ara, gràcies a aquest treball de recerca, té una nova resposta científica.

El genoma humà conté moltes retroseqüències, és a dir, segments que són el resultat de la transcripció inversa de l’RNA i la integració del nou DNA en nous punts del genoma. La transcriptasa inversa, un enzim que també participa en la síntesi i el manteniment dels telòmers (extrems dels cromosomes), és la responsable d’aquest particular mecanisme molecular.

A títol de primícia, el nou treball descriu de quina manera la retrotransposició també ha permès deslligar gens que eren pròxims des de fa milions d’anys en l’escala evolutiva. «Fins ara, només es coneixien dos mecanismes per separar gens: la duplicació completa del genoma i la pèrdua d’una còpia, i la duplicació en tàndem i pèrdua d’una de les còpies, uns processos moleculars que han tingut lloc en diferents moments de l’evolució biològica. En el nou article, descrivim per primer cop una nova via de separació entre gens», explica Jordi Garcia-Fernàndez.

Per a més informació