Un treball liderat per Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) –amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)– i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) –centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra–, juntament amb Christina Hvilsom, investigadora al Zoo de Copenhaguen, revela els encreuaments produïts fa centenars de milers d'anys entre les espècies existents més properes als humans: els bonobos i els ximpanzés. L'estudi es publica avui a Science. 

Fa entre 1,5 i 2 milions d’anys, l’evolució va dividir el gènere dels ximpanzés en dues espècies diferents, els ximpanzés comuns (Pan troglodytes) i els bonobos, o ximpanzés pigmeus (Pan paniscus), dues espècies amb fortes diferències físiques i conductuals. El coneixement a dia d’avui negava l’existència d’un flux genètic entre elles, ja que el riu Congo separa físicament la distribució geogràfica de les dues espècies.

Ara, un nou estudi publicat a la revista Science –liderat pels investigadors Marquès-Bonet i Hvilsom– revela, per primer cop, que sí va haver-hi creuament creuaments entre les dues espècies de ximpanzés fa centenars de milers d’anys, de manera similar al que va passar entre humans i neandertals.

Les mostres estudiades, 75 genomes complets de ximpanzés i bonobos seqüenciats al CNAG-CRG, abasten fins a deu països africans, des de les regions més occidentals a les més orientals en què habiten aquests animals. Moltes de les mostres han estat obtingudes amb l’ajuda de la primatòloga del Zoo de Barcelona.

Els resultats tenen una aplicació immediata a la conservació d’aquestes espècies ja que permeten detectar l’origen de mostres procedents del tràfic il·legal.“Molts ximpanzés són víctimes cada any del tràfic il·legal. Les nostres dades revelen un estret vincle entre la geografia i la diversitat genètica, el que significa que quan un ximpanzé és, per exemple, retingut a la duana, una mostra d’ADN ens pot ajudar a revelar el seu origen geogràfic i d’aquesta manera podem retornar els individus confiscats al seu país d’origen”, comenta Christina Hvilsom, investigadora del Zoo de Copenhaguen.

Els investigadors han pogut observar, a més, que els ximpanzés d’Àfrica central i oriental comparteixen més material genètic amb els bonobos que altres poblacions de ximpanzés. Es creu llavors que l’encreuament entre bonobos i ximpanzés es va produir en dos episodis diferents, un fa mig milió d’anys i un altre, més recent, fa 200.000 anys.

“Aquest estudi ha revelat la història de barreja del gènere Pan, que ha resultat ser molt semblant a la que s’ha produït en el gènere Homo, suggerint potser que el flux de gens podria haver estat generalitzat durant l’evolució tant dels grans simis com dels homínids “, comenta el líder del Laboratori de Genòmica Comparativa de l’IBE i del CNAG-CRG, Tomàs Marquès-Bonet.

Si els comparem amb el que sabem sobre els orígens i la història dels éssers humans, els nostres coneixements sobre les espècies existents més properes a nosaltres són molt escassos i, atès que moltes de les prediccions suggereixen la desaparició de tots els grans simis durant el segle XXI, necessitem posar tots els nostres esforços per entendre’ls abans que desapareguin.

A l’estudi, signat pels estudiants Marc de Manuel, Martin Kuhlwilm i Peter Frandsen, hi han participat vuit països i 16 institucions internacionals, així com altres investigadors de la UPF i del CNAG-CRG com Ferran Casals, Arcadi Navarro o Ivo Gut.
 

•Article de referència: Marquès-Bonet et al. “Chimpanzee genomic diversity reveals ancient admixture with bonobos”. Science, 2016; 354 (6311): 477-481. Doi: 10.1126/science.aag2602