Skip to main content
Sense categoria

Nous avenços en l’estudi de la diabetis a nivell molecular

By 14 febrer 2013novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Carme Caelles, al seu laboratori del PCB. Font: UB.
 14.02.2013

Nous avenços en l’estudi de la diabetis a nivell molecular

Un estudi científic publicat a la revista Diabetes, de l'Associació Americana de Diabetis, descriu per primer cop l'acció farmacològica de les tiazolidinediones (TZD) —uns fàrmacs d'acció antidiabètica— directament sobre el pàncrees. El treball ha estat dirigit per la professora Carme Caelles, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, des del seu laboratori del Parc Científic de Barcelona.


La insulina és la principal hormona que regula els nivells de glucosa a la sang. Quan el pàncrees no produeix prou insulina, apareix la diabetis de tipus 1, que exigeix l’administració diària d’insulina. La diabetis de tipus 2, en canvi, està causada per un ús deficient de la insulina (resistència a aquesta hormona) i s’associa amb un pes corporal excessiu i un patró d’inactivitat física.

L’article se centra en l’estudi de la diabetis de tipus 2, que és la més extensa entre la població (85-90 % dels diabètics). Aquesta patologia, que pot cursar sense simptomatologia clínica durant anys, acaba produint hiperglucèmia a causa de la resistència a la insulina. Des del terreny farmacològic, la diabetis de tipus 2 es pot tractar amb fàrmacs com ara les sulfonilurees, que augmenten la producció d’insulina i faciliten la captació de glucosa en el metabolisme cel·lular (acció antihiperglucèmica). Altres medicaments, com la metformina, també hi poden ajudar, en limitar la síntesi de glucosa que fa el fetge.

L’estudi –que també signen els investigadors Jordi Lanuza-Masdeu i M. Isabel Arévalo de la Facultat de Farmàcia de la UB; Cristina Vila de l’IRB Barcelona, i Albert Barberà de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS– descriu l’acció d’uns altres fàrmacs, les tiazolidinediones(TZD), antidiabètics orals que redueixen la resistència a la insulina i faciliten que els teixits siguin més sensibles a l’acció d’aquesta hormona. Els autors aporten la primera evidència que les TZD també poden tenir una acció farmacològica sobre les cèl·lules β pancreàtiques —productores d’insulina— i obren noves vies d’estudi de l’acció d’aquestes drogues sobre el control del metabolisme de la glucosa.