Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i un dels científics catalans amb més projecció internacional en el món de l'etologia, va morir el 5 d'agost a Barcelona.

”

Nascut a Barcelona, el 2 d’agost del 1922, Jordi Sabater Pi és un dels científics catalans més coneguts, que s’ha guanyat el prestigi internacional per les seves aportacions en l’àmbit de l’etologia. Sabater i Pi va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes.

El seu viatge a aquest país africà va ser crucial pel desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre estudiar el comportament i costums dels indígenes i les característiques de diverses espècies d’animals autòctons, poc coneguts a l’època. Hi ha tres punts de referència a la diversa i extraordinària tasca de recerca de Jordi Sabater i Pi: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).

A nivell més popular, Sabater i Pi també era conegut per haver descobert un petit goril•la albí, en Floquet de Neu –un símbol emblemàtic del Parc Zoològic i de la ciutat de Barcelona– però la seva tasca de recerca, menys coneguda per al gran públic, ha estat àmplia i significativa en diversos àmbits de la ciència, la cultura i la societat.

Era el 1966 quan uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde un petit goril•la albí, en molt mal estat de salut. Jordi Sabater Pi l’acollí al seu centre per tal de facilitar la seva recuperació i un cop va estar en bones condicions el va enviar al Parc Zoològic de Barcelona. Aquesta adquisició va donar la volta al món i prestigi universal al Zoo de Barcelona. Aquesta troballa inèdita li va donar una gran popularitat però, personalment, Sabater i Pi sempre va afirmar que aquest fet va ser una anècdota dins la seva tasca de recerca. Per a Sabater, la seva aportació més destacada en l’àmbit científic va ser el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la troballa d’uns bastons de uns 40 cm, alguns amb escombretes a les puntes, que aquests animals fabriquen i utilitzen per obtenir tèrmits i ingerir un tipus de sorra que té propietats medicinals, un fet que demostra que han desenvolupat una protoindustria elemental. L’article on va explicar aquest descobriment va ser publicat a la revista Nature l’any 1969, sota el títol “Sticks used by chimpanzees in Rio Muni” (Vol. 223, No. 5201 July 5, 1969, Pag. 100-101); però els seus primers estudis sobre els primats van començar molt abans, als anys 50, en què va descriure el comportament dels anomenats “goril•les de costa” (Gorilla gorilla gorilla), una tasca d’investigació que va donar a conèixer a través de diversos articles, com ara “Beitrag zur Kenntnis des Flachlandgorillas”(1958) i “Beitrag zür Biologie des Flanchlandgorillas” (1960) que es van publicar a la revista “Zeitschrift für Säugetierkunde”, revista alemanya especialitzada en mamífers.

Llegir més