Skip to main content
Sense categoria

La UTOX participa en un estudi que identifica la relació entre l’hàbitat i el virus de la ràbia en ratpenats

By 26 de setembre de 2013novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
El treball estudia per primer cop els factors ecològics que determinen la infecció del virus ràbic en colònies de ratpenats.
 26.09.2013

La UTOX participa en un estudi que identifica la relació entre l’hàbitat i el virus de la ràbia en ratpenats

Les colònies grans de ratpenats amb més diversitat d'espècies són les que presenten un risc més alt d'infecció del virus ràbic, segons un nou estudi sobre epidemiologia de la ràbia en aquests mamífers voladors. Al treball –publicat a la revista PLOS ONE ()– hi ha participat l'equip de la Unitat de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia () del Parc Científic de Barcelona, encapçalat per Miquel Borràs.


Aquest treball científic estudia per primer cop els factors ecològics que determinen la infecció del virus de la ràbia en colònies de ratpenats. Del 2001 al 2011, s’han analitzat més de 2.300 mostres sanguínies de vint espècies diferents de quiròpters de vint-i-cinc poblacions de Catalunya, Aragó i les Illes Balears. L’estudi se centra en la detecció de l’European bat lyssavirus 1 (EBL1), un dels dotze grups diferents del gènere Lyssavirus relacionats amb la ràbia, una zoonosi emergent d’àmplia distribució mundial que afecta els mamífers.

«La riquesa d’espècies i les dimensions de la colònia són els factors més decisius perquè hi hagi ratpenats amb anticossos ràbics. En altres treballs, s’estudiaven aspectes com ara la relació amb l’estacionalitat de l’any i la infecció vírica. Fins ara, però, no es coneixien els factors ecològics que determinen que en una colònia hi hagi més probabilitat que hi circuli el virus de la ràbia»- explica Jordi Serra Cobo, professor del Departament de Biologia Animal de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), que ha dirigit la recerca publicada en PLOS ONE.

Els ratpenats són un ampli grup de mamífers sorgits al nostre planeta fa aproximadament seixanta-cinc milions d’anys. Grans colonitzadors dels hàbitats naturals —a excepció dels pols—, actuen com a control de vectors (insectes, etc.) en els ecosistemes i són els mamífers que presenten més varietat de virus (ràbia, SARS, Ebola, etc). A més, són capaços de neutralitzar els virus i sobreviure a les infeccions.

Tots els grups de ratpenats no responen de la mateixa manera a les infeccions víriques, alerten els experts. La resposta immunitària al virus ràbic varia entre espècies, segons revela l’article, i els patrons de resposta diferencial concorden amb filogènies de quiròpters separades des de fa milions d’anys.

L’article publicat a completa el treball investigador sobre les colònies de ratpenats a la península Ibèrica iniciat el 2002. Des del 1977, Espanya es considera lliure de ràbia en mamífers terrestres. En alguns països del món la malaltia és, però, un problema de salut pública. Conèixer quins són els factors de risc en la transmissió de malalties víriques és essencial per millorar les polítiques preventives. Disposar de grans sèries temporals per conèixer les dinàmiques i tendències dels sistemes i les poblacions naturals, aportarà eines noves de coneixement en epidemiologia d’infeccions víriques i en el camp de la gestió de recursos naturals.