Jordi Naval va assumir la direcció de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) amb un objectiu clar: incentivar el clima de confiança i la interrelació entre els investigadors, els inversors i el teixit productiu.  Un repte molt ambiciós però que afronta amb l’habilitat i empenta que li aporta la seva doble expertesa com a científic i emprenedor. 

Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i en Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jordi Naval (Barcelona, 1969) ha cofundat sis empreses: Infociencia, Anaxomics, Enemce Pharma, Genocosmetics, HIV-Therapeutics i Aelix Therapeutics, una spin-off sorgida del consorci Hivacat, que acaba de tancar una ronda de finançament d’11,5 milions d’euros per impulsar el desenvolupament de la primera vacuna terapèutica capaç de curar la infecció per VIH. Naval presideix també la Fundació Escola Emprenedors des de l’any 2010.

Ara, al capdavant de l’FBG, i des de la seva seu al Parc Científic de Barcelona (PCB), es proposa “sacsejar l’ecosistema innovador” perquè l’abundant producció científica i tecnològica de les universitats i centres de recerca catalans es transformi en “riquesa i beneficis per a la societat”.
 

– En primer lloc, ens agradaria saber quina ha estat la seva primera impressió com a nou director de la Fundació Bosch i Gimpera…

Les persones. M’he trobat amb un fantàstic equip de professionals compromesos, amb molt de talent i un know-how  important.
 

– Com valora el balanç dels més de 30 anys de trajectòria de l’FBG?

Som un referent a l’Estat espanyol en transferència tecnològica. Dels 10 projectes gestionats per un import de 480.000 euros l’any 1984, als 620 per un import de 28,5 milions d’euros de l’any 2015, hi ha tot un treball de molts professionals i directius de l’FBG, amb una estratègia clara per part de la Universitat de Barcelona.

De totes maneres, la UB (de manera similar a la resta d’universitats catalanes) encara té molt potencial per explorar en termes de transferència i innovació. Si agafem com a punt de partida que estem en el top-10 en qualsevol indicador de la qualitat i excel·lència de la recerca,  hem de reconèixer que els indicadors d’impacte i innovació (patents, llicències i spin-off) encara admeten molt recorregut a l’alça si ens comparem amb altres universitats de l’entorn europeu.
 

– En aquest context, quins reptes es marca, al capdavant de l’entitat, a curt i mitjà termini?

L’FBG ha de ser un dinamitzador de l’ecosistema innovador que provoqui xocs i interaccions entre els diferents agents per accelerar l’impacte de la innovació en la societat i nosaltres, des de la Fundació Bosch i Gimpera, hem de fer de catalitzadors professionals d’aquestes interaccions.

Volem incentivar el clima de confiança entre els investigadors i el teixit productiu; d’aquesta manera la recerca tindrà més incidència social.  L’objectiu, en general, és “sacsejar” l’ecosistema; volem fer interaccionar els investigadors i grups de recerca –que tenen un potencial enorme– amb nosaltres i també amb emprenedors científics que parlen un llenguatge similar, amb inversors, amb possibles compradors d’aquelles tecnologies i amb empreses. Estarem presents en aquesta interacció i farem de traductors.
 

– Encara que han estat pocs els mesos transcorreguts des del seu nomenament, ha engegat algun nou projecte que li agradaria destacar?

D’una banda, amb la charity anglesa Medical Research Council Technology (MRCt), hem posat en marxa el programa Call for targets, que ofereix a investigadors de la UB i l’IRB Barcelona col·laborar a risc en el desenvolupament de petites molècules o anticossos monoclonals contra dianes terapèutiques.

D’una altra banda, també hem engegat el Health & Bio Team Dating, una innovadora trobada anual que posa en contacte ciència i negocis amb l’objectiu de crear nous projectes empresarials en format de cites ràpides o speed dating. Aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, va reunir el proppassat 3 de desembre una seixantena d’investigadors i CEOs amb l’objectiu de posar en contacte la realitat dels investigadors i els emprenedors per a un fi comú: crear noves empreses de salut.
 

– L’FBG desenvolupa el que s’anomena tercera missió de la Universitat: aconseguir que les capacitats cientificotècniques i els resultats de la recerca generats a l’àmbit acadèmic arribin al mercat. Com valora la capacitat, en termes de transferència de coneixement, de la UB?

Quant a les activitats de transferència de coneixement, que comprenen la creació d’spin-off, patents, acords amb empreses i activitats dels parcs científics, segons dades de la LERU, la Lliga Europea d’Universitats de Recerca, la Universitat de Barcelona va generar una aportació de 205 milions d’euros al Valor Afegit Brut (VAB) català i 5.119 llocs de treball; 270 al VAB espanyol, i 6.590 llocs de treball; i 338 al VAB europeu i 8.250 llocs de treball. Aquests indicadors demostren que la UB és un pilar fonamental del teixit econòmic català i espanyol. A més, per cada euro que rep, la Universitat de Barcelona genera 4,97 euros a l’economia europea.

La UB  i el sistema públic d’educació superior estan obtenint resultats excepcionals en quant a qualitat de la recerca. Per tant, el punt de partida és potent. En canvi, els resultats en indicadors d’innovació i transferència tenen encara molt recorregut de millora. Si mirem al futur, això ens permet ser optimistes i esperar un creixement de la transferència i la innovació, no només en impacte econòmic, sinó també en impacte social.

– La generació de noves empreses i de patents són dos dels indicadors més emprats per avaluar l’statu quo de la transferència de coneixement i tecnologia de la universitat a l’empresa, i d’aquesta a la societat. Com s’han d’interpretar aquests indicadors a la UB?

L’indicador de patents a la Universitat de Barcelona es troba en un ordre de magnitud semblant a altres universitats generalistes espanyoles. Als darrers anys hi ha hagut un lleuger descens, reflex de la situació de crisi econòmica, especialment en les administracions públiques que han reduït la seva acció en el foment de l’R+D en universitats. Això ha provocat que també s’hagin fet esforços per transferir en altres àmbits de protecció diferents a la propietat industrial.

De totes maneres, cal considerar el nombre total de patents només com una aproximació al nivell d’innovació. Més que el nombre, el que cal veure és la qualitat d’aquestes patents i el seu possible valor comercial i industrial. Presentar una patent té un cost i, en general, val més centrar-se en la qualitat que en la quantitat.

Respecte als indicadors de creació d’empreses en una universitat generalista –i no pas politècnica, com és la UB– és semblant a d’altres universitats espanyoles o internacionals. Els darrers anys, a causa de la situació econòmica d’incertesa, s’ha mantingut baix, tot i que aquest any 2015 ja s’ha detectat una lleugera recuperació.

Igual que en el cas de les patents, el que és rellevant no és el nombre total d’spin-off, sinó el seu potencial de creixement: si l’equip de gestió està equilibrat, si són capaces d’atreure inversió quan es necessiti, i si el seu potencial econòmic i social és gran.
 

– Com estan funcionant les spin-off de la UB?

El nivell de ‘mortalitat’ de les empreses sorgides de l’entorn UB està per sota de la mitjana en aquests casos, atès l’elevat risc tecnològic intrínsec al propi projecte, a part del risc comercial existent en qualsevol iniciativa empresarial. Sí és cert que supervivència no és exactament igual a èxit i que les empreses d’èxit són encara poques. Totes elles, però, coincideixen en haver reconegut una oportunitat, comptar amb el compromís de l’emprenedor i disposar de la credibilitat i sostenibilitat de llur projecte.

– Pel que fa a les patents i llicencies, com es promou des de la Bosch i Gimpera la propietat industrial i intel·lectual dels resultats de la recerca generada al Grup UB?

L’FBG està fent diverses activitats per promoure la transferència dins la Comunitat UB: jornades de difusió de l’activitat de protecció i transferència dels resultats, reunions individualitzades amb investigadors o grups de recerca, classes a les facultats a estudiants de grau, màster o postgrau, formació in-house de becaris, col·laboració amb agents del sistema per apropar el teixit industrial a investigadors, assessorament i preparació d’ajuts pel foment de la PII.

– Informes recents fan palès que Catalunya compta amb una producció científica i tecnològica abundant i de qualitat. Però sembla que la transferència d’aquest coneixement a l’entorn productiu segueix sent una ‘assignatura pendent’ al Sistema Català d’Innovació….

Tot això, ara per ara, malauradament és així. Quant a producció científica i eficiència les universitats i centres públics catalans ocupen posicions molt destacades, tal i com revela el darrer informe de l’ACUP i com ho han fet els informes anteriors. Un bon exemple d’això és que l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial.

Tanmateix, les dades referents a la transferència de coneixement no registren la mateixa tendència positiva. La riquesa generada per la investigació és molt més baixa del que ens toca.

Per exemple, la Universitat de Leuven a Bèlgica té una facturació anual de 88 milions d’euros en llicències i patents, mentre que, segons l’informe de l’ACUP 2015, la facturació total a Catalunya és de només 0,5 milions d’euros. Al marge de que els indicadors siguin completament comparables, el que està clar és que hi ha un potencial de creixement enorme a Catalunya, i a la UB en particular.

– Quin n’és, en la seva opinió, el principal coll d’ampolla?

Aquesta pregunta té una resposta difícil. Crec que tant investigadors com empreses haurien d’ampliar el seu camp de visió, i preguntar-se cap a on van.

Molts investigadors volen que la seva investigació arribi a les persones, a vegades en forma de nous medicaments, o bé solucionant problemes tecnològics o dels consumidors. La pregunta és: un cop demostrat què la recerca funciona… Com puc fer arribar el meu producte al mercat? Com puc beneficiar a la societat? Molts cops haurien de considerar que la millor manera de fer-ho és a través d’una empresa ja existent, o bé participant en la creació d’una de nova.

A la inversa, les empreses que necessiten innovar per créixer potser haurien d’estar més obertes a imaginar com l’excel·lent recerca universitària pot transformar-se en propostes de valor per a elles. Per fer-ho han d’apropar-se sense por als investigadors i ajudar-los a posar en valor la seva recerca.

En definitiva, el coll d’ampolla és el desconeixement mutu, la desconfiança, la manca de vocabulari comú i la manca d’espais de col·laboració constructiva. Aquests espais no cal que siguin físics, sinó que poden ser seminaris, esdeveniments de partnering, jornades informatives, programes de mentoring per part d’emprenedors o científics amb experiència, sessions de reptes, etc, tot un seguit d’activitats de dinamització que volem dur a terme des de l’FBG.

I evidentment, cal també la tercera pota que és l’accés al capital i al finançament, tant públic com privat, però, en aquest sentit, no crec que sigui un factor limitant del creixement de la innovació.

– Què caldria fer per capgirar aquest situació?

En primer lloc, cal incentivar ambdues parts de la interacció. Per una banda, estimular l’oferta (recerca universitària transferible), i per l’altra la demanda (empreses que puguin absorbir la innovació). Per si sola, la recerca difícilment arribarà al mercat i crearà riquesa, i per l’altra, les empreses catalanes (la majoria pimes) tindran dificultats per innovar sense suports d’algun tipus. S’ha de tenir sempre en ment una balança equilibrada i una connexió constant dels principals actors del sistema.

Cal ser conscients que no capgirarem la situació en dos dies. Calen anys i paciència, però també una determinació molt clara de cap a on volem anar. És una estratègia a llarg termini, però la societat mereix que l’esforç i els excel·lents resultats en recerca es transformin també en riquesa i beneficis per a les persones.