La catalana Iproteos –ubicada al Parc Científic de Barcelona– ha guanyat el Premi Expoquimia R+D+i 2014 en la categoría de Biotecnologia pel desenvolupament d'un nou fàrmac per aturar la progressió i revertir els dèficits cognitius associats a l'esquizofrènia: l'IPR19. L'spin-off, fundada per dos científics catalans capdavanters en el camp dels pèptids terapèutics, Teresa Tarragó i Ernest Giralt, preveu començar els assaigs clínics del compost l'any 2016. Dotats amb 5.000 euros en cadascuna de les seves dues categories –Biotecnologia i Química– els Premis Expoquimia R+Di+i es van lliurar ahir en el decurs de la World Chemical Summit Night, en el marc del saló Expoquimia, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

”

“El premi suposa un important reconeixement al projecte i a la recerca realitzada per l’equip d’Iproteos. El fet d’haver estat escollits guanyadors en un certamen tan competitiu ens posiciona com una de les empreses biotecnològiques més innovadores de l’estat espanyol. Sens dubte, el guardó ens permetrà avançar cap a la fase d’assaigs clínics amb el nostre fàrmac per al tractament de l’esquizofrènia”, declara Teresa Tarragó, directora general d’Iproteos.

Actualment no existeix cap fàrmac al mercat que s’adreci als déficits cognitius de l’esquizofrènia. Els fàrmacs antipsicòtics tracten els símptomes positius (deliris, al·lucinacions, etc.) i negatius (dificultat en la parla, emocions impròpies, etc.), i només alguns –els antipsicòtics atípics– poden pal·liar petits aspectes dels dèficits cognitius provocats per la malaltia però amb greus efectes secundaris.

L’IPR019 d’Iproteos és un potenciador cognitiu d’última generació que ja ha demostrat la seva eficàcia, amb resultats molt positius, en models animals: s’ha aconseguit una millora de les capacitats de l’aprenentatge i memòria afectades per l’esquizofrènia, la qual cosa no succeeix amb els tractaments actuals.

A més, té un mecanisme d’acció completament diferent la qual cosa el converteix en un ‘first in class’. Es tracta d’un fàrmac dels anomenats ‘de tercera generació’, que estan a la interfície entre els utilitzats tradicionalment i els de segona generació (fàrmacs proteics). Està basat en unes molècules anomenades pèptids, que bloquegen l’acció de les proteases i són capaços de travessar la barrera hematoencefàlica, un sistema protector del cervell que fins ara la gran majoria de fàrmacs no han aconseguit creuar.

Per al desenvolupament d’aquest tipus de fàrmacs, Tarragó i Giralt combinen la seva àmplia experiència investigadora en pèptids i proteases amb tècniques de disseny in silico i les tecnologies més innovadores en síntesi de pèptids, com ara la tecnologia IPRO, una combinació d’eines informàtiques i biotecnològiques desenvolupades pel propi equip de recerca d’Iproteos per a la modelització informàtica de processos biològics.

Iproteos, ubicada al Parc Científic de Barcelona, és una spin-off creada el 2011 per dos científics catalans capdavanters en el camp dels pèptids terapèutics, Teresa Tarragó i Ernest Giralt, sobre la base de la transferència d’una tecnologia generada al si de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i de la Universitat de Barcelona (UB), amb la participació estratègica de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG). El seu projecte d’empresa se centra en el descobriment de fàrmacs de tercera generació per a malalties del sistema nerviós central, i ha comptat amb el suport d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya– del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).