Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona ( IRB-PCB) han realitzat un estudi que suggereix que l'origen d'alguns tumors es podria trobar en la divisió de les cèl·lules mare. El treball, dirigit per l'investigador ICREA i responsable del grup de recerca de Divisió Cel·lular de l'IRB-PCB Cayetano González, s'ha centrat en l'estudi de la divisió cel·lular del neuroblast, la cèl·lula que derivarà en neurona, en models de la mosca Drosophila. Els resultats d'aquesta recerca es publiquen a la revista científica Nature Genetics en la seva edició on-line de 4 de setembre (doi:10.1038/ng1632).

”

De la divisió del neuroblast, resulten dos tipus de cèl·lules: una més gran idèntica a la cèl·lula mare i que es mantindrà emmagatzemada per crear més cèl·lules, i una més petita que es diferenciarà, en el cas dels neuroblast, en neurona o glia. En aquest procés, la cèl·lula mare es torna asimètrica: agrupa determinades molècules, incloent unes proteïnes anomenades Miranda, Prospero i Numb en la zona on començarà a formar-se la cèl·lula especialitzada.

“La asimetria proporciona la nova cèl·lula amb molècules que es necessiten per iniciar nous programes genètics que li diuen en què s’ha d’especialitzar”, comenta Cayetano González. “El nostre estudi, que es va iniciar al European Molecular Biology Laboratory (EMBL) i ha continuat al nostre laboratori al Parc Científic de Barcelona, investiga sobre què passa quan s’intervé en el procés de localització d’aquestes molècules”.

L’investigador Emmanuel Caussinus, del grup de González i signant també de l’article, va crear neuroblastos amb alteracions en uns gens específics encarregats de que Miranda i altres molècules que es troben a les cèl·lules mare arribin al lloc correcte. “No vam obtenir mai més neuroblasts normals ni cap cèl·lula idèntica a la mare capaç d’esdevenir part del nervi. En comptes d’això, vam trobar un tumor”, explica Caussinus.

Així mateix, quan aquestes cèl·lules alterades van ser trasplantades dins de l’abdomen de les mosques, ràpidament es va veure que la mida de la mostra es multiplicava per 100, les cèl·lules envaïen altres teixits i es morien. “El tumor creixent arribava a ser “immortal”; podria ser novament trasplantat en nous hostes durant anys, generació a generació, amb efectes similars”.

Els resultats de l’estudi mostren com la pèrdua de funció d’alguns gens que controlen el destí de les cèl·lules que surten de la divisió de les cèl·lules mare embrionàries pot ocasionar una proliferació descontrolada, desencadenant una sèrie d’accions que trastoquen l’equilibri cel·lular en sentit general i esdevenint un tumor cancerigen. “A partir d’aquí es poden suggerir noves línies d’investigació sobre la relació entre les cèl·lules mare embrionàries i els tumors en altres models d’organismes i també humans” comenta González.