Fa temps que es parla de l’impacte de la moda ràpida (fast fashion) sobre el medi ambient i a poc a poc a poc alguns col·lectius de consumidors estan reaccionant, però encara queda molt per avançar. Els capítols foscos de la producció tèxtil estan associats sobretot amb l’explotació de la mà d’obra, infantil i femenina en la majoria dels casos. Si bé molts dels països que es dediquen a la producció de roba han legislat tímidament en matèria laboral, altres impactes negatius associats als processos productius no han millorat.

El procés de producció de roba consumeix molta aigua. El cultiu de cotó o altres fibres vegetals desvia aigua que hauria de ser per consum humà per regar camps de conreu. Per tenyir o estampar la roba es fan servir productes tòxics líquids que acaben als rius sense depuració prèvia i que van contaminant el mar o els grans rius continentals.

Es calcula que la moda és responsable del 20% de les aigües residuals que es produeixen al món.

Actualment, a Catalunya estem agafant consciència de la importància de tenir aigua i de qualitat. Estem fent esforços per disminuir el consum i deixar de banda els usos no essencials, confiant que arribin pluges i la tecnologia ens permeti obtenir aigua tractada.

La sequera i els problemes d’aigua no són exclusius de la conca mediterrània. Països del sud-est asiàtic, principals productors de la moda que es consumeix a Europa, tenen seriosos problemes de disponibilitat d’aigua dolça sense contaminar i la falta d’infraestructures adequades generen aigües residuals sense depurar i, a més, són territoris que estan sotmesos a greus inundacions.

La moda efímera i el consumisme desmesurat de roba barata i de mala qualitat contribueix a perllongar els impactes negatius sobre el planeta. Les claus per enfocar la moda a la sostenibilitat passa per la producció neta i productes de qualitat, protegir el treball digne i, com a consumidors, no deixar-se portar pels impulsos a l’hora de comprar.