Vivim en una ciutat turística. Barcelona, com altres ciutats mediterrànies, atrau constantment visitants. El turisme és font de riquesa, sense dubte, però quan es massifica provoca problemes en la qualitat de vida dels habitants i suposa una pressió ambiental de l’entorn per contaminació i consum de recursos naturals. Aspectes com els preus de l’habitatge, la precarietat laboral del sector serveis, les aglomeracions en el transport i la mobilitat se sumen a consums elevats d’aigua i energia i generació de grans quantitats de residus en territoris que, normalment, ja són molt densos i tensionats.

El debat està servit: el turisme com activitat econòmica positiva enfront de pressió ambiental i social negativa. En les darreres setmanes estem presenciant moltes notícies que es fan ressò de les peticions socials sobre el decreixement turístic i la seva gestió ordenada.

S’acosten les nostres vacances i sovint planifiquem viatges i estades lluny de casa. Conèixer altres cultures i paisatges són experiències intenses que ajuden a tenir perspectiva de les nostres realitats vitals. Sense dubte, fer turisme és motivant i enriquidor.

Ja que coneixem de primera mà els problemes que comporta la massificació de visitants, actuem amb respecte i consciència en les comunitats que visitem i ens allotgem. Siguem curosos amb el consum d’aigua potable i la producció d’aigua residual, busquem comprar aliments de proximitat, controlem la producció de residus, valorem els materials i els articles locals sense esperar preus rebentats, seleccionem allotjaments diferents de les grans cadenes hoteleres i un llarg etcètera d’accions responsables poden contribuir a fer que el nostre turisme sigui una activitat econòmica rentable i alhora respectuosa.

Planifiquem bé les vacances i actuem com a turistes conscients i amb actituds sostenibles!