Skip to main content
< Tornar a notícies
L'investigador ICREA Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer (Foto: IRB Barcelona).
 22.01.2018

Identifiquen una proteïna que manté adormides les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama

Un treball liderat per Roger Gomis, investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) en el PCB, ha identificat gens involucrats en l’estadi latent asimptomàtic de les metàstasis del càncer de mama. El treball permet comprendre a nivell molecular com la pèrdua d’expressió de determinats gens facilita l’expansió de les lesions metastàtiques.

 

El temps en què es produeixen les metàstasis en càncer de mama (lesions secundàries originades a partir de cèl·lules del tumor original disseminades) varia molt de pacient a pacient i es coneixen poc els mecanismes que governen la latència, l’estat dorment de cèl·lules ja escampades. Ara, en aquest treball –que es publica avui a Nature Cell Biology (doi:10.1038/s41556-017-0021-z)– els investigadors han analitzat el tipus més freqüent de tumor de mama, l’estrogen positiu (ER+) -que representa el 80% del casos de tumors de mama-, i que es caracteritza per un llarg període de latència amb absència de símptomes.

L’equip ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com un regulador important de les metàstasis dorments o latents. Els científics han confirmat en mostres clíniques de tumors de pacients que els tumors de càncer de mama ER+ que no expressen MSK1 s’associen a un risc de recurrència més matiner, mentre que aquells que l’expressen faran metàstasi més tard en el temps.

“Al laboratori estem interessats en comprendre els mecanismes de metàstasi i la component temps d’aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i encara menys en pacients”, explica Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer.

Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir els pacients en dues direccions. En primer lloc, per identificar aquells amb risc proper en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons el pronòstic. I en segon lloc, també es podria provar de mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament amb l’objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.
 

► Més informació al web de l’IRB Barcelona [+]