Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) al Parc Científic de Barcelona revelen que, si bé cada teixit rep informació des del rellotge central per coordinar les seves funcions, cada un d'ells té també la capacitat de respondre a la llum de forma autònoma i detectar els canvis entre el dia i la nit. Els resultats de la recerca, publicats en dos estudis a la revista Cell, confirmen que aquesta autonomia permet als teixits mantenir un mínim de funcionalitat encara que un altre teixit del nostre cos estigui fallant.

Al llarg del dia, experimentem una sèrie de canvis físics, mentals i conductuals coneguts com a ritmes circadians. Aquests canvis són regulats per un rellotge central, ubicat a l’hipotàlem, a la part interna del cervell, que s’encarrega de sincronitzar tots els nostres teixits perquè puguin coordinar les seves funcions i estiguin a la mateixa hora.

Tanmateix, no es disposava d’un model experimental adequat per comprovar si realment el rellotge de tots els nostres òrgans i teixits està coordinat pel cervell o, com s’ha vist, són capaços de respondre directament als canvis ambientals cíclics de cada dia.

Ara dos estudis publicats a la revista Cell (DOI: 10.1016/j.cell.2019.05.009) (DOI: 10.1016/j.cell.2019.04.025) –duts a terme per científics del Laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer, liderat per linvestigador ICREA Salvador Aznar Benitah a l’IRB Barcelona, en col·laboració amb l’equip de Paolo Sassone-Corsi de la Universitat de Califòrnia Irvine (EUA), confirmen que aquesta autonomia permet als teixits mantenir un mínim de funcionalitat encara que un altre teixit del nostre cos estigui fallant. 

No obstant això, encara que cada teixit tingui autonomia, no vol dir que no existeixi comunicació amb la resta del cos. “El rellotge central es comunica des del cervell amb la resta del cos, proporcionant informació útil per al seu correcte funcionament, permetent per exemple que el tracte gastrointestinal, el fetge i el pàncrees sàpiguen quan és l’hora de dinar i es preparin a la vegada per a la digestió. Però quan aquesta comunicació falla, cada òrgan és capaç de saber quina hora és per dur a terme les funcions adequades”, assenyala Aznar Benitah.

Aquests estudis tenen especial rellevància durant l’envelliment davant d’una patologia en la qual una interdependència molt alta dels teixits comportaria un declivi generalitzat de l’organisme”, revela l’investigador. A més, afegeix:  “Els seus resultats tenen importants implicacions en la salut”.

L’estil de vida actual ens exposa a llum en moments en què hauríem d’estar a les fosques. Atès que cada òrgan és capaç de respondre de forma autònoma a la presència de llum, això portaria a la realització de funcions pròpies del dia durant la nit. Aquest petit desfasament diari o jet-lag social pot ser responsable d’un envelliment prematur.

► Més informació: Web de l’IRB Barcelona [+]