L'empresa biotecnològica Iproteos, amb seu en el Parc Científic de Barcelona, el Grup de Neuropsicofarmacología de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) membre del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), i –Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), membre e Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), han publicat un article en European Neuropsychopharmacology on es demostra l'eficàcia d'un nou fàrmac procognitivo.

El compost, nomenat IPR19, ha demostrat la seva eficàcia per revertir el dèficit cognitiu associat a esquizofrènia, acció que s’aconsegueix mitjançant la modulació d’una nova via. Aquest mecanisme no ha estat explorat fins avui per a aquesta malaltia, fet que accentua la novetat del treball. A més, es tracta d’una molècula estable, innòcua i capaç de penetrar en el cervell, on realitza la seva funció. Un gran nombre de potencials fàrmacs són incapaços de creuar la membrana que protegeix el Sistema Nerviós Central, impossibilitant la seva acció terapèutica. No obstant això, el IPR19 és capaç de travessar aquesta restrictiva barrera.

“És la primera vegada que es demostra que un compost d’aquestes característiques té potencial per ser utilitzat en el tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia. IPR19 suposa un punt de partida per a la generació de noves teràpies per a aquesta simptomatologia
que manca de tractament actualment”, comenta Roger Prada de Conflent, autor de l’article científic publicat en European Neuropsychopharmacology.
La comprovació de l’eficàcia s’ha realitzat en models animals de la malaltia. Concretament, s’ha validat l’acció del fàrmac en tres models de ratolí, que es caracteritzen per sofrir un dèficit en la funció cognitiva. Els experiments s’han realitzat en col·laboració amb el Grup de Neuropsicofarmacología de la Universitat del País Basc i pertanyent a CIBERSAM. Mitjançant una bateria d’assajos, en els quals es posa a prova la memòria de treball i la memòria espacial dels models, s’ha demostrat que l’administració de IPR19 és capaç de revertir el dèficit en cognició fins a aconseguir els nivells basals.
“Aquesta publicació és un una fita molt important per Iproteos ja que suposa la validació del nostre projecte d’esquizofrènia per part de la comunitat internacional d’experts en neuropsicofarmacología”, afirma Teresa Tarragó, Directora Executiva de Iproteos. “La col·laboració amb el grup del Prof. Javier Meana, de la Universitat del País Basc i del CIBERSAM, ha estat clau en la demostració de l’eficàcia del nostre fàrmac. Aquesta publicació és una prova més que la col·laboració públic-privada pot aportar un gran benefici a l’ecosistema de recerca espanyol, si s’articula correctament”.
Actualment Iproteos està duent a terme la fase preclínica regulatòria del seu candidat per al tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia. L’empresa va tancar recentment una ronda de finançament, liderada per Caixa Capital Risc, per a la realització d’aquests experiments. Es preveu que en 2018 el fàrmac serà avaluat en humans.
La revista European Neuropsychopharmacology és la publicació oficial del Col·legi Europeu de Neuropsicofarmacología (European College of Neuropsychopharmacology – ECNP). Entre els principals objectius de la revista, figura el minimitzar el salt entre els descobriments bàsics en neurociencia i la translació a la clínica. Els articles se centren en troballes científiques relacionades tant amb el comportament del cervell humà com amb el descobriment de nous tractaments.
L’esquizofrènia és una malaltia heterogènia que afecta a 45 milions de persones a tot el món. Els signes clínics es classifiquen en tres grups de símptomes: positius (alteració del parla, pensament i comportament, al·lucinacions, deliris), negatius (apatia, incapacitat de gaudir) i cognitius (habilitat reduïda per parar esment selectiva, dificultat a processar la informació social i emocional, fallada de la memòria de treball). Malgrat existir tractament pels dos primers grups de símptomes, el dèficit cognitiu és una necessitat mèdica no resolta. Això impossibilita el dia a dia dels pacients (s’estima una taxa de desocupació del 90% entre els pacients d’esquizofrènia). Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’esquizofrènia és una de les malalties més incapacitantes.
Donada la necessitat de fàrmacs procognitivos, el descobriment de Iproteos suposa una nova via que pretén cobrir la falta de recerca en aquest àrea.
Per a més informació: http://www.europeanneuropsychopharmacology.com/article/s0924-977x(16)32008-9/abstract