La sequera perllongada que pateix Catalunya des de fa quasi 3 anys ha obligat a fer canvis substancials en els models de gestió de l’aigua pel consum humà i les activitats que se’n deriven. Fins a l’any 2021 el 85% de l’aigua subministrada venia de rius i embassaments i, en canvi, actualment la xifra ha baixat al 50%. En els darrers 2 anys s’han potenciat la dessalinització i la regeneració de l’aigua residual.

Retirar la sal de l’aigua de mar és tècnicament viable, però el procés suposa un elevat consum energètic alhora que produeix residus carregats de fangs i sals difícils de tractar.

L’aigua regenerada és aigua residual que rep un tractament addicional, no s’aboca al mar i es retorna a circuits hídrics. Aquesta aigua té qualitat d’aigua prepotable i és òptima per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, així com per a la recàrrega d’aqüífers que permeten mantenir millor els cabals dels rius i les reserves d’aigua. La regeneració d’aigua permet reutilitzar aquest recurs essencial i és un cas clar d’economia circular.

Les previsions climàtiques mostren tendències d’escassetat de pluges preocupants a la conca mediterrània i solucions tècniques com la regeneració d’aigua són una bona solució. No obstant això, és imprescindible fer un consum responsable de l’aigua potable i controlar la contaminació de l’aigua residual evitant qualsevol abocament innecessari a la claveguera. La presència de sòlids i de substàncies no desitjades a l’aigua residual encareix enormement el procés de depuració i regeneració.