< Tornar a notícies
L’estudi ha estat codirigit per la Dra. Núria Montserrat, investigadora principal del grup Pluripotència per a la regeneració d’òrgans (Foto: IBEC).
 15.12.2020

Un estudi internacional coliderat per l’IBEC identifica els gens protectors contra les malalties renals

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) al Parc Científic de Barcelona, en col·laboració amb científics de la Perelman School of Medicine de la Universitat de Pennsylvania i del Gwangju Institute of Science and Technology (GIST), han identificat els gens responsables de la malaltia renal crònica i han demostrat que és possible revertir aquesta deficiència, obrint així una possible ruta terapèutica contra aquesta patologia.

La malaltia renal crònica afecta a més de 697 milions de persones a tot el món. En total, s’estima que cada any moren 1.2 milions de persones a causa d’aquesta malaltia, la qual cosa representa gairebé el 5% de totes les morts anuals a escala mundial. Malgrat l’enorme càrrega econòmica i personal que això comporta, fins ara es desconeixien quins eren els mecanismes biològics darrere d’aquesta afecció, a causa de la complexitat estructural i funcional del ronyó. 

Ara, un estudi codirigit per la Dra. Núria Montserratprofessora de recerca ICREA i Investigadora principal del grup Pluripotència per a la regeneració d’òrgans de l’IBEC–,  la Dra. Katalin Susztak de la Universitat de Pennsilvània i el Dr. Ji-Hwan Park  del Gwangju Institute of Science and Technology (GIST), revela  els gens que podrien protegir al ronyó del mal crònic, utilitzant minirronyons creats a partir de cèl·lules mare humanes i generats al laboratori mitjançant tècniques de bioenginyeria. El treball, publicat a la revista Cell Metabolism, també demostra que és possible revertir aquesta deficiència.

Fent ús de tècniques innovadores com la seqüenciació d’ARN a escala de cèl·lula individual, els investigadors van desxifrar el paper crucial que exerceixen els gens del metabolisme lipídic a l’hora de protegir enfront de la insuficiència renal crònica. Per a això, les anàlisis es van realitzar amb models animals i amb minirronyons humans, on els resultats es van validar utilitzant gairebé un centenar de mostres de pacients.

En adults sans, cadascun dels nostres ronyons conté una mitjana d’1.5 milions de nefrones, les unitats funcionals bàsiques del ronyó que filtren constantment els productes de deixalla de la sang. Entre les diferents cèl·lules que conformen aquestes unitats de filtració, les cèl·lules epitelials del túbul proximal de la nefrona són les encarregades de realitzar la reabsorció d’aigua i soluts, representant el 90% del total de la massa renal. En gairebé tots els casos de malaltia renal crònica, es produeix un mal en aquestes cèl·lules, però fins ara, no se sabia quins mecanismes cel·lulars eren els responsables de tal disfunció.

Mitjançant la seqüenciació de l’ARN de cadascuna dels milers de cèl·lules presents al ronyó, els investigadors van observar, per primera vegada, diferències importants entre les cèl·lules sanes i malaltes del túbul proximal. En concret, als ronyons de ratolins amb malaltia renal crònica, van detectar que una major proporció de les cèl·lules del túbul proximal presentaven una signatura molecular diferent de l’oposada en els ronyons d’animals sans.

Davant aquestes observacions, les investigadores de l’IBEC van fer un pas més i, utilitzant minirronyons humans, van demostrar que aquests canvis eren deguts a una disminució en l’expressió d’alguns dels gens que regulen el metabolisme dels lípids en les cèl·lules del túbul proximal. A més, “gràcies a un abordatge multidisciplinari, i utilitzant models animals i minirronyons humans que generem mitjançant bioenginyeria a l’IBEC, vam descobrir que, en corregir aquesta deficiència, les cèl·lules del túbul proximal podien recuperar la seva funció en els diferents models d’estudi”, explica la Dra. Montserrat, Núria Montserrat, que també és membre del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials  i Nanomedicina (CIBER BBN).

» Article de referència: Dhillon P, Park J, Hurtado Del Pozo C, et al. “The Nuclear Receptor ESRRA Protects from Kidney Disease by Coupling Metabolism and Differentiation”. Cell Metabolism. 2020 Dec. DOI: 10.1016/j.cmet.2020.11.011

» Per a més informació: web de l’IBEC [+]

 

PCB

PCB