La transferència de tecnologia (TT) ha d'acabar impactant en la societat en forma de nous medicaments, dispositius i tecnologies que millorin la salut. Perquè això passi, els centres de recerca públics i la indústria han de treballar junts. L'última jornada Lessons Learned que han organitzat l'associació d'empreses CataloniaBio i Biocat, el dia 31 de maig al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha reunit quatre experts del món empresarial, acadèmic i capital risc per compartir les principals lliçons apreses els últims anys a Catalunya.

Felip Miralles, director de la Unitat eHealth d’Eurecat, ha introduït la sessió explicant que la transferència té tres etapes: identificació de la nova tecnologia, protecció (patents) i estratègia de desenvolupament i comercialització. Miralles ha recomanat fer proves de concepte ja que “ajuden a reduir costos i provar la viabilitat econòmica”. Actualment, el centre tecnològic Eurecat lidera més d’un centenar de projectes com el Nextcare per a la transferència de tecnologies multidisciplinàries en medicina personalitzada finançat dins la comunitat de salut RIS3CAT que coordina Biocat.

“Hem après que la TT no es genera per atzar i que és un procés multietapa, multidisciplinar i multidireccional” ha explicat Francisco Moreno, director de l’Àrea de Ciència i Transferència de Tecnologia de la Fundación Botín. Aquesta entitat porta 20 anys treballant en transferència tecnològica. Moreno considera que la innovació és responsabilitat de les empreses, no dels centres de recerca des d’on cal generar el coneixement i que “la implementació de procediments i mètriques en la gestió permet valorar el progrés”.
 

Quina és la visió des de l’empresa?

La indústria ho té clar: cal començar la innovació abans que la patent. Carlos Plata, CSO i CMO d’Esteve amb una trajectòria professional que l’ha portat més de 20 anys en països com els Estats Units i el Japó, recomana que l’empresa defineixi una estratègia de patents a llarg termini: “Totes les estratègies són vàlides, però cal personalitzar-la amb els objectius de la companyia”.

També s’ha parlat de compartir beneficis i riscos. “Els objectius, les motivacions i els interessos de les dues parts han de quedar clars per aconseguir una dinàmica d’èxit” ha comentat Plata. Però sense l’interlocutor clau no es va enlloc, “només si tens la gent adequada pots arribar a un model d’èxit”. Francisco Moreno de la Fundación Botín ha recolzat la mateixa experiència i ha afegit que “ha de ser una relació de confiança, de menys a més, i tenir en compte que a vegades el món acadèmic no pot respondre els terminis i les necessitats de la indústria”.

Fa vuit anys Esteve va dissenyar la seva estratègia d’R+D+I, i una de les decisions va ser traslladar el centre d’R+D al PCB, on treballen 80 investigadors, per l’entorn de sinèrgies que hi ha. Els models que han establert per a la TT són partenariats publicoprivats, consorcis de recerca i Strategic Joint Units amb universitats.
 

El programa CaixaImpulse

Per tancar la jornada, Gemma Torruella, Project & Program Manager de Caixa Capital Risc, ha destacat des del punt de vista de l’inversor que “si es vol transferir, com més aviat es faci millor”. Caixa Capital Risc, juntament amb la Fundació “la Caixa”, han creat el programa CaixaImpulse per promoure la transferència i la valorització des d’hospitals, universitats i centres de recerca públics. Fins avui han invertit 3,4 milions d’euros en 35 projectes. “El nostre focus no és la persona, és el projecte, ja que l’objectiu no és crear emprenedors” ha volgut matisar Torruella, “i és important que tots els decisors hi estiguin implicats perquè són decisions transformadores”.