Skip to main content
Sense categoria

Sobre ales, compartiments i relacions desconegudes

By 28 de juliol de 2011novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
 28.07.2011

Sobre ales, compartiments i relacions desconegudes

La revista Development ha publicat l'últim treball del Laboratori de Desenvolupament i Control del Creixement, liderat per Marco Milán, professor d'investigació ICREA de l'IRB Barcelona –ubicado al Parc Científic Barcelona– que pot tenir implicacions rellevants en el control del creixement i la tumorogènesi En col·laboració amb Stephen Cohen de la National University of Singapore, els investigadors han revelat com la repressió d'un únic microRNA (miRNA), bentam, contribueix a la formació dels límits entre compartiments en els primordis d'ala de Drosophila.


Les barreres físiques impedeixen els moviments de les cèl·lules entre poblacions adjacents, restringint-les als seus compartiments específics. En organismes multicel·lulars, des del sistema nerviós central en vertebrats fins l’ala de Drosophila, la compartimentalització cel·lular és essencial per al desenvolupament. Però, com poden mantenir-se estables aquests límits que separen poblacions de milers de cèl·lules?.

Fins ara, hi havia dues hipòtesis de treball que intentaven explicar la formació i el manteniment dels límits entre compartiments: una basada en les diferències d’afinitat generades per les molècules d’adhesió expressades per cada població, i l’altra que reivindica la importància del citoesquelet de les cèl·lules que separen els dos compartiments, necessari per a generar la tensió física que separa les diferents poblacions cel·lulars.

L’estudi realitzat pel Laboratori de Desenvolupament i Control del Creixement de l’IRB Barcelona ha aconseguit reconciliar aquestes dues hipòtesis. Mitjançant la repressió del microRNA bentam en les cèl·lules que separen els compartiments dorsal i ventral, Notch permet que el regulador d’actina Enabled s’expressi amb normalitat. En aquestes cèl·lules, Enabled indueix l’elongació del citoesquelet, generant una tensió que contribueix a la formació de la vora DV. bentam es converteix així en el nou actor molecular que regula la compartimentalització de l’ala de Drosophila.

Per a més informació