El Miguel Ángel creu que darrere de la valoració positiva que fan els usuaris del Parc pel que fa al repartiment de mercaderies i la recollida de residus hi ha l’esforç, la constància i la planificació. Amb més de 20 anys d’experiència sap reconèixer on va una caixa només mirant el seu aspecte exterior. Afirma amb orgull que mai ha perdut un paquet. El reconeixereu pels passadissos per la seva inconfusible bata blava.

Ens pots explicar com arrenca la teva història al Parc Científic?

Vaig arribar el 2001 i durant quatre anys vaig treballar per a una empresa subcontractada fent tasques de manteniment. El 2005 vaig passar a formar part de la plantilla del Parc per gestionar la recepció de mercaderies i les tasques de magatzem. En aquella època només arribaven quatre o cinc paquets al dia i ara són més de 150 albarans, que poden contenir fins a set paquets! També gestionava els residus i feia petits moviments de mobiliari que és, si fa no fa, el gruix de l’activitat avui dia, però a una escala molt més gran.

Quan va començar a canviar el volum?

A partir del 2007, quan va entrar en funcionament l’edifici Hèlix, la qual cosa ens va obligar a fer una nova recepció de les mercaderies, perquè només teníem la del Clúster I, i a contractar una nova persona per gestionar aquest edifici. I l’explosió de feina va ser a partir de la posada en marxa del Clúster II.

Avui dia quantes persones sou i com us organitzeu?

Som cinc persones (el Juanma, el Jordi, la Marina i la Patricia) dedicades a la recepció de mercaderies, el repartiment, els residus i els trasllats. Al matí rebem el gruix dels paquets, recepcionem entre els edificis Clúster i Hèlix 180 albarans, i anem repartint amb la consigna que no quedi cap paquet sense lliurar; sempre deixem el magatzem net de mercaderies. Al matí durant tota la setmana fem recollida dels residus de laboratori. Les tardes les deixem lliures per moviments puntuals de mobiliari i treballs més atípics. Després de molts anys d’experiència, hem descobert que aquest és el millor sistema i també he d’agrair que els usuaris i companys posin de la seva part perquè la maquinària funcioni. Si la feina es fa de forma endreçada i ets puntual, la gent queda contenta.

Amb tot aquest volum de paquets no perdeu mai res?

Cap ni un, i quan s’ha perdut un paquet, acostuma a aparèixer, perquè hi ha una bona gestió al darrere. Jo em guardo les còpies dels albarans durant sis mesos, per si de cas. Aquest albarà sempre m’indica si un paquet ha entrat o no al Parc. A banda d’això, fa tants anys que m’hi dedico que veig un paquet i només mirant la caixa ja sé on va, on buscar si s’ha perdut, quin laboratori l’ha demanat… També conec perfectament als transportistes, i amb els més habituals tinc molt bona relació.

Com funciona la gestió de residus?

És el procés invers de la mercaderia: van de dins cap a fora. Fem rondes de recollida diàries, molt organitzades i repartides per plantes i edificis, i ho fem així perquè el volum és molt gran; en un dia seria impossible i sempre anem coordinats amb els laboratoris que els deixen preparats. Recollim residus biològics i químics completament tancats, amb totes les mesures de seguretat. I aquests, al seu torn, els recull una empresa especialitzada que els treu del Parc.

Al baròmetre de satisfacció del Parc, acostumeu a sortir ben valorats…

Sí, és un reconeixement a l’esforç, la constància i la planificació. Gràcies als meus companys que posen de la seva part perquè tot surti bé.