L'empresa Meteosim, spin-off de la Universitat de Barcelona ubicada al Parc Científic de Barcelona, reelaborarà l'atles de recurs eòlic de Catalunya per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l'Institut Català de l'Energia. La finalitat d'aquest nou atles és possibilitar una avaluació acurada de la capacitat eòlica de la regió i identificar àrees de fort potencial per al desenvolupament de nous projectes. Aquesta informació serà de gran utilitat per al Govern de la Generalitat de Catalunya, els promotors de parcs eòlics i d'altres agents implicats.

”

Segons el director de Meteosim Joan Aymamí, “una elaboració més detallada de l’atles eòlic català, permetrà saber amb detall quines són les zones més prometedores per a la instal·lació de parcs eòlics; en aquest sentit, el nou atles que elaborarem suposarà una eina complementaria per a una correcta ordenació del territori en aquest àmbit”. Actualment, a Catalunya hi ha 87MW instal·lats que suposen només l’1% dels més de 6000MW eòlics de l’estat Espanyol. “La generació elèctrica a partir d’energia eòlica a Catalunya tindrà, però, un fort creixement els propers anys”, assenyala Aymamí.

Per a la realització d’aquest projecte, Meteosim, empresa especialitzada en la predicció de producció energètica per parcs així com en l’estudi del recurs eòlic, utilitzarà la tecnologia MesoMap™. Mitjançant l’ús d’un model de simulació de la dinàmica de l’atmosfera, juntament amb dades meteorològiques i bases geogràfiques i de cobertura del terreny, MesoMap™ produirà mapes de vent mig, densitat de potència, roses de vent i distribucions de freqüència. Aquesta tecnologia permetrà que l’atles tingui una resolució propera als 200 metres i que pugui incloure també amb detall un estudi del recurs eòlic offshore del litoral català.

MesoMap™, el sistema més avançat que existeix per a la prospecció dels recursos eòlics, possibilita a més la simulació de gairebé tots els fenòmens meteorològics propers de la superfície que determinen el vent. Per exemple, calcula numèricament circulacions locals causades per diferències de temperatura entre el continent i el mar (brises marines i terrals), l’efecte de canalització entre muntanyes, el flux de l’aire fred de les muntanyes cap a les valls o el cisallament vertical del vent degut a l’escalfament de la superfície terrestre, entre d’altres fenòmens. Des de la seva introducció, aquest sistema s’ha fet servir en més de 25 països en els cinc continents.