Encara que existeixen certs protocols d'abordatge integral de pacients majors amb fractura d'os que han demostrat ser eficaços, les unitats d'Ortogeriatria són encara un repte a Catalunya. Aquesta és una de les conclusions de la jornada ‘Atenció Integral del pacient amb osteoporosis a Catalunya. Un repte o una realitat', organitzada per la farmacèutica Lilly, i que va tenir lloc ahir al Parc Científic de Barcelona (PCB) amb prop d'un centenar d'assistents. La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Jordi Quintana, director de Desenvolupament de Negoci i Innovació del PCB i de José Antonio Sacristán, director mèdic de Lilly, i va incloure una conferència magistral a càrrec d'Ivo Gut, director del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) sobre la medicina personalitzada en l'era de l'anàlisi genòmica.

”

A Catalunya, la taxa d’hospitalització per fractura de maluc és de 681 casos per cada 100.000 habitants majors de 65 anys, la qual cosa la situa entre les més altes d’Espanya. Segons el Dr. Domingo Ruiz, director de la Unitat de Geriatria de l’Hospital de Sant Pau, “Les unitats d’Ortogeriatria permetrien donar una atenció integral als pacients majors que ingressen amb problemes traumatològics, especialment per fractura de fèmur i maluc, aconseguint una reducció de la mortalitat, una millora de la funció física i una disminució de les complicacions mèdiques. En definitiva, una millor qualitat de vida per al pacient”.

En la mateixa línia es va pronunciar la Dra. Cristina Carbonell, metge d’Atenció Primària i membre del Grup de Treball d’Osteoporosi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC): “Sovint, la coordinació entre nivells depèn molt de la zona en què es treballa. En algunes zones aquesta relació seria millorable en benefici dels nostres pacients compartits”.

“El 2011, el cost directe per utilització de serveis sanitaris va ser de gairebé 65 milions d’euros. Si, a més, es tenen en compte els costos indirectes derivats de la dependència -que afecta al 30% dels pacients- el cost total per pacient en el primer any de la fractura és aproximadament de 9.500 euros” va apuntar la Dra. Mª Jesus Pueyo, tècnica del Pla Director de Malalties Reumàtiques i de l’Aparell Locomotor de la Direcció General de Planificació i Investigació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

A la jornada es va fer palès el paper fonamental del metge d’Atenció Primària per a la identificació de pacients amb el risc de patir una fractura osteoporòtica, com aquells que ja l’han sofert, per evitar successives.”Quan una patologia aconsegueix els nivells de prevalença de l’osteoporosi, és important i necessària la implicació de tots els professionals sanitaris. En aquest sentit, els metges d’atenció primària haurien d’implicar-se almenys en dos aspectes: la identificació de pacients amb risc i vetllar pel compliment terapèutic i seguiment de la patologia en els nostres pacients, vigilant també els possibles riscos derivats de l’evolució del procés i dels tractaments”, va afirmar la Dra. Cristina Carbonell.

Actualment, els principals tractaments de l’osteoporosi estan dirigits, d’una banda, a prevenir la pèrdua de la massa òssia i, d’altra banda, a formar massa òssia. “Encara que tots són eficaços, el metge haurà de prescriure un o un altre tipus de fàrmac en funció del seu perfil de risc de fractura”, va explicar el Dr.Xavier Nogués, coordinador de la Unitat de Recerca de Fisiopatologia Òssia i Articular (URFOA) de l’Hospital del Mar de Barcelona (IMIM). “De moment, no hi ha altres opcions, encara que la recerca s’està desenvolupant fundamentalment en nous formadors de massa òssia que són els que realment augmenten la quantitat i qualitat de l’os”.