La Plataforma Española de Nanomedicina i la European Technology Plataforma on Nanomedicine han presentat avui al Parc Científic de Barcelona sengles documents sobre la situació de la nanomedicina a Espanya i les línies estratègiques d'actuació que es marquen a nivell europeu per impulsar l'R+D d'aquest àmbit. Ambdues entitats coincideixen en destacar que l'ús de la nanotecnologia en la medicina pot tenir aplicacions directes en la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones amb, a més, un cost sanitari més reduït. El document espanyol, a més, preveu que els avenços que s'estan desenvolupant en aquest àmbit puguin arribar al sistema sanitari en els propers quinze anys.

”

No obstant, la Plataforma Nanomed Spain, en el seu document “Visión Estratégica de la nanomedicina en España”, assenyala que la nanomedicina està en fase embrionària i que cal l’enfortiment d’un sector industrial que permeti que els avenços cientificotecnològics es transfereixin en aplicacions concretes dins el sistema sanitari.

Josep Samitier, coordinador de Plataforma Nanomed Spain, assenyala que “Espanya pot tenir un paper rellevant en aquesta evolució ja que compta amb centres de recerca punters, un sector industrial farmacèutic i biotecnològic interessat en incorporar noves tecnologies, a més d’un sistema assistencial basat en una xarxa d’hospitals que realitzen recerca bàsica i clínica a nivell internacional”.

Segons especifica el document de la Plataforma Nanomed Spain, la nanomedicina com a sector innovador que requereix grans inversions, es desenvoluparà cap a aplicacions on el benefici sigui substancial i, a més, afronti problemàtiques assistencials que fins el moment no s’hagi pogut plantejar per qüestions científiques o econòmiques.

En aquest sentit, la European Technology Plataform on Nanomedicine determina en l’Agenda Estratègica de Recerca (Strategic Research Agenda, SRA) les línies prioritàries de desenvolupament de l’R+D europea en nanomedicina pels propers anys, que se centraran en les malalties cardiovasculars, el càncer, els desordres musculoesquèlitcs, les malalties neurodegeneratives, la diabetis i les malalties infeccioses bacteriològiques o víriques com la Sida. Aquesta selecció, segons s’explica en el document, ha estat determinada per tractar-se de malalties que disminueixen notablement la qualitat de vida del pacient, per tenir un impacte socioeconòmic elevat i perquè la nanotecnologia pot ajudar en el procés de curació.

Ambdós documents coincideixen en apuntar tres eixos d’aplicació de la nanomedicina: el diagnòstic, l’administració de fàrmacs i la medicina regenerativa. En el primer camp, explica que es desenvoluparan dispositius o biosensors que permetran fer un diagnòstic de manera més ràpida i fiable, en fases inicials de la malaltia i a un cost més baix en casos, per exemple, de càncer.

Quant a l’administració de fàrmacs, els avenços en nanotecnologia permetran la implantació efectiva de l’anomenada “teràpia individualitzada”, així com l’administració al pacient de menys dosis del medicament per obtenir el mateix efecte; la reducció dels efectes secundaris a través de medicaments que actuïn només en la diana terapèutica; o crear noves vies d’administració més efectives i còmodes per al pacient, com per exemple l’administració d’insulina via nasal. En aquest sentit, es podran dissenyar per als pacients de càncer sistemes d’administració de fàrmacs que els dirigeixin només a les cèl·lules cancerosas, evitant en la mesura que sigui possible els efectes secundaris de la quimioteràpia actual.