La Universitat de Barcelona (UB) és una de les universitats estatals més influents en recerca atenent al nombre de publicacions altament citades, posició que comparteix amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Mondragon. Aquesta és una de les conclusions de l’U-Multirank 2016, classificació anual impulsada per la Comissió Europea amb l’objectiu d'avaluar les universitats des d’una perspectiva que tingui en compte no només de recerca —com fan altres rànquings internacionals, com l’ARWU—, sinó també altres aspectes com la docència, la transferència de coneixement, el compromís regional o l’orientació internacional de la universitat.

El rànquing estableix quatre tipus de qualificacions ens els trenta indicadors que mesura: A és sinònim de molt bona, i E, de fluixa. La Universitat de Barcelona obté una valoració molt positiva (A) en nombre de publicacions normalitzades, col·laboracions amb publicacions de grups internacionals, col·laboracions amb publicacions de grups regionals i ingressos de fonts regionals. Quant a les àrees de coneixement, la Universitat de Barcelona és la primera en la ràtio entre estudiants i professorat en Matemàtiques, Química i Biologia.

Aquesta classificació inclou més de 1.300 universitats de noranta països, seixanta-set de les quals són de l’Estat espanyol. En el marc de la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), la Universitat de Barcelona sempre ha mantingut una posició de prudència en relació amb aquest rànquing. Per això, la participació de la Universitat per a l’elaboració d’aquesta classificació és parcial. En el seu moment, la institució ja va advertir que aquest projecte, que comporta unes despeses de quatre milions d’euros del programa Erasmus, podia implicar un cost important per a les universitats. 

Resultats de l’U-Ranking 2016

Per la seva banda, l’U-Ranking 2016, elaborat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), assenyala una millora de resultats de la Universitat de Barcelona en aquesta edició, en passar del quart al tercer interval. Enguany, comparteix posició amb la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Carlos III i la Universitat de Navarra.

Així mateix, segons aquest rànquing, la Universitat de Barcelona es classifica també en tercera posició en rendiment investigador, en quarta segons el rendiment docent i en quinzè lloc pel que fa a innovació i desenvolupament tecnològic.

Pel que fa a la classificació de les universitats segons la seva dimensió (U-Ranking Volum), la Universitat de Barcelona conserva el segon lloc, darrere de la Universitat Complutense de Madrid. En l’àmbit de la docència, se situa segona, i sisena en relació amb innovació i desenvolupament tecnològic.

L’U-Ranking analitza seixanta-una universitats de l’Estat espanyol, que representen més del 95 % del sistema universitari en termes d’estudiants de grau. La classificació té en compte les tres missions de la universitat: docència, recerca i innovació i desenvolupament tecnològic. Entre els indicadors que s’analitzen, es valoren, en el cas de la docència, el nombre de professors per cada cent alumnes, la taxa d’èxit i d’abandonament dels estudiants, les notes de tall o el nombre d’alumnes estrangers. En l’apartat de recerca, es quantifiquen els recursos estatals i internacionals obtinguts pel professorat, els articles publicats amb referència ISI, el nombre de sexennis o les tesis publicades, entre d’altres.

En l’apartat d’innovació i desenvolupament tecnològic, alguns dels indicadors són els ingressos obtinguts per llicències o per contractes internacionals, així com el nombre de patents. Tal com expliquen els impulsors del rànquing, “la classificació (en aquest terreny) està liderada per les universitats politèniques, més orientades per la seva naturalesa cap a la transferència de coneixement”.