Un equip internacional de científics ha seqüenciat i analitzat el genoma de la població aborigen australiana. Els resultats d'aquest treball revelen troballes interessants que ajudaran a comprendre com es va produir la sortida dels primers humans d'Àfrica.  Òscar Lao, investigador del Centre Nacional d'Anàlisi Genómica (CNAG-CRG) amb seu al PCB, és el primer co-autor de l'estudi publicat aquest dimecres en la revista Nature, que en aquesta edició dedica un espai molt destacat a l'actual debat sobre si els humans moderns van sortir del continent africà en una o en diverses onades migratòries.

El debat sobre com Austràlia va ser poblada inicialment i com van succeir els canvis en el llenguatge i la cultura no està resolt encara. En aquest continent es troben algunes de les proves arqueològiques més antigues dels humans moderns fora d’Àfrica que daten de fa uns 50.000 anys, la qual cosa ha estat interpretat per alguns investigadors com una evidència de l’existència de múltiples diàspores fora del continent Africà. No obstant això, el 90% dels aborígens australians parla idiomes que pertanyen a una mateixa família lingüística que es remunta no més d’uns pocs milers d’anys. 

Ara, un equip internacional de científics ha seqüenciat el genoma de 83 aborígens australians moderns i el de 25 habitants de Papua, els veïns del nord dels australians, cobrint així la major part del continent australià i la serralada central de Nova Guinea. Les seqüències d’ADN mostren que els aborígens australians i els papús es van separar conjuntament dels europeus i els asiàtics fa uns 58.000 anys. Aquests estudis genòmics de la població aborigen australiana, publicats en Nature aquesta setmana, proporcionen resposta a molts d’aquests interrogants antropològics i suggereixen que els australians provenen d’una migració africana anterior a la resta.

El complex trencaclosques de l’evolució humana

L’investigador del Centre Nacional d’Anàlisi Genómica (CNAG-CRG) Òscar Lao, que lidera el grup de Genòmica de Poblacions, és primer co-autor d’aquest treball i ha contribuït a l’estudi analitzant i interpretant la subestructura de poblacions dels aborígens australians. “L’anàlisi d’aquestes dades ha estat molt complex perquè la majoria d’individus que hem analitzat tenen un component europeu i de l’Est Asiàtic recent molt important (en alguns casos, el 80% del genoma d’un individu que s’auto-denomina com a aborigen australià és europeu), que interfereix amb qualsevol anàlisi que intenti esclarir que va passar abans que arribessin els europeus. Reduir o eliminar del genoma aquest component ha estat molt difícil i ha limitat el nombre de mostres que hem pogut utilitzar”.

Els resultats apunten al fet que la variació genètica dels aborígens australians segueix uns patrons geogràfics molt marcats, una característica que ja s’havia detectat en altres regions del món (per exemple a Europa) però que a causa de la peculiar història del continent australià i de les seves implicacions per comprendre l’origen de l’home no estava res clar que també fos així a Austràlia. A més, s’ha vist que aquesta variació genètica depèn també de la llengua que parla cada població, com en altres regions del món. En conjunt, aquesta sub-estructura genètica de poblacions present en el continent australià ens ha permès predir amb una elevada precisió l’origen geogràfic d’una mostra a partir de la seva variació genètica.”

El debat sobre si els humans moderns van migrar del continent africà en una o diverses onades és molt intens en la darrera edició de Nature (Nature 537, 457–458, doi: 10.1038/537457a). Aquest estudi i un altre liderat per l’investigador de Harvard David Reich (doi:10.1038/nature18964) conclouen que els australians són principalment el resultat d’una única onada migratòria d’Àfrica. No obstant això, no exclouen escenaris més complexos en els quals, per exemple, haurien existit onades més antigues d’humans moderns que haurien tingut molt poc impacte en el paisatge genòmic d’Austràlia i Papua. 

Famílies lingüístiques i resultats genètics

Al voltant del 90% dels aborígens australians d’avui dia pertanyen a la família lingüística pama-ñungana. Aquesta família es va originar fa només uns 6.000 anys, però d’acord amb el nou estudi les persones que parlen les llengües pama-ñungana avui van començar a diferenciar-se genèticament a Austràlia fa 31.000 anys. L’encaix de tot això ha intrigat als científics durant dècades.

Eske Willerslev –investigador de la Lundback Foundation, del Centre de GeoGenética de Copenhaguen, de la Universitat de Cambridge i del Sanger Institute– que ha liderat aquest estudi, explica que “al principi aquesta diferència d’edats compreses entre els resultats genètics i l’origen de les llengües era desconcertant. Primer vam pensar que les llengües havien de ser molt més antigues del que apuntaven les hipòtesis anteriors. Però després vam trobar evidència d’un augment de la població i d’expansió des del nord-est d’Austràlia cap a la resta del continent fa uns 10.000 anys. Probablement, aquesta migració va portar canvis lingüístics i culturals. El que és estrany és l’impacte genètic limitat que aquests pobles van tenir als grups amb els quals van entrar en contacte, mentre que el seu impacte cultural i lingüístic va ser enorme.  És com uns immigrants que canvien la forma en què la gent parla i pensa i després desapareixen de sobte, com a fantasmes.”

•Article de referència:  Anna-Sapfo Malaspinas et al. (2016) A genomic history of Aboriginal Australia. Nature. DOI:10.1038/nature18299