Juan Fran Sangüesa és enginyer bioquímic per l’Institut Nacional de Ciències Aplicades de Lió i doctor en Biologia Molecular i Cel·lular per la Universitat de Montpeller. Va assumir el càrrec de director dels CCiTUB el 2021, després d’una dilatada trajectòria en gestió de recerca i innovació a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) i el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (PRUAB).

Com definiries breument els CCiTUB?

Som una de les instal·lacions de recerca més grans de tot l’Estat amb una plantilla, comptant el personal temporal, de gairebé 200 persones. Cobrim un ampli ventall de tècniques en tres grans àrees: materials, química i biologia i ens centrem en anàlisi i caracterització. La nostra oferta és molt complementària: oferim serveis que diem de proximitat i recurrència i també disposem d’equipaments singulars com el microscopi electrònic de darrera generació i l’equip de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp que atrauen gent de tot el món, tant investigadors com empresa privada. Al Parc Científic de Barcelona (PCB), en concret, treballen 30 persones amb infraestructura centrada en recerca biomèdica: citometria, genòmica, anàlisi biomolecular, proteòmica, RMN i microscòpia electrònica.

Com equilibreu la demanda de serveis entre la recerca pública i el client privat?

Està en la nostra naturalesa tenir una vocació dual. A més de treballar per als investigadors de la Universitat, també volem ser un servei obert a tot el sistema de recerca. El 2024, el 25% d’usuaris que tenim venen de l’empresa privada, un 39% venen de la Universitat de Barcelona, i la resta venen d’institucions de recerca pública, com els centres CERCA, el CSIC i altres universitats.

Quins avantatges destacaries del vostre emplaçament en el PCB?

És l’entorn ideal per a un centre de serveis científics i tècnics perquè oferim serveis a tot l’ecosistema: centre de recerca, empresa gran i empresa petita. La proximitat física genera interaccions profitoses amb un efecte d’atracció i retroalimentació positiu. Formar part de la UB, que és la universitat més potent de l’Estat és un incentiu que aporta credibilitat i confiança en els nostres serveis. M’agrada pensar que nosaltres som al nucli d’aquest entorn col·laborant amb l’actor públic i el privat.

Quin valor afegit oferiu si el comparem amb altres actors de l’ecosistema amb serveis similars?

Oferim un servei personalitzat. No volem competir amb grans empreses que fan un gran volum d’anàlisis. Nosaltres resolem problemes concrets i trobem solucions a mida gràcies a una tecnologia i un personal altament qualificats. Ara, el nostre objectiu és integrar els nous equipaments amb els diferents serveis que oferim, aprofitant el gran ventall de tècniques que coneixem, que és realment impressionant. Quan rebem una mostra, podem desenvolupar metodologies que combinen diverses tècniques per obtenir el màxim d’informació i el millor resultat possible.

Com us posiciona el fet de tenir infraestructures cientificotècniques singulars?

Les infraestructures cientificotècniques singulars (ICTS) són molt importants: ens donen visibilitat i posicionament. N’hi ha poques a l’Estat i el procés de selecció és molt estricte. Som l’única universitat que té dos nodes de dos ICTS diferents, i això, des del punt de vista de la reputació, és molt rellevant per a nosaltres i per al Parc. El segell ens obre la porta a convocatòries específiques per a l’adquisició d’equipament singular, però també suposa un repte, perquè ser singular i continuar sent-ho és difícil i requereix capacitat d’inversió. També ens ajuda a captar talent investigador. Finalment, contribueixen a obrir noves línies de recerca i que sorgeixin idees que estan a la frontera del coneixement. Amb les ICTS es pot fer recerca bàsica i aplicada, i volem que les entitats privades en siguin conscients. Ja tenim casos d’èxit d’empreses que estan fent un ús intensiu, per exemple, de l’RMN d’alt camp.