Un equip científic, liderat pels investigadors Daniel Grinberg i Susana Balcells de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha identificat un gen causant de la síndrome d’Opitz C en l’única pacient diagnosticada a Catalunya amb aquesta malaltia, que causa greus discapacitats en els afectats i que fins ara no ofereix possibilitats de tractament, diagnòstic prenatal o consell genètic. Aquest nou avenç científic és un primer pas per conèixer millor les bases genètiques d’aquesta  patologia congènita que s’ha diagnosticat en tres persones a la península Ibèrica i en seixanta a tot el món.

Les bases genètiques d’aquesta malaltia ultraminoritària, descrita per primera vegada l’any 1969 per John M. Opitz, encara són desconegudes. En general, es pensa que el seu origen està causat per l’aparició de mutacions de novo —presents en els fills però no en els progenitors— de caràcter dominant. En l’actualitat, el diagnòstic és clínic i es basa en la simptomatologia que presenten els pacients en diferent grau (trigonocefàlia, discapacitat intel·lectual, retard psicomotriu, etc.) i que, en molts casos, coincideix bastant amb el d’altres patologies minoritàries similars, com ara les síndromes de Schaaf-Yang, Bohring-Opitz o Prader-Willi.

En el nou estudi –publicat a la revista Scientific Reports– els experts han descrit per primer cop l’existència d’una mutació de novo —la p.Q638*— localitzada en el genMAGEL2 de l’única persona diagnosticada inicialment amb la síndrome d’Opitz C a Catalunya. La identificació d’aquesta mutació, que es troba a la regió de Prader-Willi del cromosoma 15, amplia l’horitzó del coneixement sobre la genètica i les possibilitats de diagnòstic d’aquestes malalties ultrarares.

“La mutació p.Q638* identificada en el gen MAGEL2 coincideix amb la que s’havia descrit de manera independent i paral·lela en un pacient afectat per la síndrome de Schaaf-Yang, una nova patologia minoritària que afecta una cinquantena de persones a tot el món. Els primers casos van aparèixer descrits en la bibliografia científica el 2013 per l’equip del professor Christian Schaaf, del Baylor College of Medicine, a Houston”, detalla el professor Daniel Grinberg, membre de del Grup de Genètica Molecular Humana de la Universitat de Barcelona, del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i del  l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

La genètica definirà els límits d’aquestes malalties minoritàries

Identificar el gen responsable d’una malaltia és un punt d’inflexió per conèixer millor la patologia i impulsar futures aproximacions terapèutiques que puguin millorar la qualitat de vida dels pacients. En el nou estudi, els equips de la UB i del CRG han aplicat tècniques de seqüenciació massiva (NGS) de l’ADN (exoma i genoma), una potent metodologia que permet identificar els gens mutats en cada pacient.

Tal com explica la professora de la UB Susana Balcells, membre també de l’IBUB i del CIBERER, “en aquest tipus de malalties tan difícils d’estudiar i de diagnosticar, el que es pot veure des del vessant de la simptomatologia clínica està molt allunyat del defecte molecular inicial que genera la malaltia”.

“Tots aquests dubtes clínics —continua Balcells— es podran resoldre per la genètica, que definirà els límits d’aquestes malalties rares i facilitarà el consens científic sobre el diagnòstic i les causes genètiques que les provoquen”. 

En aquest treball també hi han participat John M. Opitz (Universitat de Utah, Estats Units), Giovanni Neri (Universitat Catòlica del Sagrat Cor, Itàlia) i un ampli grup d’experts del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de  l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR).

• Més informació al web de la UB [+]