El grup d'opinió i reflexió en economia política EuropeG defensa que el model universitari espanyol requereix una reforma profunda per afavorir la competitivitat de l'economia espanyola en el context d'Europa. Aquesta és una de les principals conclusions del seu quart policy brief, 'La reforma de la universitat. Un impuls a la competitivitat de l'economia espanyola' que han presentat aquest dilluns el professor Martí Parellada i la coordinadora del treball Gemma Garcia al Parc Científic de Barcelona (PCB). En l'elaboració de l'informe també hi han participat l'exconseller d'Economia de la Generalitat Antoni Castells, i els professors Manuel Castells, Josep Oliver i Emilio Ontiveros. EuropeG s'integra a la Fundació Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona, i està ubicat al PCB.

”

Al informe, el grup EuropeG proposa tres eixos imprescindibles de la reforma del sistema universitari espanyol: desenvolupar l’autonomia de la universitat, augmentar els recursos econòmics que s’hi destinen, i definir els reptes estratègics que orientin la seva acció.

La universitat espanyola forma avui un milió i mig d’estudiants de primer i segon cicle i grau, i al voltant de 113.000 estudiants de màster. A més, és destinatària del 29% de la despesa d’R+D de l’economia espanyola i ocupa el 48% dels investigadors espanyols. També desenvolupa el 17% de les sol·licituds de patents nacionals i el 69% del total de publicacions científiques espanyoles.

D’acord amb l’estudi, una revisió d’aquestes característiques ha de permetre que la universitat continuï augmentant el seu rendiment investigador, millori la seva capacitat formativa, desenvolupi la seva acció de transferència de resultats de la recerca a l’empresa i la societat i incrementi la seva presència en l’àmbit internacional.

Autonomia universitària

Dotar la universitat de més autonomia ha de ser, segons els autors, l’eix central de la reforma que ha de contemplar, en línia amb els països amb sistemes universitaris capdavanters, els següents punts: un únic consell de govern amb representants sense vincle directe amb la universitat i amb capacitat de designar el rector; una major capacitat executiva del rector per poder seleccionar l’equip de direcció i els responsables acadèmics; uns mecanismes que assegurin la participació dels acadèmics en la política de la universitat; i una major autonomia de la universitat per establir la política de professorat, l’oferta acadèmica i per seleccionar els nous estudiants.

Reescriure el finançament

Els autors de l’estudi alerten de la necessitat d’arribar a un màxim consens sobre el finançament, per garantir estabilitat en l’activitat universitària. Això implica, d’una banda, acordar els recursos públics que s’hi invertiran i, de l’altra, establir l’aportació privada. L’impacte de la consolidació fiscal en les universitats espanyoles s’ha traduït en una reducció del finançament públic a l’educació superior en més d’un 10 % en el període 2008-2012. També Portugal, Irlanda, Grècia, Itàlia, Letònia, Lituània, Islàndia, Hongria, Txèquia i Holanda han experimentat reduccions significatives. En canvi, als països nòrdics, França, Alemanya, Polònia, Suïssa, Àustria i Eslovàquia la despesa pública universitària ha continuat creixent.

Reptes estratègics

El policy brief apunta que la universitat espanyola que coneixem és resultat de la Llei de Reforma Universitària de 1983, a partir de la qual no hi ha hagut canvis substancials més enllà de regular l’accés a la funció docent. D’acord amb l’informe, la universitat viu avui un escenari que aconsella una reforma profunda: se li exigeix transferència de coneixement a la societat, contribució al desenvolupament econòmic i social, caràcter internacional i que convisqui amb l’impacte de la formació online gratuïta i global que suposen els MOOC (Masive Open Online Courses). La posició del govern espanyol al respecte es concreta en el Programa Nacional de Reformas (supervisat per la Comissió Europea), en què esmenta la revisió de la legislació universitària com una necessitat per impulsar l’excel·lència, la competitivitat i la internacionalització del sistema universitari i anuncia el compromís d’iniciar-ne el tràmit el segon trimestre del 2014.

Per a consultar l’Informe d’EuropeG: Policy Brief núm. 4 [+]