Espanya compta amb grans avantatges per liderar la implementació del futur Espai Europeu de Dades Sanitàries (EEDS). Aquesta és una de les principals conclusions d’un informe realitzat pel hub espanyol d’EIT Health, EIT Health Spain, que té la seva seu al Parc Científic de Barcelona. El document s’ha presentat avui a l’Oficina del Parlament Europeu a Madrid, en un acte en què els responsables de la seva elaboració han tret a la llum tant les oportunitats com els reptes i dificultats a superar per a l’adequada aplicació de l’EEDS, que la Comissió Europea espera que entri en funcionament el 2025.

Segons l’informe ‘Implementació de l’Espai Europeu de Dades Sanitàries a Espanya, és realment factible?‘, el nostre país compta amb una situació molt privilegiada per liderar l’aplicació de la normativa en aquest camp. “Figura entre els cinc primers països d’Europa en digitalització de dades i està també al capdavant mundial en recerca clínica, té diferents estratègies i programes en l’àmbit públic, així com amb finançament per avançar en la transformació digital del sistema sanitari”, resumeix Izabel Alfany, directora general de EIT Health Spain.

No obstant això, la seva implementació ha d’enfrontar-se a nombrosos reptes en poc temps, com ara desenvolupar una normativa àgil, definir l’assignació estratègica de recursos, distribuir les funcions i responsabilitats per a la seva governança, desenvolupar serveis i solucions tècniques eficients, normalitzar i abocar totes les dades perquè siguin interoperables, i assegurar la protecció d’aquests. Tant els pacients com els metges poden ser les forces motrius d’aquest canvi, que desplegarà el poder de les dades sanitàries per ajudar a desenvolupar tractaments i solucions de salut més segures i eficaces i dissenyar serveis més sostenibles i centrats en el pacient.

Això exigirà profunds canvis culturals a la sanitat i a tota la societat espanyola per passar d’enfocaments centrats en la privacitat cap a una posada en comú de les dades sanitàries en nom de l’interès públic, i també canvis des del punt de vista legal, ètic i de la seguretat. Espanya té capacitat per fer realitat l’EEDS en un futur no gaire llunyà, però “per a assegurar que s’implementi de manera reeixida es requereix la col·laboració i el compromís de tots els agents, del sector públic i privat, així com de dotació de recursos en infraestructura i capacitació”, afegeix Alfany.

L’EEDS obrirà una gran oportunitat d’Espanya per avançar en innovació i salut digital, així com cap a una atenció basada en valor per als pacients, s’assenyala a l’informe, que forma part d’una iniciativa paneuropea del fòrum de líders en salut Think Tank d’EIT Health que ha avaluat en tots els països de la Unió Europea la viabilitat d’aplicar la legislació de l’EEDS.

La proposta per regular l’Espai Europeu de Dades Sanitàries és una iniciativa que la Comissió Europea va presentar el mes de maig del 2022 amb l’objectiu de proporcionar a les persones més control i accés digital quant a les seves dades sanitàries i, alhora, oferir un marc coherent, fiable i eficient per al seu ús en activitats de recerca, innovació, formulació de polítiques i reglamentació.  Al desembre de l’any passat (2023) el Ple del Parlament Europeu va donar llum verda a la  creació de l’EEDS, i actualment el futur reglament està en fase de tramitació. La Comissió Europea està negociant les esmenes proposades pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, i espera presentar el text normatiu definitiu en la primera meitat de 2024 per a la seva entrada en funcionament el 2025.

Està Espanya preparada per a abordar l’EEDS?

Durant la presentació de l’informe a l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya, a més d’analitzar les seves principals conclusions, hi ha hagut un debat amb alguns dels responsables de la seva elaboració, on s’han assenyalat tant les oportunitats, com els reptes i dificultats a superar al nostre país per a l’adequada implementació de l’EEDS.

Participants a la taula de presentació de l’informe: Ángeles Barrios, Izabel Alfany, Joaquín Cayón, Montserrat Daban i Ana Miquel. Foto / EIT Health Spain.

L’informe aborda el nivell de preparació d’Espanya respecte a sis dimensions de l’aplicació de la nova regulació: governança de l’EEDS, qualitat de les dades, finançament i recursos, capacitats tècniques i humanes, connexió entre l’ús primari i secundari de les dades i comunicació i sensibilització. El document, a més, planteja recomanacions per aconseguir una implementació reeixida.

En un context en el qual la infraestructura física per a l’emmagatzematge i el processament de dades ja està disponible en totes les comunitats autònomes, els experts que han contribuït a l’elaboració de l’informe han destacat la necessitat de centrar-se en tasques més complexes, com el desenvolupament de solucions que permetin als titulars de les dades i als usuaris interactuar de manera eficient, o transformar dècades de registres electrònics heretats i sistemes d’informació sanitària fragmentats en recopilacions de dades aptes per a un ús secundari (activitats de recerca, innovació, formulació de polítiques i reglamentació).

També han incidit en la necessitat d’invertir en les capacitats i competències tècniques i humanes necessàries per a escometre aquesta transformació, i han subratllat que portarà temps assolir canvis que facilitin, en lloc de dificultar, una gestió de les dades compatible amb el treball dels professionals sanitaris i la continuïtat de l’atenció al pacient.

Encara que els reptes no són petits, la sensació generalitzada entre els experts participants en l’informe és d’optimisme.

» Enllaç a la notícia sencera: web d’EIT Health Spain [+]