Una investigació liderada per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) –des de la seva seu al Parc Científic de barcelona (PCB)–, en col·laboració amb hospitals espanyols i la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha posat al descobert una dependència del càncer de mama que podria obrir noves opcions terapèutiques per combatre’l.

Els científics descriuen a Nature Communications que les cèl·lules de mama tumorals necessiten recollir greixos de l’exterior i traslladar-los al seu interior per poder seguir proliferant. La principal proteïna en aquest procés és LIPG (llegit, lip ge), un enzim localitzat a la membrana (la capa exterior que envolta les cèl·lules) sense l’activitat de la qual, la cèl·lula tumoral no pot créixer. Les anàlisis de més de 500 mostres clíniques de pacients amb diferents tipus de tumors de mama revelen que el 85% tenen alts nivells de LIPG.

A Espanya, el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones i el quart en ambdós sexes (dades SEOM, 2012), amb més de 25.000 nous diagnòstics cada any. Segons xifres de l’Organització Mundial de la Salut, al món es diagnostiquen 1’38 milions de nous casos i produeix 458.000 morts a l’any (IARC Globocan, 2008).

Taló d’Aquil·les

Es coneixia que les cèl·lules tumorals per créixer capten glucosa de l’exterior de la mateixa manera que se sabia que reprogramen la seva maquinària interna per produir molts més lípids (greixos). La novetat del descobriment radica que per primera vegada es posa al descobert la necessitat de les cèl·lules tumorals d’importar lípids externs.

“Aquest nou coneixement relacionat amb el metabolisme podria representar un taló d’Aquil·les per al càncer de mama” explica l’investigador ICREA i cap de grup de l’IRB Barcelona, ​​Roger Gomis, co-líder del treball amb Joan J. Guinovart, director de l’IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Els científics demostren en models animals i en cèl·lules tumorals que bloquejant l’activitat de LIPG el tumor deixa de créixer.

“El més prometedor d’aquesta nova diana terapèutica és que la funció de la proteïna LIPG no sembla ser indispensable per a la vida, per la qual cosa la seva inhibició generaria menys efectes adversos que altres tractaments”, explica el primer signant del treball, Felip Slebe, que ha gaudit d’una beca del programa internacional de doctorat en biomedicina de “la Caixa”. Guinovart indica que, “en ser una proteïna de membrana és potencialment més fàcil aconseguir una molècula farmacològica per bloquejar la seva activitat”.

LIPG té “moltes virtuts” com a diana, diu Gomis. “De prosperar una substància que la anul·lés podria convertir-se en la base d’una quimioteràpia més eficaç però menys tòxica que les actualment disponibles.”

Els científics estan buscant ara aliances internacionals per desenvolupar inhibidors per a LIPG.

En el treball han participat els equips de Joan Albanell de l’Hospital del Mar, Ana Lluch de l’Hospital Clínic de València, Federico Rojo de l’IIS-Fundació Jiménez Díaz i Óscar Yanes del Center for Omic Sciences de la URV de Tarragona.

L’estudi ha rebut el suport financer de la Fundació BBVA, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa “CIBERDEM” i de fons europeus FEDER.

• Referència de l’article:
Felipe Slebe, Federico Rojo, Maria Vinaixa, Mar García-Rocha, Giorgia Testoni, Marc Guiu, Evarist Planet, Sara Samino, Enrique J. Arenas, Antoni Beltran, Ana Rovira, Ana Lluch, Xavier Salvatella, Oscar Yanes, Joan Albanell, Joan J. Guinovart & Roger R. Gomis. “FoxA and LIPG endothelial lipase control the uptake of extracellular lipids for breast cancer growth” Nature Comms (2016, April 5). Doi:10.1038/NCOMMS11199