El 21 de juny és el solstici d’estiu: el sol arriba al seu punt més alt al cel i a moltes cultures és tradició celebrar-ho amb festes i rituals. El sol marca el temps i té una gran influència en l’agricultura. Per això les societats antigues van fer dels solsticis —d’estiu i d’hivern— i dels equinoccis —de primavera i tardor— fites clau en els calendaris agrícoles.

Les primeres celebracions registrades del solstici d’estiu es remunten al voltant de l’any 3.000 a.C. a l’antiga Mesopotàmia, on els sumeris honoraven Utu, el déu del sol. Moltes cultures han venerat el sol i han construït temples dissenyats i alineats amb el sol. Encara es conserven grans mostres arquitectòniques relacionades amb aquest culte: les piràmides d’Egipte, el Temple de Sol del Machu Pichu, el Santuari Ise o Stonhenge en són alguns exemples.

Tot i que ara no ens guiem pel rellotge natural, continuem festejant la nit més curta de l’any amb fogueres, música, dansa i pirotècnia. És un bon moment per celebrar l’arribada de l’estiu, connectar amb la natura i trobar-se amb amics i família.