Un treball dut a terme pel grup de Nanobioenginyeria de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) –amb seu al Parc Científic de Barcelona– revela una nova estratègia per al tractament localitzat de la malària que no es basa en l'ús d'anticossos d'elevat cost. A l'article, publicat a la revista Nanoscale, els investigadors es van centrar en els canvis a l'estructura de les cél·lules sanguínies vermelles (RBCs) infectades pel paràsit de la malària Plasmodium falciparum.

”

No només els RBCs parasitats (pRBCs) tenen més probabilitats d’adherir-se als glòbuls vermells normals i a d’altres cèl·lules com elles, formant cúmuls anomenats rosetes, sinó que també es poden adherir a les parets dels capil·lars, estrenyent-los. Això es característic de la malària greu i pot ser mortal. Se sap que una proteïna particular que s’expressa a la superfície de les pRBCs, la PfEMP1, està implicada en facilitar la seva adhesió entre sí i amb les parets dels capil·lars, i destorbar aquesta proteïna podria ajudar a prevenir-ho.

“Vam fer servir heparina, un glicosaminoglycà (GAG, una mena de polisacàrid), junt amb pRBCs, com a model per estudiar les interaccions GAG-pRBC a nivell de molècules individuals per primera vegada,” declara Xavier Fernàndez-Busquets, investigador sènior del grup de Nanobioenginyeria. “Fent servir microscòpia de fluorescència, selecció cel·lular assistida per fluorescència, i espectroscòpia de potència de molècules individuals, vam trobar que l’heparina es lliga específicament amb les RBCs infectades, però no amb aquelles que estan lliures d’infecció.”

Això podria permetre el desenvolupament de teràpies antimalàriques específiques per a les pRBCs basades en l’heparina o una molècula similar com a element actiu. “Podria ser una aproximació molt més barata que l’alternativa de fer servir anticossos, i això és especialment important ja que la malària es troba principalment als països en desenvolupament” apunta l’investigador.

Per a més informació [+]