Un equip dirigit per l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Miquel Coll ha descobert un tipus d'estructura de DNA que pot convertir-se en una nova diana terapèutica en els tractaments de tumors i altres patologies com la malaltia de Huntington o la distròfia miotònica. El treball descriu una nova forma d'unió entre els fàrmacs i el DNA, el que permetria, segons els autors, desenvolupar una quarta generació de medicaments anti-DNA. La investigació protagonitza demà, dimecres, la portada de la revista Angewandte Chemie

”

L’equip coordinat per Coll treballa en l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC) i en l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona. El treball s’ha desenvolupat en col·laboració amb amb el grup de recerca liderat per l’investigador Mike Hannon a la Universitat de Birmingham (Regne Unit).

En aquest treball, el grup de Birmingham va desenvolupar primer un fàrmac sintètic que té forma de prisma triangular que, segons Miquel Coll, “se sembla a la tableta d’una famosa xocolata suïssa”. Després, el grup de Barcelona va observar com aquest s’uneix al DNA situant-se en el centre d’un encreuament de tres branques o braços.

Aquests encreuaments es formen quan tres dobles hèlixs de DNA s’uneixen en un punt, i han estat observats en malalties com la distròfia miotònica o la malaltia de Huntington, en el genoma d’alguns virus o, simplement, en situacions en les quals el DNA es replica, com ocorre, per exemple, en el creixement de tumors”.

El nou encreuament descobert, de tres ramals, deixa una cavitat en el centre. L’investigador del CSIC explica que aquesta cavitat és “perfecta” per a la ubicació del fàrmac. “Just al mig, com els antics guàrdies urbans, abans que hi haguessin semàfors… El fàrmac encaixa perfectament en aquest lloc i bloqueja el DNA”, il·lustra l’investigador del CSIC.

L’any 1999, aquest mateix equip va descobrir l’estructura de l’encreuament de quatre ramals o camins de DNA, una estructura que es forma en la denominada recombinació genètica i que és clau per produir variació o diversitat en els éssers humans i en altres organismes vius. No obstant això, aquell altre encreuament de DNA és molt compacte, sense cavitats o forats en els quals es pugui acoblar un fàrmac, com ocorre amb el nou.

El DNA conté la informació genètica dels éssers vius, la seva estructura de doble hèlix va ser descoberta fa 50 anys. Poc després d’aquest descobriment, va començar la recerca de fàrmacs la diana dels quals fos el DNA, amb l’objecte que poguessin ser utilitzats per tractar el càncer o les malalties infeccioses. En els anys seixanta, es van descobrir tres classes diferents de fàrmacs anti-DNA, cadascuna de les quals s’unia al DNA de forma distinta. Alguns d’aquests fàrmacs s’utilitzen avui dia de forma habitual en les teràpies contra el càncer. La nova troballa planteja una quarta forma d’atacar el DNA i obre una nova porta, fins a ara desconeguda, per al disseny de fàrmacs.