Un estudi sobre les fibril·les amiloides, estructures relacionades amb la mort cel·lular desencadenant de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer o el Parkinson, mostra per primera vegada la seva naturalesa dinàmica així com la possibilitat d'establir els paràmetres que caracteritzen aquest moviment. Aquest descobriment, realitzat per investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB) i de la University of Cambridge, permet obrir noves vies d'investigació per trobar nous fàrmacs que intervinguin en la curació d'aquestes malalties. Els resultats d'aquesta recerca apareixen publicats en l'edició de la revista científica Nature de 28 de juliol.

”

La recerca, realitzada en col·laboració entre el grup de Disseny, síntesi i estructura de pèptids i proteïnes de l’IRB-PCB, dirigit per l’investigador i professor del Departament de Química Orgànica de la UB Ernest Giralt, i els grups de recerca dels professors Carol V. Robinson i Christopher M. Dobson del Departament de Química de la University of Cambridge, s’ha centrat en l’estudi de les fibril·les amiloides, a partir de l’agregació de determinades proteïnes, adherint-se una rera l’altre.

Fins ara no se sabia si les fibril.les amiloides un cop formades eran estructures estàtiques o dinàmiques. “Amb aquest estudi hem vist que les molècules de proteïna que constitueixen les fibril·les presenten un moviment que podríem nomenar “de reciclatge”. Hem pogut comprovar com algunes molècules que formaven part de la fibra en alguns moments, deixaven de fer-ho en altres, i després es tornaven a incorporar. Aquest funcionament ens ha fet pensar en la possibilitat de dissenyar un fàrmac que es pugui adherir a les molècules de proteïna que deixen de formar part de la fibril·la de manera que no les permeti tornar a incorporar-se, provocant la dissolució d’aquestes estructures. Així es podria actuar en la curació de les malalties en què es veuen implicades”, comenta Giralt.

Les fibril·les amiloides, en el cas de la malaltia d’Alzheimer, formen unes plaques als punts de connexió entre neurones de tal manera que impedeixen el pas d’informació neuronal, desconectant àrees del cervell que normalment treballen conjuntament. Aquests resultats obren una porta a l’estudi de noves estratègies terapèutiques en la prevenció i la curació de la malaltia en poder actuar sobre les fibril·les i, per tant, en la formació de les plaques.

El nou estudi parteix de la recerca duta a terme per la investigadora de l’IRB-PCB Natàlia Carulla que, durant els darrers quatre anys, ha estat treballant en els laboratoris d’ambdues entitats. Els investigadors que hi han participat han estudiat una proteïna model utilitzant tècniques com l’espectrometria de masses i la ressonància magnètica nuclear. És en aquesta darrera tècnica on ha col·laborat també els investigadors Miguel Feliz i Margarida Gairí de la Unitat de Ressonància Magnètica Nuclear dels Serveis Cientificotècnics de la UB, ubicat també al Parc Científic de Barcelona.