Investigadors de la biotecnològica Iproteos i l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) –ubicats al Parc Científic de Barcelona– en col·laboració amb científics del Grup de Neuropsicofarmacología de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) –pertanyent al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM)– han publicat un article a la revista European Neuropsychopharmacology on demostren l'eficàcia d'un nou fàrmac procognitivo per al tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia.

El compost, nomenat IPR19, ha demostrat la seva eficàcia per revertir el dèficit cognitiu associat a esquizofrènia, acció que s’aconsegueix mitjançant la modulació d’una nova via. Aquest mecanisme no ha estat explorat fins avui per a aquesta malaltia, fet que accentua la novetat del treball. A més, es tracta d’una molècula estable, innòcua i capaç de penetrar en el cervell, on realitza la seva funció. Un gran nombre de potencials fàrmacs són incapaços de creuar la membrana que protegeix el Sistema Nerviós Central (SNC), impossibilitant la seva acció terapèutica. No obstant això, el IPR19 és capaç de travessar aquesta restrictiva barrera.

“És la primera vegada que es demostra que un compost d’aquestes característiques té potencial per ser utilitzat en el tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia. IPR19 suposa un punt de partida per a la generació de noves teràpies per a aquesta simptomatologia que manca de tractament actualment”, comenta Roger Prada de Conflent, autor de l’article científic publicat en European Neuropsychopharmacology.

La comprovació de l’eficàcia s’ha realitzat en models animals de la malaltia. Els experiments s’han realitzat en col·laboració amb el Grup de Neuropsicofarmacología de la Universitat del País Basc i pertanyent a CIBERSAM. Mitjançant una bateria d’assajos, en els quals es posa a prova la memòria de treball i la memòria espacial dels models, s’ha demostrat que l’administració de IPR19 és capaç de revertir el dèficit en cognició fins a aconseguir els nivells basals.

“Aquesta publicació és una fita molt important per a Iproteos ja que suposa la validació del nostre projecte d’esquizofrènia per part de la comunitat internacional d’experts en neuropsicofarmacología”, afirma Teresa Tarragó, directora executiva de Iproteos. “La col·laboració amb el grup del Prof. Javier Meana, de la Universitat del País Basc i del CIBERSAM, ha estat clau en la demostració de l’eficàcia del nostre fàrmac. Aquest treball és una prova més que la col·laboració públic-privada pot aportar un gran benefici a l’ecosistema de recerca espanyol, si s’articula correctament”.

Actualment Iproteos està duent a terme la fase preclínica regulatòria del seu candidat per al tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia. L’empresa va tancar recentment una ronda de finançament, liderada per Caixa Capital Risc, per a la realització d’aquests experiments. Es preveu que en 2018 el fàrmac serà avaluat en humans.

L’esquizofrènia és una malaltia heterogènia que afecta a 45 milions de persones a tot el món. Els signes clínics es classifiquen en tres grups de símptomes: positius (alteració del parla, pensament i comportament, al·lucinacions, deliris), negatius (apatia, incapacitat de gaudir) i cognitius (habilitat reduïda per parar esment selectiva, dificultat a processar la informació social i emocional, fallada de la memòria de treball). Malgrat existir tractament pels dos primers grups de símptomes, el dèficit cognitiu és una necessitat mèdica no resolta. Això impossibilita el dia a dia dels pacients (s’estima una taxa de desocupació del 90% entre els pacients d’esquizofrènia). Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’esquizofrènia és una de les malalties més incapacitantes.

Atès la necessitat de fàrmacs procognitivos per a l’esquizofrènia, el descobriment de Iproteos suposa una nova via que pretén cobrir la falta de recerca en aquest àrea.
 

• Article de referència: 
Roger Prades, Eva Munarriz-Cuezva, Leyre Urigüen, Itziar Gil-Pisa, Lídia Gómez, Laura Mendieta, Soledad Royo, Ernest Giralt, Teresa Tarragó, J. Javier Meana. The prolyl oligopeptidase inhibitor IPR19 ameliorates cognitive deficits in mouse models of schizophrenia. European Neuropsychopharmacology. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.euroneuro.2016.11.016